La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida que, la gent d'Alpens i més enllà, no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre...

Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau.

De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família


Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens, en l'acte d'enterrament.

🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms 

Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots!

Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vist en Joan Enric? De seguida sortirà. O ja li dic a la Nena que sou aquí. I en acabar, ha anat tot bé? Ai mare... és que hi ha dies que tenim tanta feina! Patia perquè tothom quedés content, i només la seva presència ja era motiu per quedar-ne.

Han estat 90 anys intensos, veient com tothom, un moment o altre, celebra dies festius a les taules de la Fonda, casaments, naixements, aniversaris, caps d'any! Converses a la barra, vermut o una copa a mitja tarda.
Compartint la seva alegria hem estat tots i totes una mica més feliços! I seguim sent-ho quan ens reben la Dolors i en Joan Enric, havent sabut rebre la seva essència entre fogons i fent possible que Alpens tinguem aquest tresor entre nosaltres.
 
Ha estat un privilegi haver estat testimoni del lloc on visitava el metge al menjador, on hi havia la centraleta de telèfons, on s'allotjaven els senyors que venien d'estiueig i compartien les novetats de Barcelona, i alhora, gelosament continuava essent la Fonda, la Fonda d'Alpens, la Fonda del Poble.
Gràcies, Enric i Pepeta per tants anys de servei al poble. Gràcies. Joan Enric i Dolors per haver estat sempre al seu costat, per haver-los cuidat i per seguir el seu llegat i, sobretot, per continuar fent d'aquest lloc un racó especial, amb l'estufa al mig quan arriba el fred i un caliu especial que es respira qualsevol dia de l'any.

Que tinguis bon viatge Pepeta, sempre et recordarem!

🌹 Lectura de Joan Iborra. Text: Roser Iborra


Ens has estimat tant, Pepeta, que ara hem quedat tots orfes de tu. Els teus fills, és clar, la Dolors i el Joan Enric, però també tota la gent d’Alpens i més enllà.

Vas ser una mare per a les noietes i noiets que, poc o molt, vam ajudar alguna vegada a la fonda: ens feies esmorzar molt bé, perquè dinaríem tard; i ens vas tractar sempre amb tota la delicadesa. Vas ser la mare dels qui l’havíem perdut: sempre amb el somriure a punt, sempre com si fossis de la família. I és que ets i seràs sempre de la gran família d’Alpens, Pepeta. T’hem tractat i estimat i eres com un mirall d’arribada, com un far durant les tempestes.
“De les tres Pepetes, ja només quedo jo”, deies: parlaves de la Pepeta de cal Pei i de la Pepeta de Cal Ton. I sort que ens quedaves tu!
Ens has estimat tant, Pepeta, que ara hem quedat tots plens de tu i viuràs en els nostres records. Seràs per sempre la dona feinera que no va parar mai de plegar tovallons ni que fos amb mans nuoses, que no va perdre mai el somriure i que ens va preguntar sempre per les nostres famílies.
Seràs present a les flors, a l’aigua de les fonts, als núvols del capvespre, a les ombres d’estiu i a l’escalfor de l’estufa rodona de la fonda.

Gràcies per tot, gràcies per tant, Pepeta. A veure si aprenem a ser una mica més com tu!

🌹 Lectura de Rosa Suriñach, en nom de la família i en nom propi.

Per acabar, només unes paraules d’agraïment que la Dolors i el Joan Enric m’han demanat que digui en nom seu.

Els fills de la Pepeta us donem les gràcies a tots per tanta estima que li heu donat al llarg de la seva vida:
A la nostra família, per estar sempre disposats a ajudar-nos.
Als amics, als veïns, als treballadors i clients de la Fonda, per ser-hi.
A tota la mainada d’Alpens, de tantes generacions, que li ha permès sentir-se la iaia de tots.
I, molt especialment, donem les gràcies a la Tote, la Montse i l’Albert per haver vetllat tantes hores per la seva salut i el seu benestar.

I, a mi [conclou, Rosa Suriñach], m’agradaria afegir-hi:

Joan Enric, Dolors, som nosaltres qui us agraïm que sempre tingueu la porta oberta a tothom i només dir-vos que avui, Alpens, és una mica menys Alpens sense la Pepeta.
Ens sap molt de greu que ja no hi sigui i us volem fer costat aquests dies.


Us convido a deixar el vostre comentari en record de la Pepeta. No us oblideu de signar, si us sembla.

APUNTS DE LA HISTÒRIA

El 17 de gener de l'any 2003, l'especial En vida vostra de revista La Rella, publicava:
La Fonda d'Alpens "ja feia una quarantena d'anys que funcionava quan la Pepeta Casademunt i els seus 3 germans de Cal Miqueló van agafar el negoci l'any 1957 [em confirmen que era l'any 1956, i ja s'anunciaven al programa de la Festa Major], per un lloguer de 12.000 pessetes l'any. Amb el temps els germans van anar deixant la fonda per casar-se o per posar telers i [el 31 de maig de 1965] la Pepeta es va casar amb l'Enric Brià de Can Pou. Ell dos ajudats per alguna germana primer i els fills més endavant —la M. Dolors i el Joan Enric— han anat portant el negoci familiar fins a la seva jubilació que el van traspassar al fill."

Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill, 
el filòsof Josep Ferrater Mora (1912-1991)parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."

Comentaris

  1. Le canalla de Colomer sempre le recordarem com le segona mare, descansa en pau Pepeta, et trobarem a faltar.

    ResponElimina
  2. Entranyable i simpàtica Pepeta,sempre amb un somriure i alguna cosa bonica per dir-te. Judith

    ResponElimina
  3. Joan i Katy,la Pepeta sempre atenta de que no faltes rés a ningú,shabia que el Joan li agraden els crustons de les barres de pa,el noi o noia que'ns servia a la taula,els i deia a la panera poseuli crontons,que el Joan li agraden....ja lin heu posat? Sempre sensa perdre el fil, atenta,amable,riallera.
    La trobarem a faltar,el entrar el bar i no trobarla allà asentada.Ens ha deixat molts bons recods i la recordarem sempre,un plaer haberla tingut tants anys el peu de cano!!

    ResponElimina
  4. Acabo de saber que els de Cal Miqueló van agafar la Fonda el 1956, l'any que jo vaig néixer, i puc dir, per tant, que els hi he vist "tota la vida". Tota la vida anant-hi a dinar i, malgrat l'èxit esclatant que portava gent de tot arreu i que colonitzava les taules del cafè i de les cartes, sempre t'hi acaben fent un forat amb allò del més inhabitual de "ja pagaràs després, que ara anem de corcoll". De petit anant a triar el gelat, cobert primer per l'àvia Amàlia i després per mon pare Jaume i, posteriorment, jo cobrint els meus.
    I l'ànima senpre n'ha estat la Pepeta, que s'hauria merescut cinc estrelles Michelin, no només en qualitat sinó en servei, en tracte, recordant els noms de la meva canalla, que ja li començaven a caure lluny. Moltíssimes gràcies, Pepeta. Saluda de part nostra a la Trini del Cobert i a l'Enriqueta del Collet. Quins àpats s'hi esperen allà dalt!
    Frederic Sesé i Sabartés, amb l'Encarna, la Júlia, en Gerard i la Magalí

    ResponElimina
  5. Des de la gent de Mataró que estavem a Cerdanyons, enviem molts records i el nostre condol a aquesta gesn família que tant ha dona pel poble d'Alpens. Com ens cuidava, ens preguntava, ens responia la Pepeta des de darrera la barra.

    ResponElimina
  6. La Pepeta , una gran dona , simpatica i estava amb tot i per tothom , que no ens faltes mai res, procurave per las criatures, i dels mes petits, als mes grans, sempre somrient i simpàtica, et trovarem molt a faltar.ets una estrella mes que brilla al cel.t'estimarem sempre Pepeta.un petó.i una abraçade alJoanEnric i la Dolors.desde allà dalt .continua cuidantnos a tots♥️

    ResponElimina
  7. Benvolguts Dolors , Joan Enric , I Família ; Rebeu les meves més sinceres condolencias per la perdua de la vostre estimada mare - Pepeta
    Ella , L ́Enric , vosaltres i la Fonda , han estat part de la meva vida i em porten multitud de bons records viscuts i gaudits entre vosaltres. La meva germana Anna , la primera vegada que va pujar a Alpens , va dormir en un calaix de la cómoda d'una de les vostres habitacions , amb tan sols pocs mesos de vida. Records del meu pare gaudint d'alguna partida de cartes , de la meva avia , la Sra Teresa, la meva mare , i darrerament amb la meva esposa i fill , germana Anna i nebot Genís ; tots hem disfrutat sempre de la vostra més que càlida acollida. Pepeta sempre va cuidar i es va interessar per nosaltres .
    Em va saber molt greu no haver pogut vindre fins a Alpens i acompanyar-vos en el seu comiat , estava fora de Barcelona . Però com algú ha escrit ; tinc la confiança i certesa de que Pepeta es retroba ja amb tots ells i aquesta vegada , ells serán qui et cuidarán.
    Dolors i Joan Enric , heu tingut uns grans pares.
    Pepeta et trobarem a faltar. Descansa en Pau
    Forta Abraçada - Pedro Cusó i familia

    ResponElimina
  8. Àngel i Maria15/6/22 23:40

    Agraïts per la seva gran atenció i delicadesa, el seu somriure obert i acollidor cada vegada que hem anat a la Fonda. La seva força i el seu do d'estimar queda viu en el Joan Enric i la Dolors i perdurarà el seu record en els nostres cors. Una abraçada ben gran Joan Enric i Dolors amb el nostre condol.

    ResponElimina
  9. El nostre condol a tota la familia de la Pepeta, era un plaer anar a la fonda I xerrar una estoneta amb ella, sempre tant atenta i pendent de tot i tothom, descansa en pau.
    Núria i Joan

    ResponElimina
  10. Dolors i Antonio25/6/22 17:27

    La tieta de la fonda ,tal com li dèiem la Dolors i jo , tenia una bondat infinita. Sempre tant alegre i positiva, disposada ajudar a tothom . Mai li senties dir mal de ningú ,sempre preocupada per tota la família i preguntant per tots: que feu…, com esteu… ,que fan els demés .Tieta Pepeta , has sigut una persona entranyable , impossible d’oblidar ,una persona i mare excel.lent. Ens has ensenyat molt a tots; te’n has anat però has deixat un bon La tieta de la fonda ,tal com li dèiem la Dolors i jo , tenia una bondat infinita. Sempre tant alegre i positiva, disposada ajudar a tothom . Mai li senties dir mal de ningú ,sempre preocupada per tota la família i preguntant per tots: que feu…, com esteu… ,que fan els demés .Tieta Pepeta , has sigut una persona entranyable , impossible d’oblidar ,una persona i mare excel.lent. Ens has ensenyat molt a tots; te’n has anat ,has deixat un bon llegat em la Dolors i el Joan Enric .Dencansa en pau . em la Dolors i el Joan Enric .Dencansa en pau .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolors i Antonio25/6/22 17:35

      La tieta de la fonda ,tal com li dèiem la Dolors i jo , tenia una bondat infinita. Sempre tant alegre i positiva, disposada ajudar a tothom . Mai li senties dir mal de ningú ,sempre preocupada per tota la família i preguntant per tots: que feu…, com esteu… ,que fan els demés .

      Tieta Pepeta , has sigut una persona entranyable , impossible d’oblidar ,una persona i mare excel.lent.

      Ens has ensenyat molt a tots. Te’n has anat però has deixat un bon llegat en la Dolors i el Joan Enric.

      Dencansa en pau .

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Ara és el temps d'estimar pels camins. Feliç estiu

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats

Alpens, Sant Agustí de Lluçanès, any 1620. Les 'bruixes voladores' del Pedraforca

La cobla infantil d’Alpens, inicis del segle passat

L'escriptor i periodista Josep Pla (1897-1981), de visita per Alpens

La Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan. Alpens, Roca de Pena, llegendes