Alpens, les fires del Jovent i de la Mare de Déu de març, 222 anys!

Just l'endemà de l'última edició de la Fira del Jovent d'enguany, tafanejant per Google, com acostumo a fer sovint, vaig saber de l'existència d'un calendari que, ves per on!, ens porta 222 anys enrere en la història de les fires d'Alpens.
Parlo, concretament, del "Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797 [1796], compuesto en el Real Observatorio Astronómico por privilegio exclusivo de S. M. [segons la Reial Cèdula de 18 de novembre de 1796].

Con todos los Santos y Fiestas: donde las de Precepto van señaladas con esta [creu de Malta]; las que se puede trabajar oyendo Misa con esta [creu llatina]; los dias en que se puede ganar Indulgencia Plenaria, teniendo la Bula de la Santa Cruzada, con esta (I. P.); los en que se saca Alma del Purgatorio, con Anima ; y los Feriados de la Real Audiencia con esta *.
[Editat a] Madrid: en la imprenta de los señores Torres y Brugada. [l'any 1796, conclourem]".

Amb el segell de la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, a la portada.

Si mirem la pàgina en la qual publiquen les "FIRAS DE CATALUNYA" (curiosament escrita en català, mentre totes les altres estan escrites en castellà), hi trobem:
    MARS. [dia] 5 Cardona. 25 Pens [Alpens]
    MAIG. [...] 4 [at] Diumenge Pens

El nom del poble, llavors conegut com Pens, es mantindrà fins l'any 1825 en que he trobat la primera publicació del Calendari (ara imprès a Barcelona) amb el nom d'Alpens i que, alhora, ja situa la data de celebració de la Fira en el penúltim diumenge de maig. Data en que la venim celebrant fins al dia d'avui.

Context

El poble de Sta. Maria del Pens —segons certifica el rector l'any 1797— té 928 habitants, repartits entre 398 homes, 346 dones, 77 nens i 107 nenes. —Vegem Alpens, manuscrit i representacions de l'obra 'Victoria de Christo' (1757–1834)

Tres fills il·lustres d'aquells dies honoren la nostra història: mossèn Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822), l'impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 - Vilafranca del Penedès, 1842) i l'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818).


Mossèn Isidre Serrat, l'any 1796, té 45 anys. Si llegeixes les seves memòries coneixeràs, de primera mà, els "treballs, misèrias y mortificacions excessivas" que —deia Serrat— vivien la gent d'Alpens en aquells temps.
—Vegem Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat

Segons ens explica el bibliotecari Marcel Martínez Mañé, Francesc Vilalta "l'any 1796 [amb 34 anys] donà poders a Eugeni Raynes, agent de negocis, perquè actués en nom seu a la cort de Madrid. Demanant tot tipus de documents oficials, tals decrets, cèdules, sentències, etc. En no estar les publicacions periòdiques inserides en el si de la població, la transmissió de lleis, sentències i altres es feia molt més lenta i feixuga. Així doncs tenien els impressors una manera senzilla de fer negoci amb pocs recursos".
—Vegem Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor

L'any 1797, amb 32 anys, Agustí Canellas, ja tot un gran docta reconegut arreu, era nomenat lector en arts (els lectors eren els que podien ensenyar). Si coneixem la seva vida, podrem entendre com era l'època de la qual parlem.
—Vegem l'article sobre "L'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818)"



No et perdis el que han estat les últimes edicions de la Fira del Jovent, amb les corresponents Trobades Internacionals de Forjadors i les representacions de la Batalla d'Alpens, que celebrem d'un temps ençà (biennalment) en motiu de la Fira. 


  Alpens, 1925 - Fira de la Mare de Déu de març

  Les fires d'Alpens

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

De vacances per Alpens? Alguns dels indrets que pots visitar

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Alpens, 2018 - Any del 50 aniversari de l'escola

Alpens, la font de la Llena i el rec, glaçats de fred

Alpens, la Roca de la Lluna

El safareig públic d'Alpens. Fer bugada, sabó i lleixiu, amb 4 rals i molta empenta