'Les prunes d'or', de l'hort de casa

Quatre prunes de la prunera de l'hort de casa acabades de collir.
I parlant de prunes: tasta "Les prunes d'or", de Josep Carner! 

En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s'aclivella.
Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d'or.

Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d'una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.
Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fesses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
Superbament aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s'estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.

I les de Vicens Martín Big Band & Gemma Abrié - Jazzing, totes dolces com la mel...

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... L'escola del poble

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor