Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català: Josep Ferrater Mora (1912-1991), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet.
Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947.


Parlem dels anys 1955 a 1964. Alpens tenia al voltant de 450 habitants.
Una postal en blanc i negre, pintada per les privacions econòmiques, els estralls de la dictadura, i les ensopegades de la Fàbrica de Dalt (1959-1967).

La Placeta
La Fonda al fons
La Fonda a la dreta
El pou comú.
Plaça Joan Prat
La Volta
 i el  pou comú
Estiuejants.
L'hort de la Fonda

Una postal acolorida, això sí, per l'impuls cultural del Casino (mira els programes de festes) i l'esperit lluitador dels alpensins... La fàbrica de cal Teta funcionava a ple rendiment, els comerços i les botigues eren un referent en tota la Comarca, i la Fonda...

La Fonda d'Alpens, avui, com sempre, acollidora i aixopluc de qui hi fa cap.
Per mostra, un botó: les cartes que et presento.
23-9-1957 | Escriu Maximiliano al seu fill Josep Ferrater, parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."

— Boixos, ginesta i tot de flors, per a l'enramada de la Processó de Corpus
llsp

Comentaris

  1. Frederic Sesé25/11/11 0:11

    Interessantíssim! I com m'agrada veure fotos de l'Alpens meu de ben petit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

Imatge
"Entre els petits i grans estels que puntegen la bigarrada constel·lació de personatges típics del mite de Sinera, Salvador Espriu inclou el caputxí fra Josep d’Alpens. A ple carrer, a l’empara d'un marc molt realista, l’escriptor cita el seu nom a propòsit de la primera narració d’Ariadna al laberint grotesc que duu per títol 'Tereseta-que-baixava-les-escales'. [...]

Fra Josep Serrancolí d’Alpens, 'que era a la trona', vestí l’hàbit caputxí quatre anys abans de ser promulgada la llei de desamortització de béns eclesiàstics de Mendizábal.   Figura entre els caputxins que, liderats per fra Joan-Baptista Pruna d'Arenys de Mar, lluitaren pel restabliment de la vida conventual, interrompuda l’any 1835. [...]
Entre d'altres anècdotes que la tradició arenyenca dels més ancians li atribueix, hom conta que s’escandalitzava per les millores introduïdes adés a les dependències de la casa Pruna, convertida en convent, [...] com en el cas tan sonat del canvi de cane…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Imatge
Aquesta setmana hem tingut la visita d'una família de rodamons, practicants del nomadisme. Una parella amb tres fills que, aquest dissabte, ens han regalat un petit espectacle ambulant sobre "la història d'un ruc i la seva família". Sota el nom de La Burra en la Luna, es presentava així: “De poble a poble, caminant amb rucs i cavalls, contem la vida, contem la ruta."
A banda de la representació ─no gaire reeixida, tot sigui dit─, el naixement d'un parell de petits cabrits, la nit anterior, al campament de la família, ha fet les delícies dels més petits del poble, i dels no tan petits, també. Ja els veuràs a la foto amb el petit de la família.

Tot plegat, en veure'ls, m'ha recordat un article (casualment, el primer que vaig publicar en aquest blog) sobre Santiago Rusiñol i l'obra de teatre L'alegria que passa, que he volgut recuperar, tot aprofitant l'avinentesa per ampliar-lo:

Es diu que Santiago Rusiñol, viatjant amb carro per Catalunya …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

De quan érem petits... L’escola de les monges

Imatge
I seguim amb un nou article, el tercer, "de quan érem petits" i l'any del cinquantenari de l'escola d'Alpens... Avui, de la mà de Roser Iborra Plans, escriptora i bona amiga que ha volgut compartir amb nosaltres aquest petit gran relat que em deleixo per presentar-te.
Et convido a submergir-te en la memòria "de quan érem petits" i, en acabar, si et ve de gust, et deixo quatre pinzellades de l'obra de l'autora (no t'ho perdis!). Gràcies per compartir els teus records amb nosaltres, Roser.

        ➤      CA LES MONGES                                  Un relat de Roser Iborra Plans                                 
L’escola de les monges era molt gran i molt fosca. Dues portes d’entrada i dues escales, em sembla: una de pedra que anava a parar a la classe de les grans i una altra de misteriosa a la dreta, una escala prohibida. I a l’esquerra hi havia el pati.
Però l’edifici d’ara s’ha encongit tant, amb els anys, que amb prou feines el puc reconè…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

Imatge
Seguint amb els articles "de quan érem petits" i l'any del cinquantenari de la nostra escola, avui parlarem dels prop de 90 anys d'història de les monges dominiques de l'Anunciata al front de l'escola de ca les Monges d'Alpens (1878 – 1968?)

Quan érem petits, abans que l'escola és convertís en mixta —l'any següent de l'arribada del nou mestre i de la inauguració de l'escola (1968)—, els encara massa petits per anar a l'escola dels nens i les nenes de cada casa anaven a escola amb les monges... Durant més de noranta anys, amb algunes absències (més o menys prolongades) que van obligar a improvisar l'ensenyament com bonament podíem, les monges dominiques van formar part de la comunitat alpensina i del seu futur.

Alguns de vosaltres segurament que us reconeixereu en qualcuna d'aquestes fotos o hi reconeixereu els vostres amics o amigues. Són fotos d'aquell temps, carregades d'història i evocacions d'una època no sempre…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

De quan érem petits... L'escola del poble

Imatge
Enguany, l'escola del meu poble, avui coneguda amb el nom de La Forja, celebra 50 anys, mig segle!
I ho volem celebrar amb un primer viatge (en vindran més) fins l'any 1968, l'any de la seva inauguració i el de l'arribada del nou mestre, en Joan Crespo, que acabarà impartint classes aquí fins al dia de la seva jubilació, l'any 2007. Trobaràs més informació de tot plegat al final d'aquest article.

D'aquells temps...
— Alpens, Osona, Ripollès i Berguedà. Itineraris i camins ramaders (1968)
— El Ferrer d’Alpens, film de J. Sesé (1968)
Un viatge captivador als nostres records d'infància, ara, més vius i entranyables que mai.         ➤      L'ESCOLA DE LA PLACETA                               Un relat de Joan Iborra Plans       
La cadena ja agafava tota l’amplada de la Placeta. Als més petits ens havien atrapat de seguida, però ara ens sentíem poderosos agafats a la cadena, de les mans dels més grans que ens estiraven amb força i ens feien córrer fins a …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor

Imatge
Contemporani de mossèn Isidre Serrat (Alpens, 1751 – 1822) i de l'astrònom fra Agustí Canellas (Alpens, 1765 - Alella, 1818), l’impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842) s’incorpora a la colla dels personatges il·lustres coneguts, nascuts a Alpens en el tercer quart del s. ⅩⅧ.
Són temps pròspers: el poble té 953 habitants (aproximació feta pel rector d'Alpens a requeriment del bisbe de Vic, l’any 1768), amb una mitjana de quasi set casaments i 32 naixements anuals, la procreació funcionava d'allò més bé.

Sabem que érem els reis del contraban i més que hospitalaris (diguem que hi negociàvem molt bé) amb la gent que transitava pels camins ramaders que s'ajuntaven a la pleta de Torrats per esdevenir el camí principal de ramats, pastors i negociants cap a muntanya. Al llarg de l'any els organitzàvem unes bones fires, molt rendibles per al comerç del poble.

Pel que fa a l’agricultura, no estacàvem pas els gossos amb llonganisses.
Potse…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀