Més vistes del poble

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤ ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

'No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe món.'

Bona Festa Major i feliç tardor, gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Cridem qui som i que tothom ho escolti. Bona Diada!

En clau de temps i amb molt de patiment. / Vet ací com podem guanyar el combat / que de fa tant de temps lliurem, intrèpids. Ara mateix, 'que tot està per fer i tot és possible'...
No oblidem que fa molts anys que reivindiquem el dret inalienable a l'autodeterminació. → MIREU!

Miquel Martí i Pol.  Del llibre L'àmbit de tots els àmbits (1980), 'Ara mateix'
Si tens una estona, no ho dubtis, llegeix aquest poema fins al final. Amb quasi 40 anys de vida, esdevé més actual que mai... Com tots els poemes que ens ha llegat Miquel Martí i Pol, el poeta del poble. Gràcies.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renú…

       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

25 anys de Versots, al Casino d'Alpens (1993-2018)

Enguany fa 25 anys de la primera representació dels Versots. Una bogeria entranyable que es manté més viva que mai gràcies a l'empenta endiablada del jovent i a la d'un poble que, expectant, cada any omple el teatre de gom a gom per tal de fer safareig "del que diuen al mercat". Tot i que reconec que el fil de la sàtira és un fil molt delicat que no convé trencar, sempre he admirat la sort d'un poble que pugui riure de si mateix d'aquesta manera.

Primera posada en escena, al Casino, l'any 1993.

Gràcies a Llorenç Talavera Mañé, l'autor de la filmació, avui podem gaudir d'aquesta mostra de la primera representació. Representació que vaig tenir l'honor de dirigir juntament Carles Garcia, l'ànima de la colla dels Diables Rocadepena, i amb Gustau Arill. Amb ell, vam aprendre a crear els primers versos.
A l'escenari, endegarem l'aventura amb Jaume Sesé, el Jesús de cal Pei i Núria Bigas, la Maria de La Granja, el Joan del Vilà i el Jesús …

       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…

       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les cent millors llegendes populars, (1953), hi trobem la de com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens.
D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè.
La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada.
No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova.
Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a la Petja del Moro que, encara avui, trobem no massa lluny del poble. Per les seves malifetes…

       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, la Festa de la Dansa Alpensina

Amb motiu de la celebració de la Festa de la Dansa Alpensina de diumenge que ve (mira el portal de l’Ajuntament), he recollit quatre apunts que tenia.
El primer programa de la Festa Major d’Alpens (que conec) que parla de la Dansa Alpensina és de l’any 1907. Malauradament, dels seus inicis fins aquest any, no disposo de cap referència.

Per la Festa Major de l'any 1921, degut a les absències dels alpensins que estaven lluitant a la Guerra del Marroc, es deixa de ballar. Ara, pel que sembla, fins al 1935, quan es recupera de nou.
Publica La Vanguardia del 8-10-1935:"De los actos civiles y populares resaltó como a novedad, la típica 'Danza Alpensina', que hacia una infinidad de años [en conto 14] que estaba desterrada del programa de fiestas, constituyendo un éxito que no era de prever." Novament, es deixa de ballar durant la Guerra Civil, i es recupera, ara ja definitivament, per la Festa Major de 1941.

Una petita mostra de la fototeca que podràs veure a les ex…

       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀