Alpens, 1931 - Francesc Macià i la ratificació de l'Estatut de Catalunya

Barcelona, 14 de juliol de 1931
Francesc Maciài Llussà s'adreça, per carta, als regidors dels Ajuntaments de Catalunya per demanar-los la ratificació de l'Estatut de Catalunya.
Vegem la carta enviada al Sr. Josep Cruells Pujals (Alpens, 1899 - 1978), regidor de l'Ajuntament d'Alpens (1931 - 1934). Carta que la família Cruells d’Alpens ha volgut compartir amb tots nosaltres. Gràcies.

L'Esquella de la Torratxa
[PDF, 2,82 MB]
Han passat 3 mesos des de la proclamació de la República Catalana (14 d'abril de 1931) i l'Espanyola, com a conseqüència de l'èxit aclaparador d'Esquerra Republicana i altres republicans (70,5 % de regidors) en les eleccions municipals del dia 12 d'abril, talment, plantejades com un plebiscit a la monarquia d'Alfons ⅫⅠ. El 20 de juny de 1931 es deixa enllestit l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, conegut com l'Estatut de Núria. 

"El 26 de juliol el text de Núria va ser aprovat per 1.063 municipis catalans (98%); i el 2 d’agost de 1931, el poble català es pronunciava a favor de l’Estatut amb un 75.6% de participació, i 595.205 vots a favor (99.2%) per només 3.286 en contra. L’Estatut naixia amb un amplíssim suport a Catalunya, però encara faltava el tràmit més feixuc: la seva aprovació per les Corts espanyoles." Escriu Vicente Moreno a Ciències Socials en Xarxa, un blog publicat a sapien.cat

— Projecte de l'Estatut de Catalunya 1931 (Estatut de Núria) - BOGC 17-7-1931 [PDF, 101 kB]
— Estatut de Catalunya de 1932 - BOGC 5-10-1932 [PDF, 100 kB]

↪ Alpens, 23 de juliol de 1931 - Vegem l'acta d'aprovació de l'Estatut de Catalunya. [PDF, 750 kB]

Segons el padró municipal aprovat en el ple del 15 de març, Alpens té 525 habitants.
Encara no fa tres anys de la inauguració del Casino (1928), construït per Miquel Casals i Carles.
I fa poc més d’un any (24-5-1930) de la cessió (!), per part del mateix Casals, de la portada d’aigües de Matamosses a l'Ajuntament d'Alpens. Tot plegat (a preu de cost, diuen) per 35.403 pessetes, a pagar en 17 anys. L'import del pressupost municipal rondava les 18.800 pessetes anuals.

La Fira, 3r decenni del segle passat
Les Caramelles, 1931
Programa de la Festa Major [PDF, 2,43 MB]

• Fonts i bibliografia: 

— La Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de L'Esquella de la Torratxa i La Veu de Catalunya. Repositoris: ARCA Arxiu de revistes catalanes antigues - MDC Memòria Digital de Catalunya. Gràcies.

Amb el meu agraïment a Joan Cruells per brindar-nos la carta del president Macià i a l'Ajuntament d'Alpens per facilitar-me les consultes i posterior publicació de l'acta d'aprovació de l'Estatut de Catalunya.

— Viquipèdia: els esdeveniments de l'any 1931 als països catalans.
— Sàpiens.cat: "La República Catalana i el Macià president".
— Parlament de Catalunya: "El president Macià i el Parlament de Català" [PDF, 2,24 MB]



 A vegades, la història ens brinda una nova oportunitat. I és que "els temps estan canviant".


Versió catalana de
"The Times They Are A-Changin" de Bob Dylan,
"Els miralls de Dylan", Gerard Quintana i Jordi Batiste
 .

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya. Castell de Miravet, 7 de desembre de l’any 1308 , fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any. Ramon de Saguàrdia  té molt clar  que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat. Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀