La batalla d'Alpens feta poesia. 'Espanya Federal' (1935)
"Diuen que vénen d'Alpens / on hi hagut la gran topada. [...]
Ara s'atansen al poble. / Obriu-los totes les cases, / engarlandeu els balcons / i que volin les campanes. [...]
Sortiu, noies, al carrer, / que ara ve la jovenalla, / la que tan bé sap lluitar, / la que riu i la que canta."
Any Ⅳ - Sant Feliu de Llobregat, 1 de juny de 1935
Espanya Federal (1931-1936), periòdic quinzenal carlí que es presenta com "catòlic, social i tradicionalista (amb censura eclesiàstica)". Durant la Segona República, fou dirigit per Llorenç Martí i Mayol.
↪ Vegem la publicació [pàg. 3 - PDF, 777 kB]
Font del periòdic: Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Premsa digitalitzada
La primera part del romanç recorda una mica la poesia trobadoresca de Ponç de la Guàrdia, per citar un trobador de casa.
Per les coincidències entre la signatura, el tractament que rep per part del periòdic i l'àmbit de la publicació, podríem atribuir l'autoria d'aquest romanç a Plàcid Flor de Lis i Geniqué (1891-1976).
Ara s'atansen al poble. / Obriu-los totes les cases, / engarlandeu els balcons / i que volin les campanes. [...]
Sortiu, noies, al carrer, / que ara ve la jovenalla, / la que tan bé sap lluitar, / la que riu i la que canta."
Espanya Federal (1931-1936), periòdic quinzenal carlí que es presenta com "catòlic, social i tradicionalista (amb censura eclesiàstica)". Durant la Segona República, fou dirigit per Llorenç Martí i Mayol.
↪ Vegem la publicació [pàg. 3 - PDF, 777 kB]
Font del periòdic: Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Premsa digitalitzada
Margarida - ROMANÇ CARLÍ
| Adéu, amor del meu cor ! Adéu, Margarida aimada ! M'envaig a servir el Rei i a'lluitar per Déu i Espanya. Són a cents els voluntaris que ja han empunyat les armes i formen els batallons al crit de ¡ Visca Don Carles! Amb ells l'ideal em crida i el meu deure n'hi reclama. Demà, quan claregi el dia,, ja aniré per les muntanyes amb el fusell i el sarró, i la boina colorada. Digue'm, dolça Margarida, un record no vol donar-me? No me'n duré un testimoni molt més ferm que les paraules? —Amor meu, el meu amor, jo tinc fe, i tindré constància. Jo et dono per testimoni, aquesta Creu, que és de plata, que l'avi la dugué al pit fent la primera campanya. Ella et recordarà sempre que, jo prego amb tota l'ànima perquè no siguis covard ni traidor a nostra Causa.— —Gràcies per la rica ofrena, que em darà força i coratge per desafiar la mort i mirar-la cara a cara Adéu, dolça Margarida! Adéu, promesa estimada ! Bé puc anar-me'n joiós, que per mi pregarà un àngel !— |
—D'on vénen els batallons ? D'on ve tanta carlinada cantant cançons de victòria i llençant boines a l'aire?— —Diuen que vénen d'Alpens on hi hagut la gran topada. Diu que ha mort en Cabrinetty amb el pit tot ple de bales i han rendit els seus soldats i els han pres totes les armes. Diu que per cada carlí cinc liberals batallaven, però els carlins son astuts, són valents i res els espanta i han vençut a, l'orgullós que exterminar-los jurava. —Ara s'atancen al poble. Obriu-los totes les cases, engarlandeu els balcons i que volin les campanes, que, amb ells ve l'Infant Alfons i la gentil Donya Blanca ! Sortiu, noies, al carrer, que ara ve la jovenalla, la que tan bé sap lluitar, la que riu i la que canta, la que ha triomfat ara Alpens com triomfarà a tot Espanya ! (Seguirà.) P FLOR DE LIS |
La primera part del romanç recorda una mica la poesia trobadoresca de Ponç de la Guàrdia, per citar un trobador de casa.
Per les coincidències entre la signatura, el tractament que rep per part del periòdic i l'àmbit de la publicació, podríem atribuir l'autoria d'aquest romanç a Plàcid Flor de Lis i Geniqué (1891-1976).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens