El castell de Freixenet i la Petja del Moro

FREIXENET: més de nou-cents anys!
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat —ara ple de bardissam— que recorda els fossats de les antigues fortaleses, s'endevina, majestuós, si hom sap que, des de fa més de nou-cents anys, abriga les ruïnes de la casa forta Freixenet. Sí, la casa forta, domus, castell de Freixenet.
Era una domus fortificada que encara conserva l'estructura de la planta i el fossat circular.



És coneguda des de l'any 1095, quan els esposos Ermengol Miró i Ermesenda, i el seu fill Bernat Ermengol, van donar al monestir de Ripoll l'honor i fortalesa de Freixenet, que ells mateixos havien manat construir. El 1109, Guillem Bernat de Duocastella va encomanar la castlania de Duocastella a Bernat Ermengol de Freixenet, i per als senyors d’aquest casal van ser castlans de Sora i Orís, llinatge que es va extingir al segle ⅩⅤ.
Font: Diputació de Barcelona. Inventari de Patrimoni Cultural d'Alpens (2006).

La domus es basa en una casa fortificada, habitada per famílies vinculades al senyor del castell (el de la Guàrdia de Ripoll, en aquest cas). Amb l'únic propòsit de consolidar el domini territorial, formava part de l'organització defensiva del territori, articulada a través dels castells, torres, guàrdies i domus, és clar.

Situat a cavall dels Municipis d'Alpens i Sant Agustí, avui pertany oficialment al municipi de Sant Agustí de Lluçanès. En els seus inicis, pertanyia al castell de la Guàrdia de Ripoll (Alpens - Les Llosses), baronia que posteriorment va ser comprada (juntament amb totes les seves parròquies) per l'abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
L'any 1638, consta com a "Mas Frexenet de la parrochia dels Pens, que es unit ab la casa de Torrents de St. Agustí de Llussanes".


Contemplant aquestes ruïnes del que —probablement— va ser el primer mas d'aquestes contrades, penso que una actuació de preservació acurada tampoc li aniria gens malament. Seria un bon projecte de col·laboració entre municipis, diria. 





El Ministeri de Cultura, a dia d'avui, i des del 1949, recull com a Patrimonio Histórico de Alpens, en la categoria de Monumento, el castell de Freixenet.



LA PETJA DEL MORO

A uns 400 metres del castell, seguint pel mateix camí, on s'ajunten els termes de Sant Agustí, Lluçà i Alpens, hi ha una fita de roca, coneguda com la Petja del Moro d'Alpens, que presenta una marca que recorda la forma d'una petjada.
D'origen talment incert i datació més incerta encara, dóna nom al pla de la Petja de Moro, o a l'inrevés... ves a saber. Antigament podria —i dic podria, amb totes les reserves possibles— haver estat un contrapès o quintà de premsa de vi, d'origen medieval. Font: el web de Francesc Roma.
Avui, solta i tombada de costat, i gairebé a punt de canviar de mans —segons em va explicar el Josep de Torrents—, presenta aquest aspecte:





Explica Ramón Vinyeta, en el llibre Alpens, Lluçanès Nord...: "Tampoc podem deixar de mencionar que en un mapa antic, en un indret a prop de les ruïnes del Domus de Freixenet, [...] hi existeix una roca solta anomenada la Petja del Moro. Els moros van ocupar Catalunya durant qualques generacions, en el segles Ⅷè i Ⅸè. En aquesta zona del Lluçanès no hi feien estada, sinó ràtzies per cobrar impostos. No obstant, aquesta pedra, amb la petja del moro, pot significar un testimoni vigent de la presència humana anterior a les dates dels documents històrics que hem mencionat anteriorment." Referint-se a documents de Serrallonga, el castell de la Guàrdia, la pairalia del Colomer, etc.

El que sí et puc assegurar és que aquesta roca, avui, existeix!
I està ubicada exactament on li correspon: just en l'únic punt on conflueixen els límits municipals de Sant Agustí, Lluçà i Alpens.
Del com i el perquè... ens caldrà l'ajut d'algú més entès que jo, doncs, pel que he pogut copsar... tothom hi diu la seva i, sovint, ben diferent.
No cal dir que qualsevol aportació que pugui donar més llum a aquests dos apunts aquí tractats, estaré encantat d'afegir-la al blog. Gràcies.



Font: Francesc Roma
12-1-2012 | Francesc Roma i Casanovas, home experimentat en "petjades mítiques" a Catalunya, ens ha fet arribar aquest comentari:

"Després de tornar-me-la a mirar, crec que no era un contrapès de premsa de vi, però mai se sap. Una altra cosa és que ara està tombada de costat. La primera vegada que hi vaig anar, la petjada quedava a la part de sobre de la pedra (tal com es veu a la foto)." Gràcies, Francesc.



13-5-2013 | Avui, navegant per Internet, he vist que Francesc Roma ha publicat l'Inventari de petjades mítiques a Catalunya.
Aquest llibre recull les 68 petjades mítiques que hi ha a Catalunya (la d'Alpens inclosa) i és el resultat de quinze anys de recerca tant en arxius i biblioteques com sobre el terreny.
Aquí te'l pots descarregar gratuïtament [PDF, 5,5 MB] o comprar-lo.
Bona feina, Francesc. Gràcies.


20-8-2017 | Han passat sis anys. Una mica més malmès, el poc que queda del castell de Freixenet clama, impotent, el reconeixement de tots plegats!



















Fotos: vistes del poble des de l'entorn de les ruïnes del castell i el poc que queda de la domus, la Roca de la Lluna i unes vistes dels dominis dels Saguàrdia del castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses. s. Ⅻ - ⅪⅤ.

Comentaris

  1. Doncs jo no la conec. L'hauré de buscar!

    ResponElimina
  2. Es veu. Es veu molt bé, Joan.
    A l'esquerra, just passat els segon fil de les vaques. Així la vaig trobar jo, seguint aquestes indicacions del Josep de Torrents.

    ResponElimina
  3. Hola,
    Després de tornar-me-la a mirar, crec que no era un contrapès de premsa de vi, però mai se sap.
    Una altra cosa és que ara està tombada de costat. La primera vegada que hi vaig anar la petjada quedava a la part de sobre de la pedra (tal com es veu a la foto https://picasaweb.google.com/fromac/Llegendes#5370601048052795874)

    ResponElimina
  4. Francesc,
    Amb el teu permís, he ampliat l'entrada, amb la teva aportació. Bé, espero que ho trobis pertinent. Gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges