Tributació: Catalunya i Espanya, en l'any 1896

Fent-nos ressò del capítol "Tributació" (pàgines 90, 91 i 92) de la Geografia de Catalunya, publicada per Francisco Flos y Calcat, en l'any 1896.
"OBRA ILUSTRADA ab varis dibuixos del mateix autor y aprobada per l' Autoritat Eclesiástica" i que es presenta a sí mateixa com "Ab las definicions propies de las tres parts ab que' s divideix la Geografía en general, pera servir de text en las escolas de Catalunya, y ahont se parli la llengua catalana, y útil pera 'ls excursionistas, viatjants de comers, etz." Biblioteca virtual Joan Lluís Vives

"¿Podría donarse una idea de la tributació de Catalunya al Estat espanyol?

─Sí, y per cert que resulta quelcom desproporcionada en relació al resto de Espanya. Végis, sinó, la següent mostra:

De la Estadistica Administrativa de la Contribución Industrial y de Comercio de l’ any 1888 al 1890, resulta que vè á pagar:
─ cada espanyol, no catalá: 2’08 Ptas.  /  y cada catalá: 4’78  Ptas.
Axò es, més del doble.
─Y en extensió territorial per cada kilòmetre quadrat, paga
un kilòmetre, no catalá: 69’40 Ptas.  /  un kilòmetre de Catalunya: 273’70  Ptas.
ó sian quatre vegades més.

Es á dir, que ‘ls habitants de Catalunya paguém cinch vegades més que nostres germans d’ enllá del Ebro.

¿Qué significa aquesta desproporció ó sobrepuig contributiu?

─No hi há dupte que significa sa major riquesa y per tant, son superior tráfech fabril y comercial; y per lo mateix, donchs, que reclama majors atencions en tots los serveys públichs, sense fer omissió com fan los goberns de Castella, quasi sempre, del personal catalá, imposantne d’ estrany á la nostra terra, lo qual, malgrat lo deber que tindria d’ enmotllarse als usos y costums nostras, al contrari, se ’n befa, com pera més escarni y vergonya.

¿A qué vindía obligat, l’ Estat espanyol pera compensar l’ aument tributatiu de Catalunya?

─Al millor foment y desenrotllo de la sobres públicas, á la conservació y restauració de nostres monuments artístich-arqueológichs que ’s trovan poch menys que abandonats, y á satisfer totas aquelles necessitats que ‘l país reclama y que gracias sols á las iniciatives y dispendis de las corporacions municipals ó provincials catalanas se trovan en lo possible ateses.

¿Y las demés regions d’ Espanya no ’s trovan en igual cas com Catalunya per lo que respecta á las atencions y serveys del Estat?

─Lo que ’s pot assegurar que Catalunya si ha progressat en sos diferents rams s’ ho deu á ella mateixa, mentres que altras regions han sigut protegidas ab donatius y subvencions del Estat, com per exemple, molts ports de la Península, lo Teatro Real y l’ Hipódrom de Madrid y molt més que fora llarch d’ anomenar.

¿Cóm es possible que’ ls Goberns centrals desatenguin á Catalunya en sos interessos?

─Solen manifestar que ja es prou rica; que no ho necessita tant com las altres regions, á las quals devém ajudarlas, tot lo qual sería passador si per més sarcasme los capitostos de la política que á Madrid s’ estila, no haguessen inventat y propagat la frase ominosa de pide más que un catalán."

Segueix aquest enllaç per llegir aquest capítol, i l'obra completa.


Quan es va publicar aquesta Geografia de Catalunya, Alpens tenia 485 habitants, en Josep Plans i Casals era a la Guerra de Cuba, i tindrien de passar encara dos anys més per al naixement del Joan Prat i Roca (el ferrer d'Alpens) i pel final del "Imperio español" d'ultramar, també.

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Alpens, la Festa de la Dansa Alpensina

Els estels d'Alpens coronen la Sagrada Família 

#11S2022 - Del 2012 fins l'octubre del 2017, vam tocar el cel amb la mà!

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens