'Democràcia (assaig general)', Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003)

Fa molt temps que la tenia al cap i no la trobava. Avui, casualitat, l'he retrobada: tan viva, irònica i sorneguera com la recordava.  —  DEMOCRÀCIA (assaig general)

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra. 



Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació, 
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.
─I jo?
─Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

 Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

De quan érem petits... L'escola del poble

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor