Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Aquesta setmana hem tingut la visita d'una família de rodamons, practicants del nomadisme. Una parella amb tres fills que, aquest dissabte, ens han regalat un petit espectacle ambulant sobre "la història d'un ruc i la seva família". Sota el nom de La Burra en la Luna, es presentava així: “De poble a poble, caminant amb rucs i cavalls, contem la vida, contem la ruta."
A banda de la representació ─no gaire reeixida, tot sigui dit─, el naixement d'un parell de petits cabrits, la nit anterior, al campament de la família, ha fet les delícies dels més petits del poble, i dels no tan petits, també. Ja els veuràs a la foto amb el petit de la família.

Tot plegat, en veure'ls, m'ha recordat un article (casualment, el primer que vaig publicar en aquest blog) sobre Santiago Rusiñol i l'obra de teatre L'alegria que passa, que he volgut recuperar, tot aprofitant l'avinentesa per ampliar-lo:

Es diu que Santiago Rusiñol, viatjant amb carro per Catalunya amb uns amics, va concebre la idea de l'obra de teatre líric L'alegria que passa (a la qual va posar música Enric Morera) en un viatge a Alpens, on els artistes van trobar uns saltimbanquis, amb els quals van travar amistat.

Parlem de l'any 1889. Faltava ben poc per tenir acabada l'actual carretera, la Pubilla de Catalunya. El poble tenia prop de 500 habitants i feia exactament 16 anys de la mort de Cabrinety a la Batalla d'Alpens
★  13-6-2019 | Trobaràs més informació a "Tot recordant Rusiñol... L'Alegria que passa i Alpens"

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admira
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀