Ahir, mentre omplia paperassa, a Alpens hi va nevar

Empipat. Sempre em passa el mateix quan faig aquestes feines.
Si almenys no se'ls cruspissin tan descaradament, penso, en comprovar el que tinc de pagar de la declaració de l'IVA.
I demà al matí... Apa! Agafa el cotxe i porta'ls-hi. Per acabar-ho d'adobar.
Negra nit, malhumorat, tanco el sobre, el llanço al capdavall de la taula, aixeco el cap, i obro la finestra del Facebook.
—A Prats està nevant! —comenta l'Anna.
—Sí, Anna... i a Alpens acaba de sortir el sol. He-he! —li responc.


No passaria, però, gaire estona, que em veuria obligat a afegir:
—Uf! M'he posat vermell i tot. Acaba d'entrar la Mare i em diu: "Has vist? Està nevant i això no té cap caire de parar". Trec el cap al balcó, i no t'ho creuràs! Està tot ben blanc de neu. Les meves disculpes, per ser un incrèdul, Anna...
Després de romancejar una bona estona, tanco l'ordinador i me'n vaig a dormir. Ja ha parat de nevar.

Serien les nou tocades, quan aquest matí, declaració d'IVA en mà, me n'he anat cap a Vic. La neu embolcallava tota la contrada. Sí, Déu n'hi do, la que va caure.
Sempre que entro a Hisenda, just abans de traspassar l'Arc de Sant Martí (!)... Quan et fan dipositar en el cistellonet les claus de casa, les del cotxe, la cartera, monedes, rellotge, anells i tot el que portes sobre... Sense jaqueta ni cinturó, i aguantant-te els pantalons amb la millor dignitat possible, no puc evitar pensar...
Realment, si mai he d'explicar  què és Hisenda, diria: "Hisenda és això, el cistellonet! Tot ple, esvaint-se sota l'arc de Sant Martí (!)..."

Tot pujant, feliç d'haver complert amb el sagrat deure (!), m'he parat per fer unes quantes fotos.

—Aquesta neu no marxa. Punyetera! —diu la Mare, mentre ens miràvem els teulats de les cases del Poble.
—Aquest temps no està pas ben catòlic —xiuxiueja

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... L'escola del poble

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor