Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.
Castell de Miravet, 7 de desembre de l’any 1308, fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any.
Ramon de Saguàrdia té molt clar que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat.
Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a la defensa de l’orde, ho sap. I si cal, està disposat a morir.
Ell és un cavaller, la màxima autoritat de l’orde a la província catalana.
Després de resistir prop d’un any el setge de les tropes del rei i un cop constatat l’incompliment dels acords de capitulació per part de Jaume Ⅱ, fra Ramon sap molt bé que no es pot lliurar als oficials reials com un soldat qualsevol. Més d’una vegada li havia recordat al rei que preferien morir màrtirs que viure en deshonor:
Fra Ramon de Saguàrdia (aleshores lloctinent del mestre de l’orde) i fra Berenguer (comanador de Miravet) seran els últims templers en la defensa de Miravet, l’últim reducte de cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya i símbol de la resistència als embats del rei Jaume el Just ─que ja em diràs tu quina conya de sobrenom.
ELS PROTAGONISTES
L'ORDE DEL TEMPLE
Fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller Hugues de Payens, amb la finalitat de protegir els peregrins a Terra Santa; entrà als Països Catalans el 1131 amb la professió del comte Ramon Berenguer Ⅲ. L'orde del Temple s'estengué ràpidament arreu d'occident, fins a esdevenir una veritable potència econòmica, militar, religiosa i territorial.
ELS REIS, LA INQUISICIÓ I EL PAPA
CASTELL DE LA GUÀRDIA
"Esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat." Enciclopèdia Catalana.
Tot i que majoritàriament hom situa l’enclavament d’aquest castell (avui desaparegut) on ara es troba el Castellot, veuria més versemblant situar-lo on fou edificat el santuari de Santa Margarida (1854). Ja em diràs tu quin sentit tindria edificar un castell a sota d'on ara es troba el santuari, no? Com el defenses?
Haurem d’esperar el dia que s’organitzi una expedició arqueològica com cal perquè, una vegada per totes, es pugui documentar tot plegat.
Indret pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132. El 1138 ja hi havia una preceptoria que molt aviat fou transformada en comanda. Situada a l’actual municipi de Trullars (prop de Perpinyà), disposava d’una gran propietat agrícola, que aviat es va convertir en el centre polític i econòmic del Rosselló.
Sabem que plantaren vinyes envoltades d'oliveres amb els bancals sembrats de gra, i que feren de la ramaderia una bona font d'ingressos. A final del segle XII dugueren a terme una empresa que els permeté aprofitar els aiguamolls de la plana central del Rosselló per convertir-los en terres bones per a l'agricultura. Vegem l'article "Justícia als templers", del setmanari El Temps [PDF, 1 MB]
CASTELL DE MIRAVET
"Una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d'alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó, domina el curs de l'Ebre i les terres del voltant, [...] sobre les quals es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d'aquestes terres per part de Ramon Berenguer Ⅳ.
El castell va ser donat a l'orde del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó, durant el que seria el període de més poder i esplendor de la història de Miravet.
La fi d'aquesta etapa va significar també l'episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d'un any, que va precedir la desaparició de l'orde del Temple. Malgrat que, posteriorment, el castell va ser remodelat per adaptar-lo a les exigències defensives que comporta l'aparició de l'artilleria, l'aspecte i les estructures que ens han arribat són essencialment obra dels templers.
Així, Miravet s'ha convertit en un dels millors exemples de l'arquitectura militar catalana dels segles Ⅻ-ⅫⅠ." Font: Museu d'Història de Catalunya.
EL PRINCIPI DE LA FI DELS TEMPLERS
Amb la pèrdua de Sant Joan d'Acre a mans dels musulmans en la darrera croada (setge d'Acre, 1291) i l'abandonament definitiu dels enclavaments cristians d'Orient el 1303, l'orde del Temple perdia la seva principal raó d'existir.
Culpats de no haver fet prou en la defensa de Terra Santa, de perdre el temps amb trifulgues amb els altres ordes i d'atresorar riqueses i poders sens cap mena de mesura, els templers es veuen immersos en una campanya de descrèdit, que no aconseguiran contrarestar.
En el marc d’aquest desprestigi i acusats de mil i una barbaritats, la matinada del 13 d’octubre de 1307, els oficials de Felip Ⅳ de França irrompen simultàniament i per sorpresa en tots els castells templers del regne, detenen els frares i els confisquen, de rebot, tots els seus béns. Una operació llampec, que riu-te'n tu de les operacions policials d’avui dia.
S’havia fet el primer pas vers l’eradicació l’orde del Temple de tota la cristiandat.
FRA RAMON DE SAGUÀRDIA I EL SETGE DE MIRAVET (1307-1308)
Fra Ramon de Saguàrdia, comanador del Masdéu des de l’any 1302, bon amic del rei de Mallorca i home clau en les relacions entre aquest regne i el d'Aragó, tenia molt clar quin era l’objectiu de Felip IV en tot aquest afer. No oblidem el veïnatge de la comanda del Masdéu amb el regne de França.
Octubre de 1307: reunida d’urgència la cúria provincial del Temple en el castell de Miravet, decideixen nomenar lloctinent del mestre provincial Ramon Saguàrdia, el qual ràpidament ordenà fortificar i aprovisionar tots els castells, amb l’esperança de, mentrestant, poder establir negociacions més serioses amb el rei Jaume i evitar així una tragèdia com la de França.
Desembre de 1307: seguint l’exemple del rei veí de Franca, Jaume Ⅱ ordena la detenció del Mestre Provincial i la de tots els templers de València, Aragó i Catalunya. La cúria del Temple, dirigida per Ramon de Saguàrdia, es fa forta al castell de Miravet.
Febrer de 1308: el rei ordena posar setge als castells insurrectes. Les negociacions de fra Ramon ─cap suprem dels templers catalans─ amb el rei Jaume no havien servit de res. "El monarca no cessava en el seu propòsit d’aconseguir la rendició de les forces i el lliurament dels frares. Els Templers, per la seva banda, no només no es retien als oficials reials sinó que, tot i estar assetjats dia i nit en els esmentats castells, aconseguien el suport dels cavallers benefactors i amics que s’introduïen a Miravet per a ajudar-los, cosa que enutjava el rei."
Abril de 1308: fra Ramon escriu al rei Jaume per comunicar-li l’ajornament de l’entrevista sol·licitada, per manca de garanties personals, i li transmet la seva queixa pel fet de tenir-los assetjats, talment com a presoners. "Et com nós, senyor, siam enclosos en lo castel de Miravet et assetgatz que negú non pot exir ni altre venir a nós, ans podem ben dir ab veritat [...] que nós som en vosta presó."
Passen els mesos, i els castells es van rendint... Fra Ramon, cada vegada més decebut amb la lleialtat que esperava de la seva amistat amb el rei Jaume, escriu a "l’abat fra Arnau de Fontfreda, vicecanceller papal, suplicant-li que intercedeixi davant el pontífex per tal que mani a Jaume II que cessi d’assetjar els castells en poder dels templers atès que estan disposats a lliurar-se a la Santa Seu i a obeir el que el Papa decideixi sobre les seves persones i béns."
Octubre de 1308: fra Ramon, s'adreça directament al Sant Pare "Ens proposem ─contava─ fer arribar a oïdes de Vostra Santedat les tribulacions i angoixes que sofrim en l’ànima i el cos [...] Jutgeu-nos, Sant Pare, i separeu la nostra causa de la gent no santa i allibereu-nos de les mans de l’home injust i enganyós [...] Com bé sap Vostra Santedat, el temor i el terror van caure damunt nostre i s’inventaren falsos crims per calumniar el nostre orde de manera que no trobant res de pecaminós en les obres dels frares de les quals els poguessin acusar s’inventaren calúmnies i falsedats abominables que feren confessar a alguns d’ells mitjançant turments i amb promeses execrables".
SUPRESSIÓ DE L'ORDE - PROCLAMACIÓ D'INNOCÈNCIA DELS TEMPLERS CATALANS
Sense perdre mai l'esperança d'obtenir una resposta favorable per part del Pontífex, fra Ramon continuà negociant amb el rei Jaume fins a la rendició del castell, a primers de desembre de l’any 1308.
Rendit el castell, Ramon de Saguàrdia fou confinat a Miravet sense poder oir missa fins a la primavera de 1309, quan fou traslladat a Barcelona. El 8 d'agost de 1309 la Seu Apostòlica li concedia poder tornar al Rosselló, a la seva casa mare del Masdéu.
El dimecres de Passió de 1312 es publicava la butlla Vox in excelso, per la qual Climent V suprimia definitivament l'orde, "de manera que en l'esdevenidor ningú pogués entrar en dit orde, o rebre o portar el seu hàbit o actuar com a templer, sota pena d'excomunió".
Finalment, el concili de Tarragona, celebrat la tardor d'aquest mateix any, proclamava solemnement la innocència dels frares de la província catalana.
Enrere quedava més de mitja vida dedicada a l'orde del Temple, de la qual només n'havia pogut salvar l'honor, la dignitat i la història d'un orde que prou mereix el reconeixement de tots plegats.
(1) I fins aquí hem arribat, per avui. ;-) Gràcies a Josep Maria Sans i Travé i la seva col·lecció de llibres sobre Els Ordes Militars, que, per cert, et recomano molt encaridament. Concretament, estic parlant de dos dels set llibres d'aquesta col·lecció, dels quals n’he extret els fragments de text "entre cometes" que aquí has pogut llegir:
Tot i que he intentat ser el màxim de curós pel que fa al que t’he explicat, espero que sàpigues disculpar el meu atreviment de fer-ne un extracte tan simple.
Bé, espero que t’hagi agradat. I ja ho saps, per qualsevol cosa que creguis convenient de fer-nos saber, si us plau, no dubtis a utilitzar l'apartat de comentaris.
No et perdis la història de Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188).
Trobador català, contemporani de Guillem de Berguedà, fou un cavaller del llinatge dels Saguàrdia, els senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll.
Castell de Miravet, 7 de desembre de l’any 1308, fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any.
Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a la defensa de l’orde, ho sap. I si cal, està disposat a morir.
Ell és un cavaller, la màxima autoritat de l’orde a la província catalana.
Després de resistir prop d’un any el setge de les tropes del rei i un cop constatat l’incompliment dels acords de capitulació per part de Jaume Ⅱ, fra Ramon sap molt bé que no es pot lliurar als oficials reials com un soldat qualsevol. Més d’una vegada li havia recordat al rei que preferien morir màrtirs que viure en deshonor:
"Castel de Miravet, dimecres ans de la festa de sent March (24-4-1308) Al molt alt et molt poderós monsenhor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó et de València et de Serdenya et de Còrcegua et comte de Barcelona [...], del vostre humil frare Remon Çaguàrdia, comenador del Masdéu et tinent loc del maestre del Temple en Aragó et en Cathalunya". Després de recriminar al rei l’assetjament que els manté com a presoners i recordar-li que no havien fet res en contra seu ni de l’Església, fra Ramon li recrimina l’ús de la força contra ells i els seus castells, i li diu: "Et cert sia a vos, senyor, que nós volem més morir ab corona de martiry que nos viure tostemps ab desonor de nós et de totz nostres amics, car si morim per aquesta raó en defenem nostres persones morrem sens tort et sens colpa, que no tenim a Déu ni a hòmens, axí com a aquels a qui hom ha elevat fals crim mal et falçament et contra Déu et contra raó et contra tota veritat." |
Fra Ramon de Saguàrdia (aleshores lloctinent del mestre de l’orde) i fra Berenguer (comanador de Miravet) seran els últims templers en la defensa de Miravet, l’últim reducte de cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya i símbol de la resistència als embats del rei Jaume el Just ─que ja em diràs tu quina conya de sobrenom.
L'ORDE DEL TEMPLE
Fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller Hugues de Payens, amb la finalitat de protegir els peregrins a Terra Santa; entrà als Països Catalans el 1131 amb la professió del comte Ramon Berenguer Ⅲ. L'orde del Temple s'estengué ràpidament arreu d'occident, fins a esdevenir una veritable potència econòmica, militar, religiosa i territorial.
ELS REIS, LA INQUISICIÓ I EL PAPA
Felip Ⅳ el Bell, que va aniquilar l'orde del Temple a França. Jaume Ⅱ el Just, que va fer el mateix a casa nostra, encara que no se'n va sortir ni tan ràpidament ni sense contraprestacions per als cavallers de l'orde. I com no podia ser d'una altra manera, la Inquisició d'ambdós països, que, amb l'aquiescència del papa Climent Ⅴ, donà cobertura legal a tot el procés d'eradicació de l'orde. Un procés, que "té de tot, política i religió, drames humans i tragèdies ideològiques, components morals que exciten la morbositat i gestes militars que exciten el sentit de l'èpica."
RAMON DE SAGUÀRDIA (aprox. 1250-1319)
El senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, primogènit de Ramon de Saguàrdia i Tomassa, germà de Berenguer ─bisbe de Vic (1306-1328)─, de Ponç i de Marquesa ─abadessa de Santa Maria de Valldaura, a l'Urgell─; i nét de Galceran de Pinós i Esclarmonda.
"Home de profunda religiositat, ingressà a inicis del darrer quart del segle XIII a l’orde del Temple, on fou rebut a la casa de Saragossa pel mestre provincial Pere de Montcada (1279-1282). Passà després a residir a la casa del Masdéu, que dirigí a partir de 1302.
A la casa mare dels templers de Rosselló, sigui primer com a frare o després com a comanador, tingué l’oportunitat de col·laborar amb Jaume Ⅱ de Mallorca que l'envià sovint com a ambaixador seu per a resoldre problemes que afectaven el seu regne. Com a tal també intervingué a la cort de Jaume Ⅱ de Catalunya.
El suport constant al seu sobirà mallorquí li valgué figurar com a testimoni del testament de Jaume Ⅱ de Mallorca atorgat el 6 de febrer de 1306.
Com a preceptor del Masdéu, a banda d’administrar eficaçment les propietats i bens de la comanda, aconseguí l’ingrés a l’orde d’un nombre important de nous membres, procedents de la mitjana noblesa del Rosselló i de les comarques gironines."
INDRETS
El senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, primogènit de Ramon de Saguàrdia i Tomassa, germà de Berenguer ─bisbe de Vic (1306-1328)─, de Ponç i de Marquesa ─abadessa de Santa Maria de Valldaura, a l'Urgell─; i nét de Galceran de Pinós i Esclarmonda.
"Home de profunda religiositat, ingressà a inicis del darrer quart del segle XIII a l’orde del Temple, on fou rebut a la casa de Saragossa pel mestre provincial Pere de Montcada (1279-1282). Passà després a residir a la casa del Masdéu, que dirigí a partir de 1302.
A la casa mare dels templers de Rosselló, sigui primer com a frare o després com a comanador, tingué l’oportunitat de col·laborar amb Jaume Ⅱ de Mallorca que l'envià sovint com a ambaixador seu per a resoldre problemes que afectaven el seu regne. Com a tal també intervingué a la cort de Jaume Ⅱ de Catalunya.
El suport constant al seu sobirà mallorquí li valgué figurar com a testimoni del testament de Jaume Ⅱ de Mallorca atorgat el 6 de febrer de 1306.
Com a preceptor del Masdéu, a banda d’administrar eficaçment les propietats i bens de la comanda, aconseguí l’ingrés a l’orde d’un nombre important de nous membres, procedents de la mitjana noblesa del Rosselló i de les comarques gironines."
CASTELL DE LA GUÀRDIA
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat." Enciclopèdia Catalana.
Santa Margarida. Sota seu, a l'esquerra, el Castellot. Els dominis del castell de la Guàrdia
|
Tot i que majoritàriament hom situa l’enclavament d’aquest castell (avui desaparegut) on ara es troba el Castellot, veuria més versemblant situar-lo on fou edificat el santuari de Santa Margarida (1854). Ja em diràs tu quin sentit tindria edificar un castell a sota d'on ara es troba el santuari, no? Com el defenses?
Haurem d’esperar el dia que s’organitzi una expedició arqueològica com cal perquè, una vegada per totes, es pugui documentar tot plegat.
La baronia de La Guàrdia, per Antoni Llagostera [PDF, 3,80 MB - (pàg. 13 a 17)] - Revista Taleia, Arxiu Comarcal del Ripollès. |
COMANDA DEL MASDÉU
Sabem que plantaren vinyes envoltades d'oliveres amb els bancals sembrats de gra, i que feren de la ramaderia una bona font d'ingressos. A final del segle XII dugueren a terme una empresa que els permeté aprofitar els aiguamolls de la plana central del Rosselló per convertir-los en terres bones per a l'agricultura. Vegem l'article "Justícia als templers", del setmanari El Temps [PDF, 1 MB]
CASTELL DE MIRAVET
Castell de Miravet, vista aèria Font i drets: ©Aeroshots |
El castell va ser donat a l'orde del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó, durant el que seria el període de més poder i esplendor de la història de Miravet.
La fi d'aquesta etapa va significar també l'episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d'un any, que va precedir la desaparició de l'orde del Temple. Malgrat que, posteriorment, el castell va ser remodelat per adaptar-lo a les exigències defensives que comporta l'aparició de l'artilleria, l'aspecte i les estructures que ens han arribat són essencialment obra dels templers.
Així, Miravet s'ha convertit en un dels millors exemples de l'arquitectura militar catalana dels segles Ⅻ-ⅫⅠ." Font: Museu d'Història de Catalunya.
— Àlbum Flickr de "Monestirs Puntcat". — Monestirs de Catalunya: Castell i comanda de Miravet. — Documental: TV3 Castell de Miravet - "Sota Terra" : el setge dels Templers. |
EL PRINCIPI DE LA FI DELS TEMPLERS
Amb la pèrdua de Sant Joan d'Acre a mans dels musulmans en la darrera croada (setge d'Acre, 1291) i l'abandonament definitiu dels enclavaments cristians d'Orient el 1303, l'orde del Temple perdia la seva principal raó d'existir.
Culpats de no haver fet prou en la defensa de Terra Santa, de perdre el temps amb trifulgues amb els altres ordes i d'atresorar riqueses i poders sens cap mena de mesura, els templers es veuen immersos en una campanya de descrèdit, que no aconseguiran contrarestar.
En el marc d’aquest desprestigi i acusats de mil i una barbaritats, la matinada del 13 d’octubre de 1307, els oficials de Felip Ⅳ de França irrompen simultàniament i per sorpresa en tots els castells templers del regne, detenen els frares i els confisquen, de rebot, tots els seus béns. Una operació llampec, que riu-te'n tu de les operacions policials d’avui dia.
S’havia fet el primer pas vers l’eradicació l’orde del Temple de tota la cristiandat.
Programa "En guàrdia!" de Catradio. La fi dels templers |
FRA RAMON DE SAGUÀRDIA I EL SETGE DE MIRAVET (1307-1308)
Visita el blog Catalunya Medieval |
Octubre de 1307: reunida d’urgència la cúria provincial del Temple en el castell de Miravet, decideixen nomenar lloctinent del mestre provincial Ramon Saguàrdia, el qual ràpidament ordenà fortificar i aprovisionar tots els castells, amb l’esperança de, mentrestant, poder establir negociacions més serioses amb el rei Jaume i evitar així una tragèdia com la de França.
Desembre de 1307: seguint l’exemple del rei veí de Franca, Jaume Ⅱ ordena la detenció del Mestre Provincial i la de tots els templers de València, Aragó i Catalunya. La cúria del Temple, dirigida per Ramon de Saguàrdia, es fa forta al castell de Miravet.
Febrer de 1308: el rei ordena posar setge als castells insurrectes. Les negociacions de fra Ramon ─cap suprem dels templers catalans─ amb el rei Jaume no havien servit de res. "El monarca no cessava en el seu propòsit d’aconseguir la rendició de les forces i el lliurament dels frares. Els Templers, per la seva banda, no només no es retien als oficials reials sinó que, tot i estar assetjats dia i nit en els esmentats castells, aconseguien el suport dels cavallers benefactors i amics que s’introduïen a Miravet per a ajudar-los, cosa que enutjava el rei."
Abril de 1308: fra Ramon escriu al rei Jaume per comunicar-li l’ajornament de l’entrevista sol·licitada, per manca de garanties personals, i li transmet la seva queixa pel fet de tenir-los assetjats, talment com a presoners. "Et com nós, senyor, siam enclosos en lo castel de Miravet et assetgatz que negú non pot exir ni altre venir a nós, ans podem ben dir ab veritat [...] que nós som en vosta presó."
Passen els mesos, i els castells es van rendint... Fra Ramon, cada vegada més decebut amb la lleialtat que esperava de la seva amistat amb el rei Jaume, escriu a "l’abat fra Arnau de Fontfreda, vicecanceller papal, suplicant-li que intercedeixi davant el pontífex per tal que mani a Jaume II que cessi d’assetjar els castells en poder dels templers atès que estan disposats a lliurar-se a la Santa Seu i a obeir el que el Papa decideixi sobre les seves persones i béns."
Octubre de 1308: fra Ramon, s'adreça directament al Sant Pare "Ens proposem ─contava─ fer arribar a oïdes de Vostra Santedat les tribulacions i angoixes que sofrim en l’ànima i el cos [...] Jutgeu-nos, Sant Pare, i separeu la nostra causa de la gent no santa i allibereu-nos de les mans de l’home injust i enganyós [...] Com bé sap Vostra Santedat, el temor i el terror van caure damunt nostre i s’inventaren falsos crims per calumniar el nostre orde de manera que no trobant res de pecaminós en les obres dels frares de les quals els poguessin acusar s’inventaren calúmnies i falsedats abominables que feren confessar a alguns d’ells mitjançant turments i amb promeses execrables".
SUPRESSIÓ DE L'ORDE - PROCLAMACIÓ D'INNOCÈNCIA DELS TEMPLERS CATALANS
Sense perdre mai l'esperança d'obtenir una resposta favorable per part del Pontífex, fra Ramon continuà negociant amb el rei Jaume fins a la rendició del castell, a primers de desembre de l’any 1308.
Rendit el castell, Ramon de Saguàrdia fou confinat a Miravet sense poder oir missa fins a la primavera de 1309, quan fou traslladat a Barcelona. El 8 d'agost de 1309 la Seu Apostòlica li concedia poder tornar al Rosselló, a la seva casa mare del Masdéu.
El dimecres de Passió de 1312 es publicava la butlla Vox in excelso, per la qual Climent V suprimia definitivament l'orde, "de manera que en l'esdevenidor ningú pogués entrar en dit orde, o rebre o portar el seu hàbit o actuar com a templer, sota pena d'excomunió".
Finalment, el concili de Tarragona, celebrat la tardor d'aquest mateix any, proclamava solemnement la innocència dels frares de la província catalana.
Enrere quedava més de mitja vida dedicada a l'orde del Temple, de la qual només n'havia pogut salvar l'honor, la dignitat i la història d'un orde que prou mereix el reconeixement de tots plegats.
(1) I fins aquí hem arribat, per avui. ;-) Gràcies a Josep Maria Sans i Travé i la seva col·lecció de llibres sobre Els Ordes Militars, que, per cert, et recomano molt encaridament. Concretament, estic parlant de dos dels set llibres d'aquesta col·lecció, dels quals n’he extret els fragments de text "entre cometes" que aquí has pogut llegir:
— La fi dels templers catalans. Pagès Editors. Un llibre, que t'apassionarà, no ho dubtis! — La defensa dels templers catalans. Pagès Editors. Cartes de fra Ramon de Saguàrdia durant el setge de Miravet. |
Tot i que he intentat ser el màxim de curós pel que fa al que t’he explicat, espero que sàpigues disculpar el meu atreviment de fer-ne un extracte tan simple.
Bé, espero que t’hagi agradat. I ja ho saps, per qualsevol cosa que creguis convenient de fer-nos saber, si us plau, no dubtis a utilitzar l'apartat de comentaris.
No et perdis la història de Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188).
Trobador català, contemporani de Guillem de Berguedà, fou un cavaller del llinatge dels Saguàrdia, els senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll.
Una gran lliçó d'historia. Veig que sempre ha estat molt difícil de tirar endavant el nostre País. Moltes gràcies Lluís
ResponEliminaLa història dels templers i, en particular, la de Ramon de Saguàrdia, ja sigui pel fet de ser d'aquí com per la seva contribució a la història i per la lluita aferrissada que va fer dels valors per als quals havia viscut, és una història captivadora. Dura, difícil i engrescadora que, com bé dius tu, ens demostra 'que sempre ha estat molt difícil de tirar endavant el nostre País'.
EliminaVa deixar escrit en les seves memòries l'alpensí Isidre Serrat (Alpens, 1751-1822), que en el seu temps també va viure dies difícils: "Tot lo que fins aquí tinch dit de la primera y última guerra que ara acaba de finir ab la Fransa, he notat perquè si los veniders en son temps esperiméntan desgràcias, tribulacions e infortunis, se anímian, considerant que també sos passats tinguéran molt que suffrir de treballs, misèrias y mortificacions excessivas." (el trobaràs a l'index de 'Personatges il·lustres' o fent servir el buscador intern de la capçalera)
Dels Saguàrdia, no et perdis la història de Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188).
Gràcies pel comentari, Joan. Que tinguis un bon dia,
Impecable. Des del punt de vista formal i com a guia per estimular el coneixement, el teu treball és una passada.
ResponEliminaAh! I m'agrada molt que ens tractis de tu i un per un.
Gràcies, de veritat. T'he de dir que submergir-me en la història d'aquest personatge va esdevenir una experiència molt gratificant... Som on som, i no per casualitat!, penso sovint, quan treballo en moltes d'aquestes històries que comparteixo.
EliminaSalutacions, des dels antics dominis dels Saguàrdia.