Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)

Poques vegades me n'he trobat una de més curiosa i anecdòtica, si tu vols.
Tot ha començat per un daixonses de "tractat", detallat curosament, que parla (com no) d'Alpens. En llegir-lo, hom no pot menys que dibuixar un somriure gros, gros.
Mira: com una fàbrica de furgonetes, a l'engròs, vaig pensar.

El nostre protagonista, de temperament viu i sofert, té un generós morro blanc argentat, uns grans ulls de mirada serena (també voltats de blanc) i unes orelles tibants que fan patxoca. És un bon jan i amb poca cosa viu. Alguns el recordareu sempre anant a peu i carregat... Altres, els més joves, a cavall, i reconegut arreu.

Més de deu anys (1944 - 1956) dedicats a la "Mejora del ganado asnal garañonero de raza catalana"



"El Servicio de Ganadería de la Diputación de Barcelona [...] creyó oportuno actuar [...] emprendiendo una campaña de fomento y mejora del garañón catalán. Se formó un pequeño grupo asnal con una docena de burras magníficas y dos garañones excelentes, para la cubrición de asnas del país [...] Se escogieron para sede de las paradas las poblacions de Montmajor, en la Comarca del Bergadán, y Alpens, en la del Llussanés."

L'avi Sala, davant la Fonda d'Alpens, amb el Sotrac.

La font de l'Ase.
Lloc comú d'abeuratge del bestiar, en aquell temps. Ara, desvalguda i malmesa: espera...



El 27 de febrer de 1954, la revista Destino publicava un extens article (de 3 pàgines) signat per Manuel Amat, titulat "Cuando el marido se llama garañon y yegua la esposa."

L'article [pàgs. 3, 5 i 6 - PDF, 5,3 MB]

Tot un compendi de virtuts del bon ruc català.


Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Alpens, 1913... Terme de poca aigua, gens d'arbrat i clima sa

De quan érem petits... L'escola del poble

L'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818)

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges