El poeta Agustí Bartra i el seu bastó (de boix) d'Alpens

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) poeta, narrador i dramaturg.
 
Santuari de Montgrony (1980)
 "El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal
Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria." (Viquipèdia)




Estiu del 1978, Can Serra, Ullastret (Baix Empordà).
Bartra, amb setanta anys a l'esquena, assegut arran de finestra a casa dels seus amics, els Canyameres, desgrana el que coneixem com la suite de la finestra... L'ocell... Escric a no sé qui...  M'ha despertat la lluna..., i, Les coses. Les coses, que miro i toco i recordo i estimo...

Tant arribar i anar-se'n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d'existència,
sense l'escissió dels batecs de la vida.

Coses que miro i toco i recordo i estimo:
la cadira, les bigues, el gran mirall, l'armari,
el meu bastó d'Alpens, la terrissa prenyada,
les meves espardenyes, el pa, el vi, la cullera,
la nit agonitzant, Shakespeare sobre la taula...

Ara obro la finestra, i dic en la meva ànima:
aurora, aurora meva, ets el dolç nom del món!

↪ Suite de la finestra [PDF, 46 kB]

Bastó d'Alpens, que en el poema "El gallo canta para los dos" publicat el 1984 per la Universidad Autónoma de Puebla (Mèxic), ens el descriu de boix.

Cosas que miro y toco y que recuerdo y amo:
esta silla, las vigas, el espejo, el armario,
mi bastón, boj de Alpens, esta jarra preñada,
también mis alpargatas, la cuchara, el vino, el pan,
la noche agonizante. Shakespeare sobre la mesa...

No ens ha d'estranyar que l'obra de Bartra la trobem (sovint) escrita en castellà. Refugiat de la dictadura franquista, Bartra va establir-se a Mèxic durant trenta anys. Finalment, passant abans per França, la República Dominicana, Cuba i els Estats Units, tornaria a Catalunya, la seva terra, l'any 1970. Tenia 62 anys.

Si vols conèixer més coses de la vida i l'obra d'Agustí Bartra, segueix aquest enllaç.


Devem la descoberta a Florenci Barniol (Això! El germà del Barni), que me la va fer arribar, per si em semblava de penjar-la al blog. Dit i fet, Florenci. Gràcies.


7-5-2013 | Aportació que ens ha fet arribar la Isabel Iborra (filla d'Alpens), des de la Cirera (Sant Boi de Lluçanès)

Hola, Lluís! 
Avui acabo de llegir axó d'Agustí Bartra i el seu bastó de boix d'Alpens i penso que, segurament, jo en sé alguna cosa més: recordo, quan encara treballava al taller de boix d'Alpens i la Roser estudiava a Vic o a Barcelona, que un cap de setmana en que era a casa vam rebre la visita de Agustí Bartra i la seva dona. Els vam acompanyar al taller i crec recordar que va ser allà que va triar un bastó de boix i va dir si se'l podia quedar. El que sí que recordo ben bé, és que la Roser li va regalar un ram de nyames, i que van comentar que alguns en diuen nyàmeres. Isabel


23-8-2018 | De la mà de Roser Iborra (Alpens, 1952) —Gràcies!—, la foto de la visita a Alpens del poeta Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) i Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002). Segurament l'any 1971.


14-1-2023
 
Heus aquí el bastó!
"Me’l va regalar l’Anna!", ens explica l'autor d'aquesta fotografia, D. Sam Abrams.

Gràcies.   



Per poc que puguis, no et perdis aquesta petita joia de l’obra d’Agustí Bartra. Crist de 200.000 braços, es titula.

Escriu Francesc Vallverdú en el pròleg:

"El dia 8 de febrer de 1939, Agustí Bartra —aleshores novell escriptor de trenta anys, amb dos llibres al carrer, un de contes i l'altre de poesia— passava la frontera de França, un de tants en l'allau dels derrotats. 
El seu grup fou enviat per les autoritats franceses al poc hospitalari camp de Saint-Cyprien —em resisteixo a dir-ne Sant Cebrià, com li pertocaria, no sols per respecte «històric», sinó perquè el nostre nom em sonaria com a burla—, d'on escaparia al cap d'uns quants dies amb el seu amic Tarrés.
La fugida els va durar poc: a Perpinyà van ser identificats i tramesos al camp d'Argelers, on Bartra retrobà amics i féu noves coneixences. Pel mes de maig els refugiats passen a un camp més allunyat de la frontera, prop de Beziers. Era el camp de concentració d'Agde [...]" 

↪ El pots llegir (fomat HTML), seguint aquest enllaç de la {Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2003}. Font d'aquest publicació.

Comentaris

  1. Avui rellegia els haikús del seu llibre de haikús d'Arinsal, que vam reeditar fa un parell d'anys i després he topat amb vàris blogs com el teu que l'esmentaven.

    Te'n deixo un de preciós:

    34
    Vent cor, vent lliure,
    menjador de distàncies
    i llunes verdes

    Ada-Editorial Andorra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un honor, rebre la vostra visita i comentari. Gràcies.
      No coneixia la vostra Editorial, me'n guardo l'adreça.
      Que tingueu un gran 2013!

      I continua...

      35

      Vent que t'esquinces,
      amb tu caic i m'aixeco
      i m'alço vela!

      54

      Fidel de llengua,
      Andorra meva, entera
      a la mà alçada.

      Elimina
  2. Oh maquíssims!!!!!

    Moltes gràcies!!!

    La nostra web és: http://www.editorialandorra.com

    Qualsevol cosa en la que puguem servir-vos no dubteu en contactar!

    ResponElimina
  3. Barrejat amb les espardenyes i un mirall, al costat del pa i el vi i la cullera, quan la nit agonitza i Shakespeare s'espera damunt la taula, el poeta mira, toca, recorda i estima les coses que té al voltant. Però només n'hi ha una que el vinculi a un lloc concret: el bastó de boix d'Alpens.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges