Delgadina 'Tres filles tenia un rei', cantada per Josepa Plans (Alpens, 1927-2010)

(Article actualitzat el març de 2020)

En commemoració dels 30 anys de la fundació del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, el Patronat d'Estudis Osonencs publica un monogràfic titulat El Folklore d'Osona.

En l'article de Jaume Ayats, que ens parla de les cançons i la construcció de la memòria, hi trobem la balada: Delgadina "Tres filles tenia un rei"., cantada per Josepa Plans i Saiós el 26 de juliol de 1989 a Alpens, el 24 de juliol de 1983 i el 26 de juliol de 1990, i enregistrada pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona al CD Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’Osona (Fonoteca de Música Tradicional Catalana, sèrie 1, volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994).
"Una de les més conegudes, i que gairebé sempre ens ha estat cantada per dones que l’havien apresa només de dones, és aquesta cançó de la filla petita del rei, que molt probablement té l’origen en el romance castellà «Delgadina». La Josefa Plans la denominava «la Deldarita», i la va aprendre de la seva mare. Tot cosint, la  cantaven en el grup de dones i noies d’Alpens que en els anys 1930 i 1940 s’ajuntaven per treballar. La cantava amb una delicada melodia i amb una veu que semblava trencadissa."

↪ Llegeix l'article complet.



Tres filles tenia un rei,    totes tres com una plata,
la més petita de totes    Deldarita se llamaba (bis).
Son pare le está diciendo    si vol ser la seva aimada.
—No pot ser, mon pare rei,    que la llei de Déu no ho mana.
5   —Daldarita, Daldarita,    d’això seràs castigada:
te’n faré fer una torre    i allà t’estaràs tancada,
te’n daré pa de segon    i aigua de la mar salada.
Al cap d’un any i un dia    se li obre una ventana
i veu a ses germanetes    que amb agulles d’or brodaven.
10   —Germanetes, germanetes,    pugeu-me’n un vaso  d’aigua!
—No la n’hauràs, traïdora,    no la n’hauràs, malvada,
perquè no volies fer    el què el pare rei manava.
Al cap d’un any un altre dia    se li obre altra ventana
i veu a ses germanitos    que amb pilotes d’or jugaven.
15   —Germanitos, germanitos,     pugeu-me’n un vaso  d’aigua,
que la boca se m’eixuga    i el cor se m’abranda!
—No la n’hauràs, traïdora,    no la n’hauràs, malvada,
perquè no volies fer    el què el pare rei manava.
Al cap d’un any i un dia    se li obre altra ventana
20    i veu a son pare rei    que amb cartilles d’or jugava:
—Pare rei, mon pare rei,    pugeu-me’n un vaso  d’aigua!
La meva boca se m’eixuga    i el meu cor tot se m’abranda!
El rei diu a.n els seus patges:   —Pugeu-li’n un vaso  d’aigua!
L’un en puja per la torre    i l’altre per la ventana.
25    El primer que va ser dalt,    Daldarita ja finava:
tres àngels li feien llum,    la Verge l’amortallava.



12-2-2017 | Recopilació d'Isabel Iborra, l'ànima del Grup Cantaires d'Alpens



No et perdis el vídeo (del 2004)  del programa "Viure Catalunya"
  25 anys de Tradicionàrius... El Solc del Lluçanès, i el grup de cantaires d'Alpens. La Fira, el Jutge de Pau, la Sati, els ferrers, la forja... i el grup de cantaires d'Alpens. Isabel Iborra, ens explica com han recuperat aquestes cançons, gràcies a la memòria col·lectiva.

Comentaris

  1. Gràcies, Lluis. Ara si que podrem guardar i donar-les a coneixer.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

L'home que va necessitar quatre enterraments per poder descansar en pau

'Adelante Requeté - Tercio de Alpens' - Premsa política clandestina (1945)

Puigcerdà recupera l'estàtua del brigadier Cabrinetty (Palma, 1822 - Alpens, 1873)

Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909), autor de la sardana 'L'Acció d'Alpens' (1877)

Les intrigants i pèrfides 'Memorias de doña Blanca' (1875)

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria