Sis anys!

Sis anys compartint, il·lusionat, tot el que he trobat al meu camí que parla de nosaltres, la gent d'Alpens. Allò que, ben segur, ens farà sentir agraïts a tots i cadascun dels nostres avantpassats que, d'una manera o altra, han anat teixint (ara bé, ara no tant) aquest gran mantell que "avui" ens reconforta i acarona i que es diu, Alpens!
Un mantell, que, entre tots, farem més gran i fort —no en tinc cap dubte! — per a millor vida de les generacions venidores.

Bé, potser no és tan transcendental, tot plegat, però a mi ─ja ho entendràs! ─ m'agrada imaginar-m'ho així, vet-ho aquí.

Somio en anar més enllà de l'experiència personal de cadascú. El coneixement de la nostra història ens fa universals en el temps i esborra el "ja s'ho faran" del nostre tarannà. Ens treu de l'anonimat, escombra la indiferència i referma la nostra identitat com a poble. Ens fa lliures, al capdavall. Lliures i responsables per a decidir el nostre propi futur, el dels nostres fills i —en definitiva— el del poble, com a tal.

Et vull donar les gràcies per passar per aquí i llegir el que escric; significa molt per a mi, saps? Al cap i a la fi, és la meva passió, i gaudeixo compartint-la!
Bon camí.


Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... L'escola del poble

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor