Alpens, les orenetes i un record molt entranyable
Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
ai, que lluny va!
Finestra (maig 1941). Màrius Torres (1910-1942) - Poesies, 1947
D'aquest matí fresquet d'estiu, a l'entrada de casa.
Les orenetes, símbol de vida i esperança, i un record molt entranyable: la pujada al Canigó amb una colla d'amics i amigues. Demà passat farà 30 anys.
En memòria del meu germà Ferran, que la vida se'n va endur del nostre costat massa aviat.
(És el que baixa del Canigó, saltant, al final de vídeo).
Vídeo filmat en cinta 8 mm., digitalitzat respectant l'edició original que vaig fer llavors.
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
ai, que lluny va!
Finestra (maig 1941). Màrius Torres (1910-1942) - Poesies, 1947
Les orenetes, símbol de vida i esperança, i un record molt entranyable: la pujada al Canigó amb una colla d'amics i amigues. Demà passat farà 30 anys.
En memòria del meu germà Ferran, que la vida se'n va endur del nostre costat massa aviat.
(És el que baixa del Canigó, saltant, al final de vídeo).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens