El baròmetre 'frare ZP'


I el temps passa...

Comentaris

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Festa Major d'Alpens 2020 / 1920, cent anys

Imatge
Arriba la Festa Major. I arriba (només faltaria) plena d’il·lusions i bons propòsits per a tots plegats. És la nostra festa per excel·lència. Enguany, però, no la podem celebrar com sempre, ho sabem, però la celebrarem amb més ganes que mai, no en tinc cap dubte.

Com va escriure, Calladament, Miquel Martí i Pol...
"La vida, poderosa, esclata / fins i tot en un àmbit tan estricte."
Que res desmereixi els vostres somnis, gent d’Alpens. Bona Festa Major!
Gaudiu dels actes que el nostre jovent, i no tan jovent, ens han preparat. Sabem que hi han posat molta il·lusió, treball i ganes de fer les coses amb tots els ets i uts requerits.
Participem-hi (responsablement), gaudim i compartim la màgia d’aquesta festa, com quan érem petits. Sigueu feliços.

Programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1920. Enguany en farà 100 anys.
L'any 1920 el món estava convalescent dels estralls de la pandèmia coneguda com la grip espanyola que, entre el 1918 i el 1919, va causar la mort …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina, i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.

L'enginyer de camins Melcior de Palau —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en elseu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas(1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera:

"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa.
La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues.

I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere.

LA MASIA
L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admirable!
Assentada en …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres

Imatge
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral —que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens.
També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens, que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna.


Pedres Negres, "masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d'una vessant que recordava la tipologia de planta basilical..."
La masia de Pedres Negres, figura en la minuta municipal d'Alpens de l'any 1914.
Ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 de segle passat. Era una masia que es …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La primavera ha arribat al poble

Imatge
Heus ací: / Una oreneta, / la primera, / ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

LES QUATRE ESTACIONS  -  PRIMAVERA, DE MIQUEL MARTÍ I POL

Doncs ara, si voleu, podem asseure'ns
i reposar una estona;
davant mateix de casa hi ha un pedrís.
Convocarem la gent …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La fortificació de Busa (1811-1812) i el rellotge de sol del Rial - Fra Agustí Canellas

Imatge
Celebrant l'any del 250è aniversari del naixement de fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 23 de juny de 1765 - Alella, 9 d'abril de 1818).
Corre l'any 1811 i ens trobem immersos en plena Guerra del Francès (1808–1814). Sota el nom deDescripción histórica, topográfica y militar de la montaña de Buza, y explicación del Plano geométrico del terreno incluido en el recinto de aquella vasta fortificación, fra Agustí Canellas escriu una defensa aferrissada de les virtuts de la fortificació de la serra de Busa.

Any 2008,Ramon Viladés Llorens recupera el document de Canellas per a fer aquest article que avui tinc el goig de presentar-te. Article que publicava a L'Erol (Revista cultural del Berguedà) sota el títol de "Fortificació de Busa (1811-1812)", i que el mateix autor ens presenta així:

"Atesa la seva importància, molt ens plauria de poder transcriure sencera la memòria de Canelles, però l'espai d'un article no ens ho permet. Per això hem optat per …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀