D'Alpens a l'Havana i espavila't com puguis, si tornes! (1875-1950)

Josep Plans i Casals (Alpens, 1875-1950). D'Alpens a la guerra de Cuba, i "La Licencia absoluta, por haber permanecido 12 años en el servicio militar (1894-1905)"

El vapor "Montevideo
La guerra d'independència de Cuba (1895 - 1898), la guerra civil espanyola (1936 - 1939), la dictadura franquista (1939- 1975), l'església d'aquells dies... tan llunyans i tan a prop, tanmateix. Poca cosa cal afegir-hi, els documents parlen per si mateixos. Ja em diràs!
JOSEP PLANS CASALS. "El dia 8 Dbre de 1894 ingresó en Caja ... quedando obligado á servir por el tiempo de 12 años". Tenia 19 anys.
"El 20 de Noviembre [de 1895] salió con su batallon por ferro-carril con direccion á Santader adonde llegó el 22, embarcando en éste dia á bordo del vapor "Montevideo" y desembarcando en la Habana el 7 de Diciembre (.) salió al dia siguiente de operaciones por la provincia de Santa Clara y en ésta situacion finó el año."

↪ Vegem el document original [PDF, 1,92 MB]

Després de guerrejar ─més d'un any─ per mig Cuba, el 28 de novembre del 1896, ingressa a l'Hospital de Beneficència de l'Havana, malalt. "En el Hospital Mar... (La Habana)... el dia 22 de Enero ha sido destinado a continuar sus servicios a la Península... embarcando el dia treinta de Enero en el Vapor Alvaro de Bazan... desembarcó en el Puerto de Cádiz... fué destinado al Reg Inf. de Navarra." Era l'any 1897, tenia 21 anys. 

L'edició del dilluns 22 de febrer de 1897 del diari La Renaixensa ens explica:
"Han ingressat en lo Sanatori de la Creu Roja 'Is individuos de tropa, tornats per malalts de Cuba, Joan Martí y Aslorla, de Gracia; Pere Ventós y Rubies, de la Selva de Mar; Jascinto Hostench y Llusén, de Girona; Ramon Colom y Bosch, d' Olot; Joan Planas y Pujol, de Vilanova; Joseph Planas [Plans] y Casals, d' Alpens, y Jaume Estefanell y Batlle, d' Artes."   (Font: BNE)
↪ La Renaixensa [pàg. 3 - PDF, 751 kB]

Pel que sembla, doncs, a partir d'aquí no s'entén gairebé la lletra, en reconeixement a "1 año, 1 mes y 25 dias por la Campaña de Cuba" passa a la Reserva el 21 de Març del 1898. Sense quedar del tot deslligat, però ja fent vida al poble, aconsegueix la llicencia definitiva el 31 d'octubre del 1905. Té 30 anys. 


La meva tria dels documents que la família Plans-Rafael ens ha deixat per a compartir-los en aquest blog. La família de cal Jolis que, des dels anys 1880 fins al 2011, va regentar l'actual forn de pa del poble. Gràcies.

1. La Mutualitat Privada d'Alpens, "la Hermandad el Auxilio" (1920–1940) [PDF, 2,86MB],
2. (foto) La secció femenina de la Falange i "los huevos de la raza [del] Prat" (1943)
3. "La Fiesta Santificada" (1949) [PDF, 963 kB].

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀