Alpens (1833-1840), la primera guerra carlina: publicacions

Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) - Madrid 1845.
Si tenim en compte que aquesta publicació (de tots els municipis d'Espanya) era talment una gran enciclopèdia i que, per tant, el seu editor deuria necessitar molt de temps per recollir i publicar-ne les dades, podrem concloure que la descripció que fa del poble d'Alpens encaixa perfectament amb aquest període de la primera guerra carlina.

Alpens. Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845)

1. RETRAT DESCRIPTIU DEL POBLE

"ALPENS: l. (lugar) de la prov., aud. terr. (audiencia territorial) y c.g (capitanía general) de Barcelona (12 leg. [leguas]) part. jud. de Berga (?), dióc. de Solsona:

SIT. en la cima de un monte rodeado de otros de mayor elevacion, disfruta de buena ventilación y CLIMA saludable.

Forman la poblacion 104 CASAS, la mayor parte de ellas reunidas entre si, escepto unas pocas que se hallan diseminadas por el térm. en las heredades; hay una escuela de primeras letras dotada por los fondos del comun en 1,600 rs. anuales, á la que comunmente asisten unos 35 alumnos, y una iglesia parroquial bajo la advocacion de Sta. Maria, servida por un cura párroco y su teniente que tiene por aneja la iglesia de San Pedro de Serrallonga dist. una hora hácia la parte del Norte.

El cementerio se halla junto á la iglesia. Inmediata á la poblacion hay una fuente de regular calidad, que solo deja de manar en tiempos de mucha sequia despues de agotados dos pozos de que tambien se surte el vecindario y los demas que hay en las casas.

Confina el TÉRM. por el N. con los de las parr. de Sta. Maria de las Llosas, Sta. Maria de Matamala y San Esteban de Viñolas; por el E. con el de San Pedro de Sorá; por el S. con el de San Agustin de Llusanes, y por el O. con los de Sta. Maria de Llusá y San Esteban de Comiá.

EL TERRENO es montuoso y bastante árido; las tierras que se cultivan no son de la mejor calidad; no corre por él río alguno que le fertilice, y solo se desprenden de aquellos montes algunos arroyuelos, cuyas aguas se aprovechan para mover dos molinos harineros, y regar algunos huertecillos. Abunda en toda clase de pastos para los ganados y escasea en leñas á causa del gran destrozo que han sufrido los bosques en tiempos en que se hacia mucho carbon.

PROD.: trigo, maiz y judias en poca cantidad: cria ganado lanar, vacuno y cabrio. POBL.: 130 vec., 545 hab. CAP. PROD (capital productos): 2.782,800 rs. IMP. (imponible): 69,570."

Transcripció literal del text original amb petites modificacions dels paràgrafs per a facilitar-ne la lectura, respectant l'ortografia original. Font: Biblioteca Virtual de Andalucía

Per situar-nos en el context del que fou aquesta primera guerra carlina, podem fer servir la Wiquipèdia.
 Ah! i per si t'havia passat pel cap: no, la coneguda com la Batalla d'Alpens, va passar a la "tercera".

2. PUBLICACIONS DE DURANT LA GUERRA

↪ Transcripció de les publicacions del 1836 al 1840 [PDF, 550 kB]

Font: Hemeroteca Digital BNE.


3. PUBLICACIONS DE DESPRÉS DE LA GUERRA

  • 1834 gener (pàg. 4-5) ─  En el llibre la Historia General de España y de sus indias» cap.19 (L'Havana -Madrid- Barcelona, 1864) de Victor Gebhardt, es descriuen els fets ocorreguts a Alpens, pocs mesos després de la mort de Ferran VII d'Espanya  (desencadenant polític d'aquesta guerra).
  • 1836 miag (pàg. 6-7) ─ Vindicación del General Maroto» (Madrid, 1846).
  • 1839 setembre (pàg. 8-9) ─ Historia de la Guerra Civil de Cataluña (Madrid,1847).
  • 1840 març (pàg.10-15) : Carbó destruye las oficinas administrativas en Alpens [...] Fruto fué de esta sorpresa hábilmente combinada la destruccion de las oficinas de intendencia, juzgado y gobierno militar y factoría de Alpens [...] de las cuales salian las órdenes para la ecsaccion de contribuciones; así es que todas ella quedaron destruidas, siendo prisioneros unos treinta empleados [...] el general Carbó [...] se apoderó de las oficinas civiles y militares que los carlistas tenían establecidas en el pueblo de Alpens para el reparto y cobro de contribuciones.
↪ Transcripció de les publicacions d'aquest període [PDF, 587 kB]

Opinions i relats d'aquella època, sovint partidistes, i per tant, interpretables.

17-6-2013 | Per tal de fer-te una idea de com actuaven els carlins, et recomano l'article d'Antoni Llagostera (President del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès) al seu blog Scriptorium ripollès sobre Ripoll i els fets del 27 de maig de 1839 i la narració del nen de vuit anys Agustí Caballería i Deop (que trobaràs al final de la publicació de dalt).

★  Alpens al segle ⅪⅩ i les carlinades

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mort de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres

Imatge
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral  — que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens. També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens , que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna .
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida, que la gent d'Alpens i més enllà no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per a ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família. Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vis
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀