Alpens: ahir-avui






Comentaris

  1. Anònim19/3/12 10:42

    Alpens al meu cor, des-de un campament d'escoltes any, 76 A.E. El Pilar, Barcelona. Gràcies per conservar el Patrimoni...Enric Rodríguez.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís Suriñach19/3/12 10:52

      Gràcies a tu, Enric. Content de que t'hagi agradat.
      És el modest objectiu del bloc: recuperar i conservar la memòria històrica de tots plegats.

      Suprimeix
  2. ENRIC29/11/13 17:20

    Lluís m'agradaria saber aquesta foto que estan una colla de nois al retol de Alpens, pues en sembla que jo soc un d'ells, ¿que eren de la casa de colònies del germans camils?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lluís Suriñach29/11/13 17:37

      Em sap greu, però no disposo de cap mena d'informació.
      La majoria de fotos antigues han anat passant de mà en mà, fins arribar a perdre-se'n els orígens.
      Aquest és, també, un dels objectius d'aquest blog: recollir-ho tot en un sol lloc, que sigui consultable per a tothom, i, si pot ser, poder-hi posar data, lloc, autor, etc.
      Lluís.

      Suprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina, i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.

L'enginyer de camins Melcior de Palau —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en elseu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas(1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera:

"Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les cent millors llegendes populars, (1953), hi trobem la de com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens.
↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB]
D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè.
La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada.
No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova.
Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a la Petja del Moro que, encara avui, trobem no massa lluny de…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ves per on! El tren havia de passar per Alpens

Imatge
Aquesta va ser la proposta que Juan Bautista Perera va fer arribar a la reina Isabel Ⅱ, el 2 de maig del 1860.
Juan B. Perera, era soci director de la societat El Veterano (propietària de les explotacions de les mines de carbó de Surroca–Ogassa) i des del Juny del 1847 tenia la concessió de la reina per a la construcció del camino de hierroper a transportar el carbó des de les mines de Sant Joan de les Abadesses fins a Barcelona.

Pel que he pogut esbrinar, la cosa va anar així: després de que Perera cedís els seus drets a la societat El Veterano (a canvi de 350 accions) i aquesta els traspassés als germans Girona, l'Estat els retirava la concessió, en no pagar el dipòsit d'un milió de rals estipulat en el contracte.

Aquí s'emboliquen en un grapat de processos judicials entrecreuats (que suposo m'agrairàs que no esmenti) fins arribar al fet clau: l'arribada del tren a Manresa el 4 de juliol del 1859. Això va fer que Juan B. Perera (un cop recuperats els poders) pl…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2020)

L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble.

De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars.

L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La morts'ha fet mestressa i senyora del poble.


Muntatge fotogràfic de la representació (2015)


Música: "To the Unknown Man", Vangelis.   -    Et recomano la reproducció Qualitat 720 HD

FONTS i AGRAÏMENTS

El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de La Imprenta, La Flaca i La Campana de Gràcia q…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Riu-te del triatló actual. Ja l'havíem inventat, ara fa més de cent anys

Imatge
No em diràs que l'excursió que ens relata Cèsar August Torras no és un triatló de pebrots?
Dissabte, 6 de desembre del 1902, amb tren fins a Sant Quirze. Diumenge, amb un fred de mil dimonis, amb tartana a Alpens i a peu fins a Vilada, passant per Boatella i La Quar.
L'endemà, nevant, cap a Sant Jaume, camí del Castell de l'Areny, passant per Camp-rubí (Camprubí) cap a Les Lloberes, per fer cap a Els Oms (Olms) i dormir a cal Marxandó (Marxantó). El dimarts, descans obligat per la punyetera pluja. I el dimecres, amb un déu d'aigua de pebrots, cap a Puigcercós per agafar la tartana fins a Alpens, dinar i, de nou, la tartana cap a St. Quirze per agafar el tren de Barcelona



Excursió a Alpens, Santuari de La Quar, Vilada y Sant Jaume de Frontanyà, desembre de l'any 1902¹. Relat publicat en els butlletins núm. 101-102 del Centre Excursionista de Catalunya del juny i juliol del 1903.
No et perdis les descripcions que fa de l'entorn que van trepitjant i les fotos.

↪ Veg…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2020)

30-9-2015 | Del fotògraf Xevi Vilaregut, per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut)


Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer, l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga.
Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats.

Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels "benèvols" senyors que administraven el territori.
A recer de tot això —endevino— va començar a formar-se la comunitat…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀