Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)

Poques vegades me n'he trobat una de més curiosa i anecdòtica, si tu vols.
Tot ha començat per un daixonses de "tractat", detallat curosament, que parla (com no) d'Alpens. En llegir-lo, hom no pot menys que dibuixar un somriure gros, gros.
Mira: com una fàbrica de furgonetes, a l'engròs, vaig pensar.

El nostre protagonista, de temperament viu i sofert, té un generós morro blanc argentat, uns grans ulls de mirada serena (també voltats de blanc) i unes orelles tibants que fan patxoca. És un bon jan i amb poca cosa viu. Alguns el recordareu sempre anant a peu i carregat... Altres, els més joves, a cavall, i reconegut arreu.

Més de deu anys (1944 - 1956) dedicats a la "Mejora del ganado asnal garañonero de raza catalana".  Font: Portal del coneixement ober de la UPC

 ↪ Vegem la publicació [PDF, 3,22 MB]

"El Servicio de Ganadería de la Diputación de Barcelona [...] creyó oportuno actuar [...] emprendiendo una campaña de fomento y mejora del garañón catalán. Se formó un pequeño grupo asnal con una docena de burras magníficas y dos garañones excelentes, para la cubrición de asnas del país [...] Se escogieron para sede de las paradas las poblacions de Montmajor, en la Comarca del Bergadán, y Alpens, en la del Llussanés."

L'avi Sala, davant la Fonda d'Alpens, amb el Sotrac.

La font de l'Ase.
Lloc comú d'abeuratge del bestiar, en aquell temps. Ara, desvalguda i malmesa: espera...


El 27 de febrer de 1954, la revista Destino publicava un extens article (de 3 pàgines) signat per Manuel Amat, titulat "Cuando el marido se llama garañon y yegua la esposa."

↪ L'article [pàgs. 3, 5 i 6 - PDF, 3,74 MB]

Tot un compendi de virtuts del bon ruc català.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mort de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres

Imatge
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral  — que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens. També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens , que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna .
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida, que la gent d'Alpens i més enllà no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per a ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família. Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vis
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀