De Jaume Sesé Rovira (1924 - 2008): 'Un Foraster a Alpenscity' i 'El ferrer d'Alpens'
Molts de vosaltres tindreu present aquell home de bona galta i bona jeia que, a finals del segle passat, projectava diapositives i pel·lícules per Festa Major.
Uns quants menys el recordareu fotografiant o filmant, unes activitats que van absorbir-lo a partir dels anys 60. Haguéssiu vist la mà d'hores que passava al seu canterano endreçant imatges, muntant-les artesanalment i classificant-les pacientment.
Ho feia perquè deia que, amb el temps, tot allò guanyaria valor. I era veritat. Gràcies a ell, hem tingut l'oportunitat de veure pinzellades del poble mig segle enrere, els seus personatges irrepetibles, els llocs tal i com eren abans, els oficis que ja no fa ningú. D'aquí que aprofités unes quantes festes majors per mostrar aquestes estampes documentals al públic que més podia valorar-les, la gent d'aquí. I la sala del Casino solia oferir molt bon aspecte.
Ho presentava amb abundant doll de paraules, però val a dir que també practicava allò que ara se'n diu la interactivitat. O sigui, que cada cop que no tenia clar un lloc o un personatge, formulava la pregunta perquè la responguessin els presents. D'aquesta manera s'establien diàlegs entre el veïnat per reblar el clau d'una dada o d'un nom que corrien el risc d'oblidar-se.
El memorialista registra les coses perquè siguin recordades. Intuïtivament, ell sentia que algú havia d'encarregar-se de conservar la memòria col·lectiva alpensina del seu temps. I per això s'hi va aplicar amb una gran fe i amb uns mitjans infinitament més laboriosos que els d'avui.
Gràcies a persones com en Jaume Sesé Rovira, per sempre més tindrem fresca la memòria.
Un Foraster a Alpenscity és un western interpretat per nens. La majoria són els cosins grans de cal Sabartés, però també hi surten altres sagals, com el Siscu Reig i, sobretot, el Paco de cal Frígola. Només per veure'l actuar amb 11 anys ja val la pena contemplar aquesta pel·lícula.
L'acció, naturalment, transcorre a Alpens. Al carrer de Vilamala, al jardí de cal Frígola, al carrer de Baix i pels volts de les Fontetes. També hi surten la riera de Merlès, Roca de Pena i -agafeu-vos fort- Pedres Negres, a l'era de la qual s'hi va filmar la seqüència del rescat de la noia.
Aprofitant els elements convencionals del gènere (i el conte d'Hansel i Gretel), "Un Foraster a Alpenscity" és una pel·lícula d'acció vibrant rodada en només tres dies, del 2 al 4 de setembre de 1965.
Aquesta pel·lícula l'ha fet digitalitzar, per a tots nosaltres, en Jaume Sesé Sabartés.
Gràcies, Jaume!
Fragments d'una pel·lícula filmada en Súper-8 per Jaume Sesé els anys 1967-1968 a Alpens. Ferrer d'Alpens.
Una pel·lícula (ara en VHS) que l’Ajuntament d’Alpens m’ha deixat per tal de digitalitzar-la i compartir-la en aquest blog. Gràcies.
Pel·lícula sobre Joan Prat i Roca, (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens.
Guió, direcció i muntatge: Jaume Sesé Rovira (1924 - 2008).
Narrada pel propi Sesé i amb els germans Ventura i Joan Prat de protagonistes, aquesta pel·lícula ens presenta l’ofici de ferrador (amb Ventura Prat) i el de forjador (amb Joan Prat). Oficis que, sovint, s’aplegaven en un de sol: el ferrer!
"A tots ens agrada anar ben calçats —narra Sesé—, dóna una gran sensació de confort. Els matxos també ho necessiten. Veurem el Ventura, fent de sabater i de callista. Aquesta sí que és una feina que, a cuitat, ha desaparegut del tot!"
"Entre altres, hi ha un home a Alpens, que en podria ser la seva personificació: és el Joanet, el ferrer! Reposat, clarivident, sempre amb una broma a flor de llavi... No hi cap dubte que n’aprens més parlant amb ell que escoltant la tele. Doncs mira, aquest home, a base de cops de mall, ha cobert Alpens de petites meravelles. Seguiu-me!", ens convida Sesé.
Sense editar i tal com raja. Tot i que és un vídeo realment genial, han passat molts anys, i moltes còpies i canvis de format per arribar fins aquí. Valgui com a document, si més no. —Banda sonora original de la pel·lícula: "El ball de la civada",. "Tocata i fuga en re menor, BWV 565" de Johann Sebastian Bach i "La Filadora".
"Adéu, Alpens, fins a reveure!", s’acomiada Sesé. Adéu, Jaume. Gràcies per tot.
Uns quants menys el recordareu fotografiant o filmant, unes activitats que van absorbir-lo a partir dels anys 60. Haguéssiu vist la mà d'hores que passava al seu canterano endreçant imatges, muntant-les artesanalment i classificant-les pacientment.
Ho feia perquè deia que, amb el temps, tot allò guanyaria valor. I era veritat. Gràcies a ell, hem tingut l'oportunitat de veure pinzellades del poble mig segle enrere, els seus personatges irrepetibles, els llocs tal i com eren abans, els oficis que ja no fa ningú. D'aquí que aprofités unes quantes festes majors per mostrar aquestes estampes documentals al públic que més podia valorar-les, la gent d'aquí. I la sala del Casino solia oferir molt bon aspecte.Ho presentava amb abundant doll de paraules, però val a dir que també practicava allò que ara se'n diu la interactivitat. O sigui, que cada cop que no tenia clar un lloc o un personatge, formulava la pregunta perquè la responguessin els presents. D'aquesta manera s'establien diàlegs entre el veïnat per reblar el clau d'una dada o d'un nom que corrien el risc d'oblidar-se.
El memorialista registra les coses perquè siguin recordades. Intuïtivament, ell sentia que algú havia d'encarregar-se de conservar la memòria col·lectiva alpensina del seu temps. I per això s'hi va aplicar amb una gran fe i amb uns mitjans infinitament més laboriosos que els d'avui.
Gràcies a persones com en Jaume Sesé Rovira, per sempre més tindrem fresca la memòria.
L'acció, naturalment, transcorre a Alpens. Al carrer de Vilamala, al jardí de cal Frígola, al carrer de Baix i pels volts de les Fontetes. També hi surten la riera de Merlès, Roca de Pena i -agafeu-vos fort- Pedres Negres, a l'era de la qual s'hi va filmar la seqüència del rescat de la noia.
Aprofitant els elements convencionals del gènere (i el conte d'Hansel i Gretel), "Un Foraster a Alpenscity" és una pel·lícula d'acció vibrant rodada en només tres dies, del 2 al 4 de setembre de 1965.
Aquesta pel·lícula l'ha fet digitalitzar, per a tots nosaltres, en Jaume Sesé Sabartés.
Gràcies, Jaume!
Fragments d'una pel·lícula filmada en Súper-8 per Jaume Sesé els anys 1967-1968 a Alpens. Ferrer d'Alpens.
Una pel·lícula (ara en VHS) que l’Ajuntament d’Alpens m’ha deixat per tal de digitalitzar-la i compartir-la en aquest blog. Gràcies.
Guió, direcció i muntatge: Jaume Sesé Rovira (1924 - 2008).
Narrada pel propi Sesé i amb els germans Ventura i Joan Prat de protagonistes, aquesta pel·lícula ens presenta l’ofici de ferrador (amb Ventura Prat) i el de forjador (amb Joan Prat). Oficis que, sovint, s’aplegaven en un de sol: el ferrer!
"A tots ens agrada anar ben calçats —narra Sesé—, dóna una gran sensació de confort. Els matxos també ho necessiten. Veurem el Ventura, fent de sabater i de callista. Aquesta sí que és una feina que, a cuitat, ha desaparegut del tot!"
La meva tria d'alguns fotogrames de la pel·lícula.
.jpg) |
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg)
|
.jpg) |
.jpg)
|
Sense editar i tal com raja. Tot i que és un vídeo realment genial, han passat molts anys, i moltes còpies i canvis de format per arribar fins aquí. Valgui com a document, si més no. —Banda sonora original de la pel·lícula: "El ball de la civada",. "Tocata i fuga en re menor, BWV 565" de Johann Sebastian Bach i "La Filadora".
"Adéu, Alpens, fins a reveure!", s’acomiada Sesé. Adéu, Jaume. Gràcies per tot.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens