Alpens: ahir-avui






llsp

Comentaris

  1. Anònim19/3/12 10:42

    Alpens al meu cor, des-de un campament d'escoltes any, 76 A.E. El Pilar, Barcelona. Gràcies per conservar el Patrimoni...Enric Rodríguez.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach19/3/12 10:52

      Gràcies a tu, Enric. Content de que t'hagi agradat.
      És el modest objectiu del bloc: recuperar i conservar la memòria històrica de tots plegats.

      Elimina
  2. ENRIC29/11/13 17:20

    Lluís m'agradaria saber aquesta foto que estan una colla de nois al retol de Alpens, pues en sembla que jo soc un d'ells, ¿que eren de la casa de colònies del germans camils?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach29/11/13 17:37

      Em sap greu, però no disposo de cap mena d'informació.
      La majoria de fotos antigues han anat passant de mà en mà, fins arribar a perdre-se'n els orígens.
      Aquest és, també, un dels objectius d'aquest blog: recollir-ho tot en un sol lloc, que sigui consultable per a tothom, i, si pot ser, poder-hi posar data, lloc, autor, etc.
      Lluís.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina, i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.

L'enginyer de camins Melcior de Palau —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en elseu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas(1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera:

"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatge
30-9-2015 | Del fotògraf Xevi Vilaregut, per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut)


Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer, l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga.
Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats.

Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels "benèvols" senyors que administraven el territori.
A recer de tot això —endevino— va començar a formar-se la comunitat que avui coneixem com d'Alpens. Co…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Les llibretes de Teresa Vall (Alpens, 1917-2019). 'Anècdotes d'Alpens'

Imatge
➨ "M'agraden tant els fets i les coses de la gent d'Alpens que en podríem fer un llibre"

"Aquest capítol és molt entranyable. [...] El vaig fer quan els teus germans van anar cap a Barcelona i a tu et faltava poc per cantar missa (1972)", li explica Teresa Vall al seu fill Jesús Plans i Vall, al qual es refereix sovint en les seves llibretes. Unes llibretes que, més endavant, el mateix Jesús editarà i publicarà amb motiu de la celebració dels vuitanta anys de la seva mare, sota el títol de Memòria de records. Els meus primers 80 anys. Una vida. Corria l'any 1997.
Segons explica l'autora, aquest recull "va ser escrit en la tercera llibreta, després d'enterrar la Rita de Cal Tremolosa. Moltes de les anècdotes que hi ha aquí me les havia explicat ella".
Anècdotes que avui podem llegir gràcies a les seves filles Dolors i Teresa Plans i Vall que, enamorades com em consta d'Alpens, ens han permès compartir-les en aquest blog. Gràcies, se…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Bon Sant Jordi a tothom! Sigueu feliços, estimeu, llegiu i compartiu

Imatge
El petit príncep i la seva estimada rosa... Amb els meus millors desitjos per aquesta, sempre entranyable, diada de Sant Jordi!
"De seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor.
Al planeta del petit príncep sempre hi havia hagut flors molt senzilles, adornades amb una sola fila de pètals i que no ocupaven gens de lloc ni molestaven ningú. Apareixien un bon matí a l'herba i després, al vespre, s'apagaven. Però aquella havia germinat un dia, d'una llavor arribada no se sap d'on, i el petit príncep havia vigilat de molt a la vora aquell branquilló que no s'assemblava gens als altres branquillons. Podia ser un espècie nova de baobab.


Però l'arbust de seguida va parar de créixer i va començar a preparar una flor. El petit príncep, que assistia a la instal·lació d'una poncella enorme, veia venir que en sortiria una aparició miraculosa, però la flor no acabava mai les preparacions per ser bonica, ben protegida en la seva cambra verda. Anava trian…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ignace Wils i el Batalló dels Zuaus, la Batalla d'Alpens (9-7-1873) i la masia de la Vall

Imatge
➨ "Del contrari es terror son sabre-bayoneta,/ retira ó embesteix més llest que 'l pensament; / solament ab sos crits al enemich inquieta,/ que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent." (V. Balaguer)

Vaig quedar gratament sorprès quan l'altre dia F. Javier Suárez de Vega, coautor del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas, em va trucar per dir-me que ja l'havien publicat i que volia venir a visitar-nos.

Li interessava, especialment, visitar l'escenari de l'acció protagonitzada per Ignace, el germà petit dels Wils que, amb tan sols 24 anys, va morir a la presa d'Igualada, just nou dies després de protagonitzar un dels episodis rellevants de la Batalla d'Alpens (9-7-1873), com a comandant en cap del Batalló dels Zuaus.

Quina seria, però, la meva sorpresa quan em va dir el nom de la casa. Tot i que coneixia l'episodi (Maria de las Nieves de Braganza ho explica en les seves memòries), mai havia sabut localitzar el lloc dels fets..…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, alguns indrets que pots visitar

Imatge
L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951)
Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪ LLEGIR MÉS La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074)
Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del que en tenim la primera ressenya pels volts del 1074, quan el noble Folc vafer donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades de Sancta Maria de Pintos... ↪ LLEGIR MÉS El castell de Freixenet (1095) ─ La Petja del Moro
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat que recorda els fossats de les antigues fortaleses... ↪ LLEGIR MÉS Santa Margarida de Vinyloles, po…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les cent millors llegendes populars, (1953), hi trobem la de com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens.
D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè.
La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada.
No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova.
Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a la Petja del Moro que, encara avui, trobem no massa lluny del poble. Per les seves malifetes…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀