La llegenda de la torre de guaita de mas Rubió, a Monistrol de Calders

Torre de guaita de mas Rubió

"La casa no té l'estructura corrent de les masies catalanes —escriu Josep Torrella i Pineda, en l'article publicat a Destino (23-7-1955), sota el títol de 'Siete siglos de dinastía rural'—. Generalment —s'esplaia— aquestes semblen lloques covant els seus ous; en canvi, Rubió pren l'arrogància del gall."

"El seu cos principal —continua, Torrella, parlant de Mas Rubió— té una alçada de dos pisos i dibuixa un rectangle de vint metres per nou i mig. En un dels seus angles, s'encaixa una superba torre de tretze metres i quart d'altura, amb set i mig de frontal i set de lateral, encara que a simple vista fa la ferma impressió de quadrada. Aquesta torre té prop de tres segles i la seva construcció és perfecta de línies. [...]

Josep Torrella, mas Rubió (1955)

"Antigament l'heretat era més extensa —explica el narrador, en presentar el capítol 'Economía y leyenda'. Segons sembla, el seu millor moment va ser al segle XIV. En els XVIII i XIX es va anar accentuant una greu decadència econòmica que, al meu entendre —afirma—, arrenca amb l'aixecament de la torre en el XVII."

"L'origen d'aquesta torre està envoltat [...] d'una nebulosa de llegenda.", conta Torrella, en parlar dels seus avantpassats de Mas Rubió.

"Hi ha una versió, que s'ha anat transmetent oralment de pares a fills, segons la qual Jacint Rubió Cadafalch, casat l'any 1650 amb Maria Santamans, de Calders, va ser qui va aixecar la torre per guardar-se de les hosts bandoleres dels nyerros i els cadells.
Segons sembla —i reconeixent la vida i els mèrits de l'articulista que ens ho explica, ens ho hem de creure!—, Jacint va haver d'absentar-se i buscar un amagatall on burlar una persecució personal derivada de les lluites polítiques del seu temps.

Va anar a parar lluny, a Alpens, i allí va romandre amagat al fons d'un torrent, on, esgotades les seves provisions, va arribar a l'extrem d'haver d'alimentar-se amb herbes. Fins que, anant de caça l'amo d'aquelles terres, els cans el van descobrir.
Acollit i refet, va explicar la seva situació, i el seu salvador li va preguntar si comptava amb mitjans per aixecar una edificació defensiva, suggerint la idea d'erigir la torre.

De tornada a Rubió, Jacint va posar en pràctica el consell i encara avui veiem al racó de Les Fonts, a prop de la deu que assorteix d'aigua a l'heretat i al molí d'en Sala, els vestigis del forn de calç que va establir per al proveïment de les obres."

"Aquesta aventura romàntica no podia deixar de tenir un epíleg sentimental. El primogènit de Jacint, Joan Rubió Santacana, va contreure matrimoni amb Arcàngela Vila, d'Alpens. El contacte amb Alpens —conclou Torrella— va donar a Rubió, a més d'una torre, una «jove» mestressa."

↪ Llegeix l'article complet [PDF 5,02 MB]

Dos indrets, dedueixo, podrien haver estat l'amagatall de Rubió:

La Vall, per la seva llegendària balma, aixopluc de pastors i ramats, refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens per Carnestoltes i amagatall dels que fugien de la guerra, un fet més comú del que hom podria pensar.
El Graell, perquè està situat en ple camí ramader, per la seva història (tot i que té uns orígens anteriors, trobem la masia documentada a finals del s. XV, fogatge de 1497) i, potser també, per la semblança entre la torre de guaita de mas Rubió i la de la masia del Graell.

CONTEXT: CENS GENERAL DE CATALUNYA DE 1626

ALPENS: 68 cases, 244 persones (74 homes, 80 dones i 90 nens)

Una anècdota: parlant de la resistència dels pagesos a valorar les hisendes d'aquest cens, Pladevall publica: "Més gràficament encara el rector de S. Boi de Lluçanès va respondre, l'1 d'abril de 1626, que els pagesos li digueren 'que es cuidés de saber el valor de la rectoria i que si volia que fossin amics que no es cuidés d'això'."

Antoni Pladevall ens presenta, detalladament, aquest cens i totes les dades dels pobles de l'Oficialitat de Vic i els Deganats de Manresa, Prats del Rei, Igualada, Sant Antolí i Ripoll. —Mira el document [PDF, 793 KB]

Font d'aquest cens: RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) / AUSA, publicació del Patronat d'Estudis Osonencs. Gràcies! Un repositori i una publicació, molt recomanables, creu-me.