Alpens, les orenetes i un record molt entranyable

Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
            ai, que lluny va!

Finestra (maig 1941). Màrius Torres (1910-1942) - Poesies, 1947

D'aquest matí fresquet d'estiu, a l'entrada de casa.
Les orenetes, símbol de vida i esperança, i un record molt entranyable: la pujada al Canigó amb una colla d'amics i amigues. Demà passat farà 30 anys.

En memòria del meu germà Ferran, que la vida se'n va endur del nostre costat massa aviat.
(És el que baixa del Canigó, saltant, al final de vídeo).


Vídeo filmat en cinta 8 mm., digitalitzat respectant l'edició original que vaig fer llavors.

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Delgadina 'Tres filles tenia un rei', cantada per Josepa Plans (Alpens, 1927-2010)

25 anys de Tradicionàrius... El Solc del Lluçanès i el grup de cantaires d'Alpens

Les llibretes de Teresa Vall (Alpens, 1917-2019). 'Anècdotes d'Alpens'

Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Torna Nadal. Bones festes, gent d'Alpens

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2019)