Novembre... que l'hivern ja ens anuncies
Comença el mes de novembre, / castanya va, castanya ve, / i panellets també.
| Un començament tan dolç més d'una vegada enfita, per això és molt prudent menjar sense demesia, perquè no queda gens bé pecar de golafreria. El mes comença amb Tots Sants, després ve Santa Cecília, patrona, com prou se sap, del ritme i de la melodia que ens desvetllen els sentits si més no per les musiques. |
Novembre, mes de tardor que l'hivern ja ens anuncies, els teus silencis són plens d'una música molt fina que ens ressona al fons del cor com una cançó petita i ens ajuda a fer-nos grans sense gens de melangia. S'acaba el mes de novembre, castanya ve, castanya va, que el torró ja vindrà. |
|
 |
Se m'adorm a la falda aquest cadell
de la tarda.
Novembre m'omple els ulls
de claredats.
Melangiós, enyoro
alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblit molt, però que encara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m'adorm,
confiat, a la falda.
— Miquel Martí i Pol ~ www.miquelmartiipol.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens