Alpens: ahir-avui






Comentaris

  1. Anònim19/3/12 10:42

    Alpens al meu cor, des-de un campament d'escoltes any, 76 A.E. El Pilar, Barcelona. Gràcies per conservar el Patrimoni...Enric Rodríguez.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís Suriñach19/3/12 10:52

      Gràcies a tu, Enric. Content de que t'hagi agradat.
      És el modest objectiu del bloc: recuperar i conservar la memòria històrica de tots plegats.

      Suprimeix
  2. ENRIC29/11/13 17:20

    Lluís m'agradaria saber aquesta foto que estan una colla de nois al retol de Alpens, pues en sembla que jo soc un d'ells, ¿que eren de la casa de colònies del germans camils?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís Suriñach29/11/13 17:37

      Em sap greu, però no disposo de cap mena d'informació.
      La majoria de fotos antigues han anat passant de mà en mà, fins arribar a perdre-se'n els orígens.
      Aquest és, també, un dels objectius d'aquest blog: recollir-ho tot en un sol lloc, que sigui consultable per a tothom, i, si pot ser, poder-hi posar data, lloc, autor, etc.
      Lluís.

      Suprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936)

Imatges
(Article actualitzat el novembre de 2013 i el febrer de 2021) Una dona del PSUC , empresonada pel règim franquista durant 10 anys pel sol fet d'haver estat quatre mesos alcaldessa d'Alpens, del juliol a l'octubre de 1936. La primera alcaldessa del poble. El seu delicte? Ser mestra d'escola, d'esquerres, i haver cregut en la República . Imperdonable, per a la dictadura franquista! Una dictadura que va perseguir, empresonar i fins i tot executar a qualsevol que no fos addicte al (seu) règim.    Font: espais web de la UCM Tres anys de guerra civil i trenta-set de dictadura que cal tenir ben presents quan vegem rebrotar nous/vells moviments de caire feixista . Sovint, els reconeixereu per la seva violència i actituds insolents. Eren els temps en blanc i negra de la dictadura franquista. Vegem, per exemple, la primera edició del NO-DO (4-1-1943) , el noticiari oficial del règim. Una "projecció setmanal en tots els cinemes del 'territorio nacional
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)

Imatges
Camí enllà de la masia de Torrats , no massa lluny de Roca de Pena — la roca dels encantats! —, rec amunt, just passar la font de Matamosses pel camí de Puig-empí cap a Puig Cornador i Santa Margarida de Vinyoles — els dominis dels Saguàrdia (s. XII-XIII) —, trobem les mines d'aigua excavades seguint el curs natural del rec de Matamosses.  L'Aigua de Matamosses, com sempre n'hem dit, és una captació impulsada per  Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) . Captació que quasi un segle després, en silenci, com qui no vol la cosa, segueix abastint-nos d'aigua potable, per decantació natural. Un regal de la natura del qual ens enorgullim.  Casals, també va impulsar la captació i canalització de l'aigua de l'entorn de la font de la Llena fins a La Torre , la casa que es va fer construir poc després de la inauguració del Cafè Teatre Casino d'Alpens , l'emblema recreatiu cultural del  poble per antonomàsia.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El castell de Freixenet i la Petja del Moro

Imatges
FREIXENET: més de nou-cents anys! A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat —ara ple de bardissam— que recorda els fossats de les antigues fortaleses, s'endevina, majestuós, si hom sap que, des de fa més de nou-cents anys, abriga les ruïnes de la casa forta Freixenet. Sí, la casa forta, domus, castell de Freixenet. Era una domus fortificada que encara conserva l'estructura de la planta i el fossat circular. És coneguda des de l'any 1095, quan els esposos Ermengol Miró i Ermesenda, i el seu fill Bernat Ermengol, van donar al monestir de Ripoll l'honor i fortalesa de Freixenet, que ells mateixos havien manat construir. El 1109, Guillem Bernat de Duocastella va encomanar la castlania de Duocastella a Bernat Ermengol de Freixenet, i per als senyors d’aquest casal van ser castlans de Sora i Orís, llin
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatges
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatges
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatges
(Article actualitzat: febrer de 2020, gener de 2021) Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) Carmen, esposa de Casals (foto: 21-1-1
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, la Festa de la Dansa Alpensina

Imatges
(Article actualitzat el gener de 2019) Amb motiu de la celebració de la Festa de la Dansa Alpensina de diumenge que ve, he recollit quatre apunts que tenia. El primer programa de la Festa Major d’Alpens (que conec) que parla de la Dansa Alpensina  és de l’any 1907 . Malauradament, dels seus inicis fins aquest any, no disposo de cap referència. Per la Festa Major de l'any 1921 , degut a les absències dels alpensins que estaven lluitant a la Guerra del Marroc , es deixa de ballar. Ara, pel que sembla, fins al 1935, quan es recupera de nou. Publica  La Vanguardia del 8-10-1935:   "De los actos civiles y populares resaltó como a novedad, la típica 'Danza Alpensina', que hacia una infinidad de años [en conto 14] que estaba desterrada del programa de fiestas, constituyendo un éxito que no era de prever." Novament, es deixa de ballar durant la Guerra Civil, i es recupera, ara ja definitivament, per la Festa Major de 1941 . Una petita mostra de la fototeca
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀