Qui més en pela, més en menja. Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?
A Catalunya, any rere any, la vigília de Tots Sants celebrem la castanyada...
I ho fem ─és tradició! ─ menjant castanyes torrades embolicades en paperines de paper de diari, panellets i moniatos, ben amanits amb vi dolç i moscatell. A pagès, també ho acompanyaven amb vi ranci o aiguardent.
Bona castanyada a tothom!
"La llegenda popular del campaner i les nostres castanyades. Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar. Per tal que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit.
Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades."
Font: Montse Tenas, a Cavall Fort.
Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?
Calentes i pudentes, de les vuit, les set dolentes. De les vuit les set dolentes, qui en vol, ara que fumen?
I ho fem ─és tradició! ─ menjant castanyes torrades embolicades en paperines de paper de diari, panellets i moniatos, ben amanits amb vi dolç i moscatell. A pagès, també ho acompanyaven amb vi ranci o aiguardent.
Bona castanyada a tothom!
|
||
"La llegenda popular del campaner i les nostres castanyades. Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar. Per tal que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit.
Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades."Font: Montse Tenas, a Cavall Fort.
| La castanyera (fragment). Cançó popular catalana. Quan ve el temps de menjar castanyes la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya, a la plaça de la ciutat. la camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc i al ballar sempre gira així. |
|
Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?
Calentes i pudentes, de les vuit, les set dolentes. De les vuit les set dolentes, qui en vol, ara que fumen?
| Castanya torrada i calenta escalfa les mans... i el ventre. Castanya sencera, al foc peta. Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes. Per Tots Sants, castanyes i panellets. Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets. Per Tots Sants castanyes i mocadors grans. Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants. Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps. Passats Tots Sants, els dies són germans. Per Tots Sants abrics i guants. Per Tots Sants, amaga el ventall i treu ls guants. Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants. Per Tots Sants, arts a la mar. Per Tots Sants, caçador, plega els rams. Per Tots Sants, capes i mocadors grans. Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats. Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar. Per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar.. Per Tots Sants, tots els vins són sans. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens