'Cap a les estrelles', una novel·la de Daniel Montañà Buchaca

"Encara que tinguis els ulls tancats i no puguis dir res, estic segur que em sents, Joan, amic meu, i que aquestes cançons seran un bàlsam que t’ajudarà a recuperar-te. Com sempre, només depens de tu mateix i de la teva capacitat de supervivència i il·lusió. El record del passat serà la punta de llança que ens durà a enfocar de nou el futur. Perquè, com tu saps, molts dels nostres ja han marxat per no tornar. Sempre els envoltarà el misteri... En aquests poblets de la Provença, amb la Kitten al costat, sóc feliç. Molt feliç. Estic enamorat. De vegades, a la terrassa d’un bar, algú em demana si pot agafar la cadira on està asseguda la Kitten. Els engego, perquè jo la veig. Sento que ella m’estima a la seva manera i això sol ja és important. Viure el moment que la vida ens dóna. Sense res més. Sense explicacions gaire profundes."

Portada: Josep Martínez Castro -Edita: Cossetània Edicions
Daniel Montañà Buchaca

Daniel Montañà Buchaca (Berga, 1956). Metge, historiador i escriptor. Ha obtingut el Premi Avui de Periodisme (1989), el primer accèssit del Premi d’història “Pere Tomic” del Consell Comarcal del Berguedà (1991), el Premi Medicina i Societat Comarcal de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1993), el Premi “Jaume Aiguade i Miró” de Divulgació i Educació Sanitàries (2000) i el Premi Història de la Farmàcia Catalana (2006).
Ha sigut president de l’Associació Cultural El Vilatà de Gironella (Berguedà) i vicepresident de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal.
És autor i coautor de més d’una vintena de llibres d’història, i ha escrit els contes Kitten (dins Parnassius Apollo. Relats de l’Alt Pirineu, 2002 i 2006, edició de bibliòfil) i el conte infantil Sicona, la formiga(2008).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, Fira del Jovent 2023

Imatge
Cada any, des de l'any 1797  (que coneguem), el penúltim diumenge de maig celebrem la Fira del Jovent, també coneguda com la Gala d'Alpens . I ho fem amb l'empenta i l'alegria d'un poble que se sent orgullós de les seves tradicions i que fa mans i mànigues per mantenir-les ben vives, com podràs veure.  Comencem, com no pot ser d’altra manera, amb el reportatge fotogràfic del diumenge de la Fira : Ben tips, després de passar per la taverna l'Afartapobres i regalar-nos un esmorzar Liberal d'allò més potent, amanit amb un pou de cançons tradicionals catalanes , interpretades per Albert Ridaura —El Pastor de la Plana—, no vam parar fins a acabar rendits a l’encanteri de les veus dels/les paradistes que ens convidaven a comprar els seus productes artesans. D'aquest matí de Fira, que vam celebrar a l'era de la Sati per por de pluja, també voldria remarcar l'esplèndida actuació del Grup de Percussió Infantil.  Res, espero que gaudeixis dels r
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble. De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars. L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s'ha fet mestressa i senyora del poble. La Batalla d'Alpens, en imatges. Recreació del 2015  FONTS i AGRAÏMENTS El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya , font de les publicacions de La Imprenta , La Flaca  i La Campana de Gràcia que aquí et presento. Publicació i repositori:  ARCA Arxiu de
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀