Independence day! Venim a per vatros
Així titulava Marc Plans la fotografia dels tres protagonistes que, des de dalt la Serra, contemplen, omnipotents, el poble d'Alpens. I realment li escau. Aquestes són algunes de les fotos que va fer aquella nit el seu fill Lluc i que ha volgut compartir amb tots nosaltres. Gràcies!
Alpens, nit de diumenge i matinada del dilluns, 8 d'agost.
LLICÈNCIA POÈTICA
"Però no va respondre a la pregunta. Em va dir:
—El que és important, no es veu…
—És clar…
—És com amb la flor. Si estimes una flor que està en una estrella, a la nit és agradable mirar al cel. Totes les estrelles tenen flors.
—És clar…
—És com amb l'aigua. La que m'has donat per beure era com una música, gràcies a la politja i a la corda… te’n recordes… era bona.
—És clar…
—A la nit, miraràs les estrelles. La meva és massa petita perquè et pugui ensenyar on és. Val més així. Per tu la meva estrella serà una de les estrelles. Aleshores, t'agradarà mirar-te-les totes, les estrelles… Totes seran amigues teves. I a més et faré un regal…
Va tornar a riure.
—Ah!, jovenet, jovenet, com m'agrada sentir-te riure!
—Justament, serà el meu regal… serà com amb l'aigua…
—Què vols dir?
—La gent té estrelles que no són iguals. Per uns, els que viatgen, les estrelles són guies. Per altres només són llumets. Per altres, que són savis, són problemes. Pel meu home de negocis eren or. Però totes aquestes estrelles callen. Tu tindràs estrelles com no en té ningú…
-Què vols dir?
-Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
—I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust… I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: «Sí, les estrelles sempre em fan riure!» I es pensaran que ets boig. T'hauré fet una mala passada…
I va tornar a riure.
—Serà com si en comptes d'estrelles t'hagués donat un piló de cascavells que saben riure…
I va tornar a riure. Després es va posar seriós"
Alpens, nit de diumenge i matinada del dilluns, 8 d'agost.
 |
 |
 |
 |
 |
LLICÈNCIA POÈTICA
"Però no va respondre a la pregunta. Em va dir:
—El que és important, no es veu…
—És clar…
—És com amb la flor. Si estimes una flor que està en una estrella, a la nit és agradable mirar al cel. Totes les estrelles tenen flors.
—És clar…
—És com amb l'aigua. La que m'has donat per beure era com una música, gràcies a la politja i a la corda… te’n recordes… era bona.
—És clar…
—A la nit, miraràs les estrelles. La meva és massa petita perquè et pugui ensenyar on és. Val més així. Per tu la meva estrella serà una de les estrelles. Aleshores, t'agradarà mirar-te-les totes, les estrelles… Totes seran amigues teves. I a més et faré un regal…
Va tornar a riure.
—Ah!, jovenet, jovenet, com m'agrada sentir-te riure!
—Justament, serà el meu regal… serà com amb l'aigua…
—Què vols dir?
—La gent té estrelles que no són iguals. Per uns, els que viatgen, les estrelles són guies. Per altres només són llumets. Per altres, que són savis, són problemes. Pel meu home de negocis eren or. Però totes aquestes estrelles callen. Tu tindràs estrelles com no en té ningú…
-Què vols dir?
-Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
—I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust… I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: «Sí, les estrelles sempre em fan riure!» I es pensaran que ets boig. T'hauré fet una mala passada…
I va tornar a riure.
—Serà com si en comptes d'estrelles t'hagués donat un piló de cascavells que saben riure…
I va tornar a riure. Després es va posar seriós"
El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry (capìtol 26, fragment).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens