Alpens, les orenetes i un record molt entranyable

Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
            ai, que lluny va!

Finestra (maig 1941). Màrius Torres (1910-1942) - Poesies, 1947

D'aquest matí fresquet d'estiu, a l'entrada de casa.
Les orenetes, símbol de vida i esperança, i un record molt entranyable: la pujada al Canigó amb una colla d'amics i amigues. Demà passat farà 30 anys.

En memòria del meu germà Ferran, que la vida se'n va endur del nostre costat massa aviat.
(És el que baixa del Canigó, saltant, al final de vídeo).


Vídeo filmat en cinta 8 mm., digitalitzat respectant l'edició original que vaig fer llavors.

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Ara és el temps d'estimar pels camins. Feliç estiu

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats

Alpens, Sant Agustí de Lluçanès, any 1620. Les 'bruixes voladores' del Pedraforca

La cobla infantil d’Alpens, inicis del segle passat

L'escriptor i periodista Josep Pla (1897-1981), de visita per Alpens

La Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan. Alpens, Roca de Pena, llegendes