'El senyal' de Tomàs Garcés i Baltasar Samper. Alpens, 1935
Potser algun dia, somnis més difícils s'han fet realitat, veurem estrenar a Alpens El senyal, un cicle de 5 cançons per a veu i orquestra, obra inèdita de Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) estretament vinculada al nostre poble.
Era el mes de maig d'enguany (2021) quan Amadeu Corbera Jaume (docte en la vida i obra de Samper) m'enviava un correu, arran d'un article al blog sobre l'estada de Baltasar Samper a Alpens, publicat l'any 2010.
| —Com va? —em saluda—. El meu nom és Amadeu Corbera. Som musicòleg, professor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, i a part faig la tesi doctoral sobre Baltasar Samper (aquí un primer article), músic mallorquí, exiliat, i que, com ja sabeu, els anys 30 passava temporades d’estiu a Alpens.
»M’agradaria esbrinar —continua— quina casa llogava o tenia la família Samper, i no sé si és possible que algú del poble la recordi o li soni. Em podríeu ajudar? Tan aviat com pugui, aquest estiu, m’agradarà pujar un altre cop a Alpens (vaig venir per Nadal) i si s’ha pogut identificar la casa, fotografiar-la. —Molt probablement —li responc— parlem de la Fonda d’Alpens, lloc d'estada de molts dels visitants que feien cap al poble els estius i lestemporades de repòs. |
I amb un "seguim en contacte" deixàvem la porta oberta, fins aviat...
I aquí comença la història! Quan no fa pas massa dies Amadeu Corbera torna sobre el tema amb una primícia al sarró, ara de l'any 1935, que vull compartir amb vosaltres amb l'esperança que us captivi tant com va captivar l'Amadeu (em consta), a mi (no en dubteu).
Escriu Amadeu Corbera:
Seguint el fil de la conversa que vam mantenir després, vaig anar a poar a les fonts que em va dir, i no vaig parar fins aconseguir la carta i el llibre esmentats.
4 de setembre de 1935. Des d'Alpens, on estiuejava, Baltasar Samper escriu al seu amic Tomàs Garcés. Li explica que gaudeix llegint "El senyal": "poques vegades havia passat mes hores tan belles amb una lectura, com les que he passat amb el vostre llibre." (1/3) pic.twitter.com/m4JHlCBkKp
— Amadeu Corbera (@amadeucorbera) September 4, 2021
1. LA CARTA de Baltasar Samper a Tomàs Garcés (Alpens, 4 de setembre de 1935)
"Poques vegades havia passat més hores tan belles amb una lectura, com les que he passat amb el vostre llibre. L'he assaborit ben poc a poc, [...] enmig d'aquestes muntanyes [d'Alpens], i no podeu imaginar el goig que lií trobat", escriu Samper a Garcés...
| Alpens 4.9.35 Sr. Tomàs Garcés Molt estimat amic: Trobareu, segurament —escriu Samper—, que m'he torbat massa a donar-vos les gràcies pel magnífic present del vostre llibre El senyal. El desig de no escriure només quatre mots, de pressa, ha estat la veritable causa del retard d'aquesta lletra, i ara que tinc temps de fer-la, em passa que no sé dir-vos les impressions que m'ha deixat la lectura. És tan difícil expressar amb mots aquestes ressonàncies tan íntimes que desvetlla la poesia! Em caldria ésser també poeta, i Déu no m'ha donat aquest do. El que puc dir-vos, prosaicament, però amb perfecta sinceritat, és que poques vegades havia passat més hores tan belles amb una lectura, com les que he passat amb el vostre llibre. L'he assaborit ben poc a poc, com els infants es mengen les llaminadures; l'he llegit i rellegit a l'aire lliure, enmig d'aquestes muntanyes, i no podeu imaginar el goig que lií trobat. No solament les poesies que vós em donàreu, sinó també alguna més em tempta a musicar-la, i us prometo que abans d'acabar l'any les enllestiré totes. [...] Us envia una cordial abraçada el vostre ben devot amic B. Samper |
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons: Garcés, Tomàs (Barcelona, 1901-1993) CAPSA 18/5 - Samper, Baltasar. Carta. Alpens, 4 de setembre de 1935. I Amadeu Corbera, per fer-nos saber d'aquesta carta.
Sobre les estades estiuenques de Samper a Alpens (1933 - 1935)
|
Correspondència entre Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) i Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 1878 - 1945). Ambdós estretament vinculats a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. ↪ Vegem les cartes escrites des d’Alpens [PDF, 3,81 MB] |
Font: Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) - Fons: Francesc Pujol i Pons. Gràcies. Rebeu el meu reconeixement i el de la gent d'Alpens per la tasca encomiable que feu.
2. EL LLIBRE de poemes El senyal (Barcelona, 1935), de Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993)
Tomàs Garcés fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1981 (per bé que concedida a començaments del 1982) i l'any 1993 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Fragment del poema El senyal que dona nom al llibre de Garcés i al cicle de cançons de Samper.
| El pardal bastirà la tebior del niu. I el rossinyol les seves torres fràgils. Les abelles, amb fibló d'or, cosiran a volades l'aire. I sota el cel tan llis els teus ulls blaus seran més blaus encara. |
3. LES PARTITURES inèdites d'El senyal
"Seria ben bonic estrenar-la allà on va ser concebuda, al poblet d'Alpens, a la fresca de l'estiu muntanyós que va inspirar Samper", conclou, i jo subscric completament.
Els poemes d'El senyal de Garcés, musicats per Samper: El senyal, Cua de dofí, Joc, Cavallets vora mar i Balada.
| Aprofitant la meva estada d’investigació a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic l’estiu del 2017 —explica Corbera—, sota la coordinació de la doctora Consuelo Carredano, vaig tenir l’oportunitat de conèixer Ángel Samper i consultar diverses vegades el llegat del seu avi. El resultat va ser, fins i tot, millor —i més important— del que esperava. El fons documental de Baltasar Samper el constituïen quatre capses de cartó —tres, una vegada ordenat el material. A dins hi havia centenars — o milers— de papers diversos, la gran majoria dels quals eren partitures hològrafes a ploma, esborranys a llapis, i algunes d’impreses. [...] Vam passar uns quants dies ordenant tot aquell material. Finalment, tots dos, Ángel Samper i jo mateix, aconseguírem, amb tres sessions de moltes hores, posar un poc d’ordre a la paperassa i aconseguir tenir una idea més fiable del veritable valor de la documentació. Font: Revista Catalana de Musicologia, núm. XI (2018), p. 199231 ISSN (ed. impresa): 15785297 / ISSN (ed. electrònica): 20133960 DOI: 10.2436/20.1003.01.70 [Pàg. 214 de la publicació] |
Des que el govern balear va comprar el fons Samper, l'any 2018, la partitura sencera d'El senyal és a l’Arxiu del Regne de Mallorca.
L'edició del 8 d'abril de 2019 d'El Punt Avui destaca "el retorn del fons documental, que s’ha pogut fer gràcies a la recerca més recent de Corbera, com la del pianista mallorquí Joan Moll a finals dels anys vuitanta. El fons estava a l’exili de Mèxic en mans d’Àngel Samper Wilson, net del músic mallorquí".
4. VIDA I OBRA de Baltasar Samper
— "El mallorquí Baltasar Samper i Marquès fou un dels músics més destacats del primer terç del segle xx i formà part de l’elit musical catalana fins a l’esclat de la Guerra Civil. Un llarg exili, primer a França i més tard a Mèxic, d’on ja no tornà, l’ha convertit en una figura quasi oblidada, relegada a un segon pla, només amb l’excepció de la seva feina com a etnomusicòleg en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), prou coneguda avui en dia. Tanmateix, Samper fou un compositor destacat i el coneixement de la seva obra és actualment gairebé ignorat, més enllà d’algunes composicions. En aquest article presentam una revisió dels treballs sobre Samper i la llista d’obres conegudes fins ara. A més, donam a conèixer públicament, per primera vegada, la descripció inicial, però completa, de l’important fons documental personal del músic guardat durant cinquanta anys per la seva família a Mèxic."
↪ Vegem l'article sencer. Font: Corbera Jaume , Amadeu. «Baltasar Samper, compositor: el redescobriment d’un músic català a l’exili». Revista Catalana De Musicologia, [en línia], 2018, p. 199-31, [Consulta: 18-09-2021].
↪ Del mateix autor, "Redescobrint Samper", article publicat el 23 d'abril de 2019 a Sonograma, revista de pensament musical i difusió cultural en línia, d’accés obert.
"Algunes de les figures més destacades de la cultura catalana del primer terç del segle XX han quedat oblidades per l'esclat de la Guerra Civil, preludi per a molts d'un exili llarg i sense retorn. Aquest és el cas del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès, que primer va marxar a França i es va acabar establint a Mèxic. Ara és recordat sobretot com a etnomusicòleg, per la feina que va fer en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però com a músic també va tenir una trajectòria brillant.
En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, professor de Musicologia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears."
— "Baltasar Samper és el protagonista d’aquesta pel·lícula que descobreix el buit cultural que va provocar el major conflicte bèl·lic sofert a Espanya en els últims temps", publica la productora audiovisual mallorquina Cinètica Produccions
En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, professor de Musicologia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears."
— "Baltasar Samper és el protagonista d’aquesta pel·lícula que descobreix el buit cultural que va provocar el major conflicte bèl·lic sofert a Espanya en els últims temps", publica la productora audiovisual mallorquina Cinètica Produccions
El Grup dels Vuit o Compositors Independents de Catalunya. D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. Foto: Viquipèdia.
 |
L'edició d'agost de l'any 1931 del magazín D'ací i d'allà presenta el grup Compositors Independents de Catalunya com un grup amb "unitat d'entusiasme i diversitat de tendències".
↪ Vegem el magazín [Pàg. 14 i 15 - PDF, 19,3 MB] Font: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)
↪ Vegem el magazín [Pàg. 14 i 15 - PDF, 19,3 MB] Font: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)
 |
 |
 |
5. ESTADA DE BALTASAR SAMPER A ALPENS L'ESTIU DE L'ANY 1934
Era el 23 d'agost de l'any 1934 quan Miquel Ferrà i Juan, des de Son Roca (Mallorca), escrivia a la seva amiga, la poetessa Maria Antònia Salvà i Ripoll:
Com t'hauria agradat! Un poblet rònec de muntanya catalana —d'un primitivisme que aquí no coneixem— a 900 metres: teulades, parets i cases renegrides: prats, vaques, clapes de bosc de pins d'un verd blavís; masíes velles i rònegues amb un bassal amb ànecs, i a l'horitzó, les muntanyes del Bergadà: els Rasos de Peguera, La Serra d'En Sija, el Cadí i el Pedra-forca, que té, més afuada, la silueta mateixa del nostre Puig Major vist de la banda de Lluch." — Vegem Google Llibres.
Alpens, 8 de setembre de 1934, Joan Gibert i Camins envia aquesta postal a la seva germana Maria.
"El viatge és deliciós —li diu a la seva germana—. La família Samper molt gentils. Tots et saluden"  |
 |
Una postal que Pere Rovira ha volgut compartir amb nosaltres. Gràcies, Pere.
Fixem-nos en el segell de correus de la Ⅱ República Espanyola, dedicat a Nicolás Salmerón, president de la Primera República (del 18 juliol al 7 setembre de l'any 1873), l'any de la Batalla d'Alpens.
Brindo perquè algun dia vegem estrenar a Alpens aquesta obra inèdita de Baltasar Samper estretament vinculada al nostre poble. Com bé diu Corbera: "Seria ben bonic estrenar-la allà on va ser concebuda, al poblet d'Alpens, a la fresca de l'estiu muntanyós que va inspirar Samper."
Baltasar Samper era el pare de Jordi Samper, molts encara el recordareu quan pujava per Alpens... Es movia pels mons de la fotografia, el dibuix i les il·lustracions de llibres.
Algunes de les seves il·lustracions que he trobat (en trobaràs més al portal Tebeosfera):
De quan pujava pel poble (d'això ja fa uns quants anys), recordo que, tot i els anys que ens portàvem, sempre se'm feia molt agradable parlar-hi i escoltar-lo... També recordo que era un gran jugador d'escacs: amb ell en vaig aprendre. Bons records, tot plegat.
Baltasar Samper era el pare de Jordi Samper, molts encara el recordareu quan pujava per Alpens... Es movia pels mons de la fotografia, el dibuix i les il·lustracions de llibres.
Algunes de les seves il·lustracions que he trobat (en trobaràs més al portal Tebeosfera):
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
18-2-2023 | D'Amadeu Corbera, a Twitter
Tal dia com avui, 18 de febrer de 1966, va morir a l'exili de Mèxic el compositor, crític, director, pianista i etnomusicòleg català Baltasar Samper i Marquès, Nascut a Palma el 1888, republicà i catalanista, probablement és qui millor va representar el noucentisme musical.
#TaldiacomAvui, 18 de febrer de 1966, va morir a l'exili de Mèxic el compositor, crític, director, pianista i etnomusicòleg català Baltasar Samper i Marquès, Nascut a Palma el 1888, republicà i catalanista, probablement és qui millor va representar el noucentisme musical. pic.twitter.com/o0gT8Zrbzi
— Amadeu Corbera (@amadeucorbera) 18 de febrero de 2023
Baltasar Samper, entre dues aigües: l'art i el compromís. ↪ https://www.tdx.cat/handle/10803/688910#page=1
Doctor Amadeu Corbera Jaume. Universitat de les Illes Balears, 19 de juliol de 2023.
—Des d'Alpens, rep la nostra gratitud i la més sincera enhorabona, Doctor.
El tribunal de la Universitat de les Illes Balears —Doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia— va atorgar a la tesi la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. Publica Anna Costa i Fornells.
| "El músic Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1988— Ciutat de Mèxic, 1966) —escriu Amadeu Corbera— ha estat fins avui una figura semioblidada i secundària dins la cronologia i la historiografia musical catalanes, tractat només a partir de clixés repetits pels diferents autors que n'han condicionat la recepció, i reduït a quasi bé a una caricatura trista del que va ser la seva intensa vida artística, intel·lectual i política, abans i després de la guerra civil espanyola. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat observar precisament tota aquesta activitat en detall, i així se'ns ha revelat un autor de primer nivell que lidera, impulsa i omple de contengut el Noucentisme musical i l'entronca amb un republicanisme progressista i profundament i radicalment catalanista; i ho fa des de tots els fronts de l'artista: la composició, la crítica i divulgació, la direcció orquestral, la interpretació i la investigació musicològica. Samper és, des d'aquest punt de vista, un activista, un músic políticament compromès que combina la seva excel·lència creativa amb la seva ideologia manifesta, a Barcelona i Mallorca i amb aquesta combinació és coherent fins al final, fins a l'exili a França i a Mèxic. I això el condueix inexorablement a l'abandonament i l'oblit. El cas de Baltasar Samper ens permet atendre doncs dos àmbits que fins avui havien estat poc o gens observats per la musicologia catalana, i en tot cas, mai prou ben resolts: la relació entre música i Noucentisme, i la condició i actuació dels músics exiliats catalans en la diàspora de la guerra civil i la seva recepció posterior durant el tardofranquisme i la Transició." |
Els músics fotografiats ho van ser al pati de l'Ateneu Barcelonès.
ResponEliminaAutomàticament el programa m'ha assignat les sigles PP com a nom de l'autor del comentari. No cal dir que no l'ha encertat ni de lluny.
ResponEliminaGràcies per la teva visita, pp ;-)
EliminaI per explicar-nos on es va fer aquesta fotografia del Grup dels Vuit. Ho desconeixia.