Alpens, les caramelles d'enguany i de fa 30 anys
Com cada any, el diumenge de Pasqua la gent d'Alpens recorrem els carrers del poble per cantar les caramelles i desitjar Bona Pasqua i per molts anys! a tots als alpensins i alpensines.
"Refila tenora, refila amb afany, / que com més refiles, l'amor és més gran."
El vídeo de les caramelles de l'any 1989. Ja em disculparàs la qualitat, doncs no m'ha estat fàcil recuperar-lo.
Sardana: La dansa de l'amor (min 9:01 del vídeo)
Autor de la música: Josep Voltas i Viñas
Autor de la lletra: Joan Plana i Llobet
Director: Joan Crespo Fernández
Les ones de la mar bella varen ser el meu bressol,
si la mare era puntaire, el meu pare pescador;
si la mare era puntaire, el meu pare pescador.
Quan l'amor va despertar-me, em va dir un gentil pastor:
Pastoreta d'ulls bellíssims, vols venir a festa major?
Si amb mi vens, flor encisera, bé en seré prou desitjós,
bé en seré prou... bé prou desitjós...
Ballarem una sardana que és la dansa de l'amor.
Tinc al cim de la muntanya una casa com un cel,
tota voltada d'alzines, oliveres i pins verds;
tota voltada d'alzines, oliveres i pins verds.
Quan seràs la meva esposa tot serà goig i content,
ballarem una sardana al so ardent del primer bes.
Els matins de primavera, de la muntanya a l'entorn,
contemplar podrem (podrem) del dia, la primera llum del sol.
Tu, la més bella pastora, i jo el més senzill pastor,
cuidarem de les ovelles entre marges i entre fonts.
A la nostra mainadeta, els ensenyarem tu i jo,
el punteig (punteig) de la sardana, que és la dansa de l'amor.
Refila tenora, refila amb afany,
que com més refiles, l'amor és més gran.
Les caramelles d'Alpens, primera meitat del segle passat
"Refila tenora, refila amb afany, / que com més refiles, l'amor és més gran."
El vídeo de les caramelles de l'any 1989. Ja em disculparàs la qualitat, doncs no m'ha estat fàcil recuperar-lo.
Sardana: La dansa de l'amor (min 9:01 del vídeo)
Autor de la música: Josep Voltas i Viñas
Autor de la lletra: Joan Plana i Llobet
Director: Joan Crespo Fernández
Les ones de la mar bella varen ser el meu bressol,
si la mare era puntaire, el meu pare pescador;
si la mare era puntaire, el meu pare pescador.
Quan l'amor va despertar-me, em va dir un gentil pastor:
Pastoreta d'ulls bellíssims, vols venir a festa major?
Si amb mi vens, flor encisera, bé en seré prou desitjós,
bé en seré prou... bé prou desitjós...
Ballarem una sardana que és la dansa de l'amor.
Tinc al cim de la muntanya una casa com un cel,
tota voltada d'alzines, oliveres i pins verds;
tota voltada d'alzines, oliveres i pins verds.
Quan seràs la meva esposa tot serà goig i content,
ballarem una sardana al so ardent del primer bes.
Els matins de primavera, de la muntanya a l'entorn,
contemplar podrem (podrem) del dia, la primera llum del sol.
Tu, la més bella pastora, i jo el més senzill pastor,
cuidarem de les ovelles entre marges i entre fonts.
A la nostra mainadeta, els ensenyarem tu i jo,
el punteig (punteig) de la sardana, que és la dansa de l'amor.
Refila tenora, refila amb afany,
que com més refiles, l'amor és més gran.
Les caramelles d'Alpens, primera meitat del segle passat
|
|
|
|
|
||||||||||
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens