La primavera ha arribat al poble. Benvinguda, primavera

Heus ací: / Una oreneta, / la primera, / ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.


L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

LES QUATRE ESTACIONS  -  PRIMAVERA, DE MIQUEL MARTÍ I POL

Doncs ara, si voleu, podem asseure'ns
i reposar una estona;
davant mateix de casa hi ha un pedrís.
Convocarem la gent del veïnat:
la iaia Caterina i tots els altres,
i parlarem de les coses que passen
món enllà.

Del fons obscur dels anys
vindran a fer-nos companyia
les veus d'aquells que, com ara nosaltres,
van reposar en aquest mateix indret.
I, a poc a poc, ens sentirem de nou
aquietats i dòcils.

Perquè és així com s’hauria d'escriure
la història dels homes,
assajant de reprendre les paraules
en el seu profund origen.
Car tota cosa és subtil si la veu s’hi detura
tan tendrament com una mà que es clou
damunt la mà que estima.

ATUR DE PRIMAVERA, DE MIQUEL MARTÍ I POL

LES QUATRE ESTACIONS, amb "La  primavera", de VIVALDI (Venècia, 4 de març del 1678–Viena, 28 de juliol del 1741) 



"Les quatre estacions és un conjunt de 4 concerts per a violí d'aquest compositor barroc venecià. Les va compondre el 1723, i és l'obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més populars de tota la música clàssica. Els concerts es publicaren el 1725 per Michel-Charles Le Cène i formaven part d'un conjunt de dotze concerts (opua 8), amb el títol Il Cimento dell'armonia e dell'inventione". Publica, la Viquipèdia.




Quan es van publicar aquests concerts, al poble hi havia 140 cases i uns 600 habitants. Feia onze anys de la construcció de la capella del Graell (aixecada sota l'advocació de Sant Joan) i encara n'haurien de passar quaranta, fins al naixement d'Agustí Canellas.
Tretze anys tenia Vivaldi quan es va construir el Casó, la meva primera casa al poble.


Comentaris

  1. Joan Prió i Pinyol20/3/19 21:11

    Benvinguda Primavera !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp21/3/19 11:39

      Bona primavera, Joan. Gràcies per la vista.

      Elimina
  2. maria21/3/19 10:58

    ohhh! fantàstic i molts records de la mare el primer dia de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp21/3/19 11:38

      Gràcies pel teu comentari, Maria. Que tingueu una bona primavera.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mort de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres

Imatge
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral  — que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens. També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens , que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna .
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admira
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀