'Gent d'Alpens', 9 anys d'un projecte engrescador

Tal dia com avui d'ara fa 9 anys, el 5 d'abril de 2010, publicava el meu primer article al blog

Assegut davant l'ordinador, amb poca traça i moltes ganes, després de dies de treballar embrancat amb la configuració del blog, havia arribat l'hora.

No feia pas massa temps de la meva tornada a casa després de perdre bous i esquelles als "negocis". Ningú m'havia ensenyat mai com afrontar aquest tipus de revessos i quasi no gosava trepitjar el poble: em semblava que tothom m'havia de demanar explicacions. Ara sé que això només ho pensava jo.
La desfeta m'aclaparava. Els amics m'arrencaven de casa com podien: "has de sortir", em deien. "Va, vine a sopar a casa, divendres...". A poc a poc, gràcies a la seva insistència, vaig anar recuperant l'autoestima que se'm feia inabastable, mentre en algun petit racó del meu cervell cada dia que passava albirava més clara la idea de compartir tot allò que, amb els anys, havia anat acumulant sobre la història del meu poble.

A vegades penso que si no hagués sigut per tot això, difícilment hauria concebut la idea de publicar aquest blog. El fet d'endegar un projecte nou, com ara aquest, em feia sentir viu una altra vegada.
Com diu la cançó¹: "pels camins costeruts / s'aprèn el goig de viure".

I va arribar el dia. Ho recordo com si fos ara: havent dinat, amb una tassa de cafè acabat de fer a la mà i el cigar als llavis (llavors encara fumava), em disposava a compartir el meu primer article. Com a bon capricorn que soc, després de tornar-m’ho a repassar tot, vaig deixar la tassa sobre la taula i ara sí, decidit, vaig prémer el botó d'enviar. Clic i fet. "Comença l'aventura, Lluís", vaig pensar.
Em va faltar temps per a tancar el navegador, fer un petit exercici d'introspecció i tornar-lo a obrir, ara sí, per contemplar la màgia d'una experiència que endevinava enriquidora. Recordo que llavors em va semblar poqueta cosa i una gran gesta, alhora. Encara ara em passa el mateix cada vegada que publico alguna cosa.
De fons, sonava la serenata Rimpianto Op. 6 n. 1, d'Enrico Toselli (1883-1926) d'un vídeo sobre les obres pictòriques de Santiago Rusiñol que acompanyava aquell meu primer article al blog. "Santiago Rusiñol visita Alpens", el vaig titular...

I aquí em teniu, amigues i amics, nou anys després, content de compartir aquesta experiència amb vosaltres, amb l'esperança que ens faci lliures amb el coneixement de la nostra història i en l'esdevenir ens mantingui sempre ferms com a poble. Gràcies per la vostra companyia i pel suport que sempre m'heu brindat.

Som on som, i no per casualitat,
Lluís




Durant els últims 6 anys, dels quals disposo d'estadístiques, aquest blog ha rebut 48.424 visites (fet que representa una mitjana de 8.071 visites anuals), amb un total de 110.884 pàgines visualitzades i una estada acumulada al blog de 1.987 hores.

(1) Cançó Embruix de lluna, lletra de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach


Comentaris

  1. I avui sé que et dius Lluís... fa temps que et llegeixo. Escrius meravellosament, i fas que gaudim de cada publicació, totes tan elegants i ben pensades... No sóc del poble, pero llegint-te m.hi fas estar allà. Enhorabona per aquests 9 anys, i segueix sisplau!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari, Eva. Em fa molt content tot el que dius.
      Que els camins ens siguin sempre generosos i ens puguem trobar sempre per aquí, casa teva.
      Una abraçada,

      Elimina
  2. Hola Lluís! Sí, m'ho crec. Estic segur que si vas sortir del món dels negocis serrallers era perquè estaves predestinat a fer un blog tan trempat com aquest que acaba de complir 9 anys.

    O sigui, no hi ha mal que per bé no vingui.

    Aquest món és l'hòstia...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari.
      Em fa molt content que t'agradi el blog... esperona a continuar fent camí.
      Endavant les atxes!

      Elimina
  3. Hola Lluís, te conocí hace muy poco, ya que compartimos un espacio pequeño los lunes y los miércoles por la mañana... cuando un día de esos no pude dejar de escuchar una parte de conversación telefónica sobre tu blog y me interesó muchísimo saber de un pueblo que tu entusiasmo me instó a conocer... decirte que te felicito por este blog, eres un muy buen escritor y sobre todo el amor que sientes por tu pueblo se pone de manifiesto en tu escritura, sigue adelante con fe, con entusiasmo porque lo estás haciendo muy bien... te prometo que un día de estos me dare una vuelta por ahí para conocer esos rincones que se me antojan maravillosos.. un fuerte abrazo Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, muchas gracias Mª Pilar. Son los comentarios como ahora este tuyo, los que le reconcilian a uno consigo mismo y animan a seguir, siempre perseverante, en esta labor que, como bien dices, me entusiasma.
      Me apasiona compartir, Pilar... A menudo, me gusta pensar que todo lo que comparto nos reconcilia con nuestro pasado y nos hace cada dia más vivos como pueblo. Cada vez que rescato del olvido una experiencia de vida de alguno de nuestros antepasados, para compartirla en este blog, pienso que hago buena la frase que motiva este blog: "Som on som, i no per casualitat".

      Un fuerte abrazo, con mis mejores deseos para que el camino te sea siempre leve, feliz y provechoso. Para ti y los tuyos.
      Y, no lo dudes, si un día decides visitarnos, estaré encantado de charlar un rato contigo

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2019)

Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Alpens, eleccions municipals 2019

Alpens i la 'IV Vuelta a Cataluña en automóvil', any 1920

La fortificació de Busa (1811-1812) i el rellotge de sol del Rial - Fra Agustí Canellas