El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2016)

El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya. (Aedos, 1958, pàg. 29).
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.



Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'actitud "escandalosa y contra la pietat christiana" dels alpensins durant el primer dia de Quaresma (de l'enterrament de la sardina), quan, després de l'ofici religiós, es va ballar el contrapàs. (Visites pastorals, 1686-1783 / 13-6-1736)

Carnestoltes de 1862: advertència encesa del bisbe a l'alcalde.
El motiu fou que l'alcalde, Joan Carbonell, no havia aturat la processó de l'enterrament del Carnestoltes el dimecres de Cendra, que va anar precedida per una creu, cosa que es va interpretar com una befa a la religió. El bisbe, de pas, va replicar l'alcalde, que no va observar-hi cap "malícia", tot dient-li que "si en lugar de la Cruz hubiesen llevado el retrato de S.M. la Reina, q.D.g., y hubiera dicho V. que era un acto inocente, porque no lo hacían con mala intención?", alhora que l'instava a castigar als qui hi van participar. (Alpens: una història del Lluçanès... J.A. Planes, Aj. d'Alpens, 1999).

La Plaça, anys 50

La Plaça, anys 70-80

El Casino, anys 80-90

De com recordem la celebració del Carnestoltes, em permetràs que citi el que ens explicava Josep Barniol —el Pep del Cobert— l'any 2006, en una entrevista a La Rella. Entrevista on ens explica el que era i com ha anat evolucionant amb el pas del temps aquesta festa, fins avui.

Dels seus records de petit, explica el Pep en parlar de l'escudella:
"Es feia al mig de la plaça Major —que era de terra—  amb 3 o 4 olles penjades dels clamais i un bon foc. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes... Després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla."  
L'entrevista.
Ens parla, també, del "poca-roba" i els pobres que venien al dinar, de com vam passar de l'escudella a l'arròs, del dinar a la Plaça al Casino, de la balma de la Vall, etc.

"A la festa hi ha col·laborat molta gent", diu el Pep.
"El Lluís Busoms de cal Teta havia estat durant molts anys el cuiner oficial i jo el seu ajudant. El meu germà Quico, el Pere el Xispa, el Pepito, el Terra, els germans Prat, el germans Tubau, el Tuija, el Salvador, el Sala... molts ja no hi són, altres hi anem treballant mentre va arribant la gent jove que ha d'ocupar els nostres llocs!"


Alpens, 'Dimarts de Carnestoltes' de l'any 1989



El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes d'enguany, al Casino d'Alpens.
Clica aquí per mirar l'àlbum sencer i baixar les fotes que més t'agradin.
13-4-2014 | Carnestoltes 2014 Alpens. Un vídeo de M. Lluisa Fernández Cayuelas. Gràcies.


Quatre fotos del 2016

Alpens, dimarts de Carnestoltes 2016

 Els acordionistes. Carnestoltes 2016

Comentaris

  1. Respostes
    1. A vosaltres pel reconeixement: reconforta i esperona. Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Alpens, 2018 - Any del 50 aniversari de l'escola

Festa Major d'Alpens 2018

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Alpens, solidari. SOPAR GROC

Alpens, estiu de l'any 1962

De quan érem petits... L’escola de les monges

Josep Puigcercós i Payrot (Alpens, 1772 - Barcelona, 1821)