La masia del Colomer d'Alpens i la capella romànica de Sant Pau (1074)

El Colomer d'Alpens, aquests dies vestit de groc i verd, convida a esplaiar-s'hi amb tranquil·litat, sense presses... No desmereix cap de les expectatives de qualsevol amant de la natura. Fa goig!
Feia dies que tenia ganes d'anar-hi a vaguejar una estona, i ha valgut la pena.

"La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys." (Descriu la Diputació de Barcelona, en parlar del nostre patrimoni cultural)


Si decideixes arribar-t'hi, també hi trobaràs la capella de Sant Pau del Colomer.
A dos quilometres i mig d'Alpens, prop del Colomer, et trobaràs la capella de Sant Pau. Capella romànica que va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del que en tenim la primera ressenya pels vols del 1074...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

Imatge
El Casino i La Torre d'Alpens, obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) per a Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) Han passat anys i panys i, per allò que sempre l'hem vist tan ben plantat a l'entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d'existir. Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i, també, per què no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d'aquell primer amor d'adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino hi té molt a explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l'hem pogut tractar malament. Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l'època, co
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

L'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818)

Imatge
A Alpens hi viurien prop de 950 habitants, repartits en unes 180 cases, quan  el 23 de juny de 1765 va néixer Agustí Canellas. Eren temps pròspers . La indústria tèxtil ja feia temps que estava molt implantada al poble. Es parla de més de 21 telers, on hi havia més de 60 filadores treballant, i també molts nens dedicats a fer rodets... I no voldria deixar-me un element que, tot i que no té res a veure amb la filatura, donava molts recursos i alegries als alpensins: el contraban! Ben arrelat, lucratiu i, per a martiri del bisbat, mantenidor de dones de mala vida. Tot això no deuria fer gaire gràcia als pares del petit Agustí, ja que, encara que no sabem a quina edat va marxar d'Alpens, sí que ho devia fer de ben jove. Del que seria aquest nen, la historia ens n'ha deixat un bon ressò: Docte en gramàtica, retòrica i filosofia ─poc després de fer 23 anys─ s'embarca cap a Veracruz (Mèxic) i torna després de mig any per fer-se frare trinitari. Astrònom, cartògr
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀