Abril del 2011. Primer aniversari del blog

ARA FA UN ANY estrenava aquest blog tot dient: "aquí comença una nova aventura, de la qual no en tinc ni idea... Ja veurem què passa!" I afegia, potser per animar-me a mi mateix: "com no sabia que era impossible, vaig fer-ho!"   THOMAS A. EDISON.

Bé, i aquí estic, sense paraules. Et deixo de la mà de Miquel Martí i Pol, que d'això en sabia un pou: "cridem qui som i que tothom ho escolti."

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

De quan érem petits... L'escola del poble

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor