Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral —que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens.
També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens, que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna.
Pedres Negres, "masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d'una vessant que recordava la tipologia de planta basilical..."
La masia de Pedres Negres, figura en la minuta municipal d'Alpens de l'any 1914.
Ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 de segle passat. Era una masia que es trobava al peu del camí ramader i que antigament havia fet funcions d'hostal.
També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens, que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna.
 |
 |
 |
Pedres Negres, "masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d'una vessant que recordava la tipologia de planta basilical..."
La masia de Pedres Negres, figura en la minuta municipal d'Alpens de l'any 1914.
Ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 de segle passat. Era una masia que es trobava al peu del camí ramader i que antigament havia fet funcions d'hostal.
 |
| Tot i més, a Antics hostals de camí ral |
Sempre que hi passo... la trobo a faltar.
ResponEliminaI jo, Frederic. Valgui aquesta referencia com a bon record. Salut.
EliminaMolt interessant, Lluís. M'ha emocionat tornar a veure Pedres Negres...
ResponEliminaQue guapa estava Pedres Negres, eh? tota vestida de blanc i negra. Una fotografia molt evocadora.
Elimina─Jo també la trobo a faltar. Records! Bon records, tot plegat!
Si no estic equivocada, la senyora que hi ha d'esquena és la meva besàvia! :)
ResponEliminaGràcies per l'aportació... Si, com dius, la senyora de la foto és la teva besàvia, no tindràs (per casualitat) mes informació de pedres Negres? Si fos el cas, i la vols compartir, ja ho saps: via comentaris o enviant-me un correu a l'adreça que trobaràs a dalt a la dreta, ens ho pots fer saber.
ResponEliminaGràcies per la visita i bon camí, Alpensina!
Vaig viure en aquesta casa des del 1962 (any en què vaig néixer) fins al 1969. En aquella època erem el meu pare Lluís, la meva mare Isabel, el meu avi Jaume, i el meu germà Jordi. No teniem llum elèctric, ni aigua, ni telèfon. La casa tampoc tenia fonaments, s'aguantava sobre una roca natural. En dies de tempesta els trons feien tremolar la casa, i això feia que el vi que guardavem en una bota es fes malbé ...Tot era natural i màgic, moooolts bons records!!!
ResponElimina