Més vistes del poble

llsp

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.
Castell de Miravet, dissabte, 7 de desembre de l’any 1308, fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any.


Ramon de Saguàrdia té molt clar que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat.

Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a la de…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ignace Wils i el Batalló dels Zuaus, la Batalla d'Alpens (9-7-1873) i la masia de la Vall

Imatge
➨ "Del contrari es terror son sabre-bayoneta,/ retira ó embesteix més llest que 'l pensament; / solament ab sos crits al enemich inquieta,/ que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent." (V. Balaguer)

Vaig quedar gratament sorprès quan l'altre dia F. Javier Suárez de Vega, coautor del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas, em va trucar per dir-me que ja l'havien publicat i que volia venir a visitar-nos.

Li interessava, especialment, visitar l'escenari de l'acció protagonitzada per Ignace, el germà petit dels Wils que, amb tan sols 24 anys, va morir a la presa d'Igualada, just nou dies després de protagonitzar un dels episodis rellevants de la Batalla d'Alpens (9-7-1873), com a comandant en cap del Batalló dels Zuaus.

Quina seria, però, la meva sorpresa quan em va dir el nom de la casa. Tot i que coneixia l'episodi (Maria de las Nieves de Braganza ho explica en les seves memòries), mai havia sabut localitzar el lloc dels fets..…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Amb els meus millors desitjos per aquestes festes de Nadal i Any Nou

Imatge
Ara que la nit s’ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records…



Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tan fort,
avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat…

És Nadal al meu cor,
quan somrius content de veure’m,
quan la nit es fa més freda,
quan t’abraces al meu cos…
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t’aixeques…
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú…
Són petits detalls tot el que em queda…
Com queda al jersei un cabell llarg…
Vas dir que mai més tornaries,
el temps pacient ha anat passant…
Qui havia de dir que avui estaries esperant,
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor,
quan somric content de veure’t,
quan la nit es fa més neta,
quan m’abraço al teu cos…
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

Imatge
➨ Obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) per a Miquel Casals i Carles (1879 - 1950)

Han passat anys i panys i, per allò que sempre l'hem vist tan ben plantat a l'entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d'existir.

Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i,  també, per què no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d'aquell primer amor d'adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino hi té molt a explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l'hem pogut tractar malament.

Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l'època, concerts, òperes, sarsueles, balls, especta…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— l'any 1879... Totjust feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges (les Germanes Dominiques) havien creat un convent al poble.
Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important.


Casals tenia dos anys (1881) quan la Diputació de Barcelona donava per finalitzada la primera fase del projecte de la carretera que, finalment, sortiria de Sant Quir…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat

Imatge
"Tot lo que fins aquí tinch dit de la primera y última guerra que ara acaba de finir ab la Fransa, he notat perquè si los veniders en son temps esperiméntan desgràcias, tribulacions e infortunis, se anímian, considerant que també sos passats tinguéran molt que suffrir de treballs, misèrias y mortificacions excessivas."
Així motiva les seves memòries Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822).
Unes memòries publicades pelPatronat d'Estudis Osonencs amb el títol: De la Guerra Gran a la Guerra del Francès: la història vista des de l'Alt Lluçanès.
Situem-nos! Ens mourem entre la segona meitat del s. XVIII i el primer quart del XIX.
Són temps revoltats, això ho tenim clar. Parlem dels temps de la Guerra Grano dels Pirineus (1793-1795) ila Guerra del Francès (1808-1814). Sí, la de les batalles del Bruc i la llegenda del Timbaler, per posar-hi una llicència poètica.
El nucli antic d'Alpens, anomenat per Serrat els Pens/dels Pens, pràcticament ja està del tot est…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El safareig públic d'Alpens. Fer bugada, sabó i lleixiu, amb 4 rals i molta empenta

Imatge
De com recorden el safareig d'Alpens unes dones molt arriades, del poble:
Per la guerra, sobretot, quan hi havia grasses que s'havien de llençar: res de llançar! A aprofitar-ho per a fer sabó. El pare havia fet una caixeta amb unes partions, i allavores, allò, ja quedava de la mida del sabó... ja el fèiem a la mida de la pastilla.


—I l'oli?
—No ho sé, però nosaltres, com que no en teníem pas d'oli... Sagí ranci, sí, i un bon pilot de greixos que ja guardàvem de matar el porc; un perol amb aigua calenta, sosa càustica, morca i a remenar!"

—Tothom havia de fer bugada. I, saps què és fer bugada? ─Em pregunta.
—Primer, aquella roba, els llençols... Anàvem al safareig i li passàvem alguna ensabonada, per les taques. I allavors, doncs, quan tornàvem a casa, posàvem tota la roba blanca en un bugader.
Un perol gros, gros... Una bèstia de bugader, fins aquí dalt —diu, tot senyalant amunt—. Agafàvem un drap de tela i es posava a sobre el bugader, i ... s'hi posava cendra…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀