El baròmetre 'frare ZP'


I el temps passa...

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Alpens, La Torre i el cafè teatre Casino

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2022)   L'Ajuntament d'Alpens compra la propietat de La Torre , la casa de Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) , que l'any 1952 esdevindria dels germans Camils . Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) , un dels arquitectes més reputats de l'època, aixecada uns anys després del Casino d'Alpens, inaugurat l'any 1928.   Aquesta propietat de La Torre, molt important!, inclou la captació d'aigües del Pont de Sant Pere (prop de la font de la Llena ) i la portada, per decantació, fins al poble. Captació que, juntament amb l'Aigua de Matamosses —la primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)— i els emblemàtics edificis del Casino i La Torre, formen part del llegat cultural, arquitectònic i mediambiental de Miquel Casals i Carles , que ens honora com a poble. Si en voleu saber més, no ho dubteu!, seguiu els enllaços actius. Pensament: aquest és un gran espai. I segur que, entre tots,
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2019) Tot just fa un any i mig de l'estrena de Terra baixa (al teatre Principal de Tortosa), quan l'u d'agost de 1898 (a cal Vilamala d'Alpens) neix Joan Prat i Roca, el ferrer d'Alpens. Alpens té 480 habitants. No han passat encara setze anys de la construcció de la carretera que coneixem , i divuit de l'arribada del tren a Ripoll. I no fa ni un mes, del final de la Guerra de Cuba i de la independència de les Filipines. Sí. Havia nascut el ferrer d'Alpens. Quatre anys més tard, ho fa l'Andreu ─el germà petit─  que amb els anys esdevindrà el conseller dels alpensins que treballen a Barcelona i del mateix Joanet, en molts dels seus onze anys d'estada a la cuitat comtal. Aquí comença l'aventura d'una vida i una obra, que tan sols la intenció d'honorar-la, fa que m'atreveixi a fer-te'n cinc cèntims. Encara es viatjava en tartana . El Joanet tenia dos anys quan Antoni M. Alcover  descri
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Fira del Jovent d'Alpens - XIV Trobada Internacional de Forjadors

Imatge
Quatre fotos de la Fira del Jovent d'Alpens i la XIV Trobada Internacional de Forjadors, amb els vídeos de la "Sardana dels Forjadors" i del concert de la 3a Trobada de vents i percussió de Musicop. Dissabte 19 i diumenge 20 de maig, fotografies ★    Sabies que aquesta FIRA ja la trobem documentada l'any 1797 ?  "MAIG 4 Diumenge Pens [Alpens]" ★    Altres edicions de la Trobada Internacional de Forjadors ★    Tot sobre la Fira del Jovent d'Alpens Dissabte, 19 de maig - Interpretació de la "Sardana dels Forjadors"  Si disposes de bona connexió, et recomano la reproducció en qualitat 720 HD. Sardana composada pel mestre Ismael Bardají Blanco, amb lletra de Jaume Rodri, interpretada pel mateix autor acompanyat d'un grup d'intèrprets forjadors, i estrenada durant la XIV Trobada Internacional de Forjadors. ★    Miquel Clarà (Riudellots, 1852-1909) i la sardana 'L'Acció d'Alpens' (1877) - Forja Alpens
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Qui més en pela, més en menja. Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?

Imatge
A Catalunya, any rere any, la vigília de Tots Sants celebrem la castanyada... I ho fem ─és tradició! ─ menjant castanyes torrades embolicades en paperines de paper de diari, panellets i moniatos, ben amanits amb vi dolç i moscatell. A pagès, també ho acompanyaven amb vi ranci o aiguardent. B ona castanyada a tothom! Il·lustració de Blanca Martí  ©  www.blancamarti.com "La llegenda popular del campaner i  les nostres castanyades.   Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar.    Per tal que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀