Alpens: ahir-avui






Comentaris

  1. Anònim19/3/12 10:42

    Alpens al meu cor, des-de un campament d'escoltes any, 76 A.E. El Pilar, Barcelona. Gràcies per conservar el Patrimoni...Enric Rodríguez.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach19/3/12 10:52

      Gràcies a tu, Enric. Content de que t'hagi agradat.
      És el modest objectiu del bloc: recuperar i conservar la memòria històrica de tots plegats.

      Elimina
  2. ENRIC29/11/13 17:20

    Lluís m'agradaria saber aquesta foto que estan una colla de nois al retol de Alpens, pues en sembla que jo soc un d'ells, ¿que eren de la casa de colònies del germans camils?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach29/11/13 17:37

      Em sap greu, però no disposo de cap mena d'informació.
      La majoria de fotos antigues han anat passant de mà en mà, fins arribar a perdre-se'n els orígens.
      Aquest és, també, un dels objectius d'aquest blog: recollir-ho tot en un sol lloc, que sigui consultable per a tothom, i, si pot ser, poder-hi posar data, lloc, autor, etc.
      Lluís.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Alpens, Fira del Jovent 2022 – XV Trobada Internacional de Forjadors

Imatge
Un any més, després de dos anys de pausa obligada (quatre, pel que fa a la Trobada), el penúltim diumenge de maig, la Fira del Jovent d'Alpens es vesteix de gala per rebre, com anem fent biennalment, la que ha estat la 15a edició de Trobada Internacional de Forjadors. La gran festa de l'artesania de la forja, enguany, representada per 110 participants vinguts de tot arreu per a compartir la seva mestria amb tots nosaltres. Grans mestres que —sota la direcció del torellonenc Santi Farrés i la coordinació d' Enric Pla (l'ànima d'aquestes trobades)—, han creat una enclusa monumental que honora el seu mestratge i impulsa, encara més, l'obra del gran museu de "la forja al carrer" d'Alpens. Espero que les fotografies facin honor (encara que sigui una mica) al bon ofici dels forjadors i forjadores que ens han acompanyat en aquesta edició. Gràcies per la vostra participació.    P.D. A mesura que surtin més referències del que ha estat aquesta Fira,
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, La Torre i el cafè teatre Casino

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2022)   L'Ajuntament d'Alpens compra la propietat de La Torre , la casa de Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) , que l'any 1952 esdevindria dels germans Camils . Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) , un dels arquitectes més reputats de l'època, aixecada uns anys després del Casino d'Alpens, inaugurat l'any 1928.   Aquesta propietat de La Torre, molt important!, inclou la captació d'aigües del Pont de Sant Pere (prop de la font de la Llena ) i la portada, per decantació, fins al poble. Captació que, juntament amb l'Aigua de Matamosses —la primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)— i els emblemàtics edificis del Casino i La Torre, formen part del llegat cultural, arquitectònic i mediambiental de Miquel Casals i Carles , que ens honora com a poble. Si en voleu saber més, no ho dubteu!, seguiu els enllaços actius. Pensament: aquest és un gran espai. I segur que, entre tots,
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres

Imatge
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral  — que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens. També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens , que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna . Pedres Negres, "masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d'una vessant que recordava la tipologia de planta basilical..." La masia de Pedres Negres, figura en la minuta municipal d'Alpens de l'any 1914. Ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 de segle passat. E
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2019) Tot just fa un any i mig de l'estrena de Terra baixa (al teatre Principal de Tortosa), quan l'u d'agost de 1898 (a cal Vilamala d'Alpens) neix Joan Prat i Roca, el ferrer d'Alpens. Alpens té 480 habitants. No han passat encara setze anys de la construcció de la carretera que coneixem , i divuit de l'arribada del tren a Ripoll. I no fa ni un mes, del final de la Guerra de Cuba i de la independència de les Filipines. Sí. Havia nascut el ferrer d'Alpens. Quatre anys més tard, ho fa l'Andreu ─el germà petit─  que amb els anys esdevindrà el conseller dels alpensins que treballen a Barcelona i del mateix Joanet, en molts dels seus onze anys d'estada a la cuitat comtal. Aquí comença l'aventura d'una vida i una obra, que tan sols la intenció d'honorar-la, fa que m'atreveixi a fer-te'n cinc cèntims. Encara es viatjava en tartana . El Joanet tenia dos anys quan Antoni M. Alcover  descri
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Qui més en pela, més en menja. Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?

Imatge
A Catalunya, any rere any, la vigília de Tots Sants celebrem la castanyada... I ho fem ─és tradició! ─ menjant castanyes torrades embolicades en paperines de paper de diari, panellets i moniatos, ben amanits amb vi dolç i moscatell. A pagès, també ho acompanyaven amb vi ranci o aiguardent. B ona castanyada a tothom! Il·lustració de Blanca Martí  ©  www.blancamarti.com "La llegenda popular del campaner i  les nostres castanyades.   Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar.    Per tal que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀