Des de l'abril de 2010, compartint històries de la història d'Alpens, al Lluçanès. Som on som, i no per casualitat.
La festa major d'Alpens
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
D'aquí a dues setmanes celebrem, com cada any, la Festa Major!
I ho fem celebrant la major part d'actes al Casino, com sempre.
Bé, com sempre, com sempre... tampoc! Doncs, aquest any tot just en farà vuitanta-dos, de la inauguració del Casino. BONA FESTA MAJOR!
(última actualització: agost de 2022) 27-8-2022 | "El pàl·lid punt blau" Torna el tradicional recital de poesia i música d'Alpens. I ho fa, com cada estiu, de la mà dels membres del grup Carrer de la poesia, 14 . Enguany, inspirats/des en aquell petit punt blau que tan bé va saber implementar i descriure Carl Sagan , ens han obsequiat amb una esplèndida interpretació, molt motivadora!, i plena a vessar de poesia i vida. Genials! ↪ El programa de mà [PDF, 247 kB] De Carl Sagan, reflexionant sobre la profunda significació de la foto d'aquell punt blau pàl·lid: "Mira altra vegada aquest punt. Això és ací, això és casa nostra, això som nosaltres. En ell tots els qui estimes, tots els qui coneixes, tots aquells de qui has sentit parlar, cada ser humà que va existir alguna vegada, hi ha viscut la seua vida. La suma de la nostra alegria i del nostre sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
Brindo per una vida amable i en pau, que reconforti de viure-la tots plegats. Tingueu bones festes de Nadal i que l'Any Nou no desmereixi cap dels vostres somnis! Sigueu feliços i feu feliços els altres. Regala't una estona tranquil·la i submergeix-te en aquest ball de fotografies que, espero, sigui del teu grat. Et recomano la reproducció amb qualitat 1080p HD Enguany, com molts de vosaltres sabeu, no he pogut assistir a tots els actes que m’hagués agradat. La salut obliga. Per això vull agrair a Jaume Sesé, la crònica i les fotografies publicades de la festa de Carnestoltes ; a Montse Barniol i Joan Iborra, les de la visita a la casa de La Torre adquirida enguany per l’Ajuntament d’Alpens; i a Sandra Martí, Roser Tubau i Xavier Barniol, les de la Festa Major ... I també, totes les aportacions de fotografies que, per problemes tècnics, no he pogut incloure en el vídeo. Gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració. Sou genials!
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) poeta, narrador i dramaturg. Santuari de Montgrony (1980) "El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes , i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal . Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià , també exiliada, amb qui es casaria." ( Viquipèdia ) Estiu del 1978, Can Serra, Ullastret (Baix Empordà). Bartra, amb setanta anys a l'esquena, assegut arran de finestra a casa dels seus amics, els Canyameres, desgrana el que coneixem com la suite de la finestra ... L'ocell... Escric a no sé qui... M'h
(Article actualitzat el maig de 2021) Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Hi serem, Lluís! I enhorabona pel bloc!
ResponElimina