Del nou servei de tartanes (1911) al primer auto de línia (1920)

Nou anys després que La Veu de Catalunya es fes ressò del nou "servey de tartranes" entre Borredà i Sant Quirze (1911), l'edició del vespre del dilluns, 2 d'agost de 1920, publicava: "Fa un mes, poc més o menys, que la companyia de tartanes, que feia el trajecte de Sant Quirze a Berga, les va suprimir, utilitzant per a fer l'esmentat servei un bell i lleuger autor. Aquest passa per Alpens a les cinc i a las deu del mati, essent una gran comoditat per als viatgers de la nostra comarca.
Però cridem l'atenció dels encarregats de vetllar pel bé públic, o a qui correspongui, sobre dues coses: Primera, que l'auto és insuficient per a transportar el gran nombre de persones que desitjarien aprofitar-lo per a llurs excursions, veient-se moltes persones de tots sexes i condicions obligades a seure damunt la carrosseria de l'auto, essent així que no té cap condició per a portar gent en l'esmentat lloc. Cal que s'hi posi remei abans no s'hagin de deplorar accidents, i segona, que el servei de la correspondència està molt abandonat." 

 ↪ Mira la publicació [PDF, 1.39 MB]







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, la Festa de la Dansa Alpensina

Imatge
(Article actualitzat el gener de 2019)   Amb motiu de la celebració de la Festa de la Dansa Alpensina de diumenge que ve, he recollit quatre apunts que tenia. El primer programa de la Festa Major d’Alpens (que conec) que parla de la Dansa Alpensina  és de l’any 1907 . Malauradament, dels seus inicis fins aquest any, no disposo de cap referència. Per la Festa Major de l'any 1921 , degut a les absències dels alpensins que estaven lluitant a la Guerra del Marroc , es deixa de ballar. Ara, pel que sembla, fins al 1935, quan es recupera de nou. Publica  La Vanguardia del 8-10-1935:   "De los actos civiles y populares resaltó como a novedad, la típica 'Danza Alpensina', que hacia una infinidad de años [en conto 14] que estaba desterrada del programa de fiestas, constituyendo un éxito que no era de prever." Novament, es deixa de ballar durant la Guerra Civil, i es recupera, ara ja definitivament, per la Festa Major de 1941 . Una petita mostra de la fotote
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Els estels d'Alpens coronen la Sagrada Família 

Imatge
Aquests dies la gent d'Alpens hem contemplat, orgullosos, la coronació de la torre de la Mare de Déu de la Basílica de la Sagrada Família amb els dotze estels obra del mestre forjador alpensí, Enric Pla Montferrer.   Felicitats, Enric. En nom meu i de tota la Gent d'Alpens que celebrem, amb tu, aquest gran somni fet realitat. Enhorabona i que per molts anys la forja t'inspiri en les teves creacions. 
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

#11S2022 - Del 2012 fins l'octubre del 2017, vam tocar el cel amb la mà!

Imatge
(Article actualitzat l'11 de setembre de 2022)    Com que ens trobem al mateix lloc (o pitjor) des de la Diada de l'any passat, només m'ha calgut canviar dues paraules: el 2021 per un 2022 i l’"han passat quatre tres anys" per un cinc… Que trist, oi? Amb això us vull fer notar (ja em disculpareu) que aquí no canvia res. O a mi m'ho sembla, no ho sé. Tenim mala peça al teler per aconseguir la independència. I, sí, penso en casa nostra, Catalunya!, i els nostres representants. La resta, ja coneixem tots com juguen. Bona Diada Nacional de Catalunya, amics i amigues de Gent d'Alpens! Que res, ni ningú (per càrrec important que ostenti), desmereixi les nostres aspiracions! Alpens, cim del Puig Cornador (1.229m).     Foto: Àlex Allué. Han passat cinc anys d'aquella  Declaració d'Independència de Catalunya  i el més calent és a l’aigüera. Res que no sapiguem: amb compatriotes a l'exili, empresonats, imputats i represaliats, i nosaltr
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida que, la gent d'Alpens i més enllà, no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens, en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vist
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Imatge
(Article actualitzat l'abril de 2021)   Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català:  Josep Ferrater Mora (1912-1991 ), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet. Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa. Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947. Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill Josep Ferrater,  parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda." Font: la Càtedra Ferrater Mora de
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀