Alpens, 1925 - Fira de la Mare de Déu de març
Per la Mare de Déu de març van a buscar la migdiada a Alpens.
Ripoll, novembre 1925 | Revista Scriptorium - "La fira del Pens (ara escriuen Alpens)", de Salvador Vilarrasa i Vall (La Pobla de Lillet, 1875? - Ripoll, 1943).
"Fins a la Mare de Déu de Març els jornalers de la terra no fan migdiada i d’aquí enllà com el dia és més llarg, havent dinat, al tros mateix, jauen fins a les dugues. Per això diuen que per la Mare de Déu de Març van a buscar la migdiada al Pens", escriu, Vilarrasa.
"D’aquesta fira, que és per la diada de la Mare de Déu de Març [25 de març] i la de les Quaranta Hores a Ripoll, el diumenge de Passió, la que va davant sol ser la més grossa per raó de tenir ambdues la mateixa finalitat i molts pagesos si van a la primera no van a l’altra.
Alguns. però, com són amos i arrendadors de muntanyes i els pastors encarregats de cercar bestiar, van en totes dugues per mor de veure els pastors o amos de ramats i conlloguen ovelles per la seva muntanya durant l'estiu.
A la fira del Pens hi menen bestiar boví, alguns porcs, eugues, matxos, mules i molts rucs.
No hi manquen marxants, quincallaires verdulers, amb pilots de taronges, planters d’hortalices, i la parada típica de les esquelles.
Els pastors, aixís que es troben fan cridòria i s'esgardicen, però posant-se aviat formals parlen de llurs negocis, de les ovelles i de la muntanya on les faran anar a estiuar.
Els pagesos que tenen bestiar al firal, estan allà de plantó per veure qui es presentarà a comprar.
A les onze toquen a missa i molta gent hi va perquè és la darrera i altres perquè no és tan llarga com la matinal i l’Ofici.
Els mercaders, i sobretot els pagesos que volen comprar algun cap de bestiar corren d'ací i d'allà demanant preu de les vaques, eugues o lo que sia. Quan els agrada una bèstia, se la miren i tornen mirar, dient les tares que li troben perquè al comprador li vinguin ganes de dar-la més acomodo, valent-se de totes les traces i enginys, l’un per comprar barato i els altres per vendre a bou preu.
A vegades ho agafen fent broma; per exemple si mercadegen una vaca magre diuen: tu, ¿quan me demanes d’aquest bacallá? Sí no s'entenen de preu el comprador fa com si es deixa corre de comprar i marxa, però si el venedor coneix que li agrada, li diu mig rient: ves, ves a donar el vol, però ja tornaràs a comprar el bacallá.
Quan han concertat una bestia, si és de peu rodó, no està ben cerrat o fet definitivament el tracte fins que un menescal o altra persona entesa a satisfacció de les dues parts, l'ha regoneguda. Si li troba tares, tenen que convenir comprador i venedor en quan es fixen, i si no s'entenen queda desfet el tracte.
Pel bestiar boví no miren tan prim i moltes vegades ni menys parlen de reconeixe'ls.
En aquest temps les vaques quasi totes són magres. Si la magresa és per manca d'herba, els compradors la prefereixen perquè les hauen més barato i si després s'engreixen hi guanyen més diners, però el dubte està en si estan magres de poc menjar o si tenen algun malgam.
Pel bestiar de peu rodó í boví, quasi sempre compten amb unces però sens tenir en compte el canvi.
En aquesta com en totes les fires hi solen fer cap molt jovent, fadrins i noies, encara que no hi tinguin res a fer. Tan se val que hi van ben arreglats i les noies abans d'arribar al poble es treuen les espardenyes i es calcen les sabates que portaven a la cistella i enmirallant-se amb el mirallet rodó de butxaca, s’arreglen el cabell a son gust amb la pinteta que també solen portar.
Quan es troben noies i fadrins, es diuen quelcom i elles alegroies esclafeixen rialles; però si troben el qui els agrada i es posen a festejar, les rialles no són tan xisclantes, però més veritables i afectuoses.
No fa pas estrany de trobar en un carrer un xicot i una mossa de plantó, un a cada banda perquè no gosen apropar-se més i quasi sens saber de que parlar, entretenint-se ell amb el bastó de tortellatge fent ratlles a terra i ella amb la trenzilla de lligar el davantal.
Tenint de passar la gent per entremig d'ells i trobant-se que de tan en tan algun tranquil els fa enrajolar, no sabent que contestar el deixen passar, i quan és lluny parlen d'ell en bé o en mal, però encara els fa servei perquè aixís troben manera d’entaular conversa.
A l'hora de dinar, els pagesos uns van a l’hostal i altres se’l porten, menjant-se’! per allà defora en un peu de marge, però havent dinat, la major part dels homes van al cafè per ganes de pendre'n o perquè hi han de veure algú.
A mitja tarda tothom desfila i els gitanos que tot el dia han corregut amb llurs borricots, ja un xic tard tenen un pagès mig acorralat, doncs li volen comprar una burra vella que mena, més seca que un clau, que ell en vol mitja unça, però ells li volen fer canviar amb altra burra tan o més dolenta que aquella.
Després de proposar-li els gitanos les ventatges de llur borricota, el pagès diu: bueno ¿i quan me faríeu de tornes?—Company, respon un gitano gros, espitragat i més negre que un pecat, a qui li penja un tros de faixa esparracada; ¿tornes has dit? aqueixa paraula és meva, i voltant-lo els altres gitanos. gitanes i canalla atabalen al pagès, burlant-se'n perquè ha demanat tornes. ¿No veus, li diu altre de jove, que ta burra és més vella que ton besavi i la nostra posada a casa encara pot menar un parell de poltros?
Després de molt xerrar i veient que no el poden enganyar amb el canvi, li diu un: ¿quan ne vols, ben dit, de la burra? Sis duros, respon el pagés. Sis rais, contesta el gitano tot seguit; però veient que el pagès determina marxar, li'n prometen vuit pessetes. Ell allavors en demana dotze, perquè té por que se li morirà i un altre pagès que s’escau passar allà ho parteix i queda fet el tracte per dos duros; però sort del seu company o si no encara li'n endossen un de fals."
SALVADOR VILARRASA - AC Ripollès - Scriptorium (Ripoll) 01-11-1925 - Pàgina 10 i 11.
↪ Mira la revista. Hi trobaràs la segona part d'aquest article [PDF, 333 kB]
Font i fotografies:
Centre Excursionista de Catalunya, fons Francesc Blasi - MDC Memòria Digital de Catalunya.
La Publicació: Generalitat de Catalunya - Xarxa de premsa digitalitzada (cercar: fira del Pens).
Ripoll, novembre 1925 | Revista Scriptorium - "La fira del Pens (ara escriuen Alpens)", de Salvador Vilarrasa i Vall (La Pobla de Lillet, 1875? - Ripoll, 1943).
"Fins a la Mare de Déu de Març els jornalers de la terra no fan migdiada i d’aquí enllà com el dia és més llarg, havent dinat, al tros mateix, jauen fins a les dugues. Per això diuen que per la Mare de Déu de Març van a buscar la migdiada al Pens", escriu, Vilarrasa.
|
||
"D’aquesta fira, que és per la diada de la Mare de Déu de Març [25 de març] i la de les Quaranta Hores a Ripoll, el diumenge de Passió, la que va davant sol ser la més grossa per raó de tenir ambdues la mateixa finalitat i molts pagesos si van a la primera no van a l’altra.
Alguns. però, com són amos i arrendadors de muntanyes i els pastors encarregats de cercar bestiar, van en totes dugues per mor de veure els pastors o amos de ramats i conlloguen ovelles per la seva muntanya durant l'estiu.
A la fira del Pens hi menen bestiar boví, alguns porcs, eugues, matxos, mules i molts rucs.
No hi manquen marxants, quincallaires verdulers, amb pilots de taronges, planters d’hortalices, i la parada típica de les esquelles.
Els pastors, aixís que es troben fan cridòria i s'esgardicen, però posant-se aviat formals parlen de llurs negocis, de les ovelles i de la muntanya on les faran anar a estiuar.
Els pagesos que tenen bestiar al firal, estan allà de plantó per veure qui es presentarà a comprar.
A les onze toquen a missa i molta gent hi va perquè és la darrera i altres perquè no és tan llarga com la matinal i l’Ofici.
Els mercaders, i sobretot els pagesos que volen comprar algun cap de bestiar corren d'ací i d'allà demanant preu de les vaques, eugues o lo que sia. Quan els agrada una bèstia, se la miren i tornen mirar, dient les tares que li troben perquè al comprador li vinguin ganes de dar-la més acomodo, valent-se de totes les traces i enginys, l’un per comprar barato i els altres per vendre a bou preu.A vegades ho agafen fent broma; per exemple si mercadegen una vaca magre diuen: tu, ¿quan me demanes d’aquest bacallá? Sí no s'entenen de preu el comprador fa com si es deixa corre de comprar i marxa, però si el venedor coneix que li agrada, li diu mig rient: ves, ves a donar el vol, però ja tornaràs a comprar el bacallá.
Quan han concertat una bestia, si és de peu rodó, no està ben cerrat o fet definitivament el tracte fins que un menescal o altra persona entesa a satisfacció de les dues parts, l'ha regoneguda. Si li troba tares, tenen que convenir comprador i venedor en quan es fixen, i si no s'entenen queda desfet el tracte.
Pel bestiar boví no miren tan prim i moltes vegades ni menys parlen de reconeixe'ls.
En aquest temps les vaques quasi totes són magres. Si la magresa és per manca d'herba, els compradors la prefereixen perquè les hauen més barato i si després s'engreixen hi guanyen més diners, però el dubte està en si estan magres de poc menjar o si tenen algun malgam.
Pel bestiar de peu rodó í boví, quasi sempre compten amb unces però sens tenir en compte el canvi.
En aquesta com en totes les fires hi solen fer cap molt jovent, fadrins i noies, encara que no hi tinguin res a fer. Tan se val que hi van ben arreglats i les noies abans d'arribar al poble es treuen les espardenyes i es calcen les sabates que portaven a la cistella i enmirallant-se amb el mirallet rodó de butxaca, s’arreglen el cabell a son gust amb la pinteta que també solen portar.Quan es troben noies i fadrins, es diuen quelcom i elles alegroies esclafeixen rialles; però si troben el qui els agrada i es posen a festejar, les rialles no són tan xisclantes, però més veritables i afectuoses.
No fa pas estrany de trobar en un carrer un xicot i una mossa de plantó, un a cada banda perquè no gosen apropar-se més i quasi sens saber de que parlar, entretenint-se ell amb el bastó de tortellatge fent ratlles a terra i ella amb la trenzilla de lligar el davantal.
Tenint de passar la gent per entremig d'ells i trobant-se que de tan en tan algun tranquil els fa enrajolar, no sabent que contestar el deixen passar, i quan és lluny parlen d'ell en bé o en mal, però encara els fa servei perquè aixís troben manera d’entaular conversa.
A l'hora de dinar, els pagesos uns van a l’hostal i altres se’l porten, menjant-se’! per allà defora en un peu de marge, però havent dinat, la major part dels homes van al cafè per ganes de pendre'n o perquè hi han de veure algú.
A mitja tarda tothom desfila i els gitanos que tot el dia han corregut amb llurs borricots, ja un xic tard tenen un pagès mig acorralat, doncs li volen comprar una burra vella que mena, més seca que un clau, que ell en vol mitja unça, però ells li volen fer canviar amb altra burra tan o més dolenta que aquella.Després de proposar-li els gitanos les ventatges de llur borricota, el pagès diu: bueno ¿i quan me faríeu de tornes?—Company, respon un gitano gros, espitragat i més negre que un pecat, a qui li penja un tros de faixa esparracada; ¿tornes has dit? aqueixa paraula és meva, i voltant-lo els altres gitanos. gitanes i canalla atabalen al pagès, burlant-se'n perquè ha demanat tornes. ¿No veus, li diu altre de jove, que ta burra és més vella que ton besavi i la nostra posada a casa encara pot menar un parell de poltros?
Després de molt xerrar i veient que no el poden enganyar amb el canvi, li diu un: ¿quan ne vols, ben dit, de la burra? Sis duros, respon el pagés. Sis rais, contesta el gitano tot seguit; però veient que el pagès determina marxar, li'n prometen vuit pessetes. Ell allavors en demana dotze, perquè té por que se li morirà i un altre pagès que s’escau passar allà ho parteix i queda fet el tracte per dos duros; però sort del seu company o si no encara li'n endossen un de fals."
SALVADOR VILARRASA - AC Ripollès - Scriptorium (Ripoll) 01-11-1925 - Pàgina 10 i 11.
↪ Mira la revista. Hi trobaràs la segona part d'aquest article [PDF, 333 kB]
Font i fotografies:
Centre Excursionista de Catalunya, fons Francesc Blasi - MDC Memòria Digital de Catalunya.
La Publicació: Generalitat de Catalunya - Xarxa de premsa digitalitzada (cercar: fira del Pens).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens