Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català: Josep Ferrater Mora (1912-1991), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet.
Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947.


Parlem dels anys 1955 a 1964. Alpens tenia al voltant de 450 habitants.
Una postal en blanc i negre, pintada per les privacions econòmiques, els estralls de la dictadura, i les ensopegades de la Fàbrica de Dalt (1959-1967).

La Placeta
La Fonda al fons
La Fonda a la dreta
El pou comú.
Plaça Joan Prat
La Volta
 i el  pou comú
Estiuejants.
L'hort de la Fonda

Una postal acolorida, això sí, per l'impuls cultural del Casino (mira els programes de festes) i l'esperit lluitador dels alpensins... La fàbrica de cal Teta funcionava a ple rendiment, els comerços i les botigues eren un referent en tota la Comarca, i la Fonda...

La Fonda d'Alpens, avui, com sempre, acollidora i aixopluc de qui hi fa cap.
Per mostra, un botó: les cartes que et presento.
23-9-1957 | Escriu Maximiliano al seu fill Josep Ferrater, parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."

★  Boixos, ginesta i tot de flors, per a l'enramada de la Processó de Corpus
llsp

Comentaris

  1. Frederic Sesé25/11/11 0:11

    Interessantíssim! I com m'agrada veure fotos de l'Alpens meu de ben petit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Alpens, les caramelles d'enguany i de fa 30 anys

Imatge
Com cada any, el diumenge de Pasqua, la gent d'Alpens recorrem els carrers del poble per cantar les caramelles i desitjar Bona Pasqua i per molts anys!, a tots als alpensins i alpensines.

"Refila tenora, refila amb afany, / que com més refiles, l'amor és més gran".



El vídeo de les caramelles de l'any 1989. Ja em disculparàs la qualitat, doncs no m'ha estat fàcil, recuperar-lo.



Sardana: La dansa de l'amor (min 9:01 del vídeo)
Autor de la música: Josep Voltas i Viñas
Autor de la lletra: Joan Plana i Llobet
Director: Joan Crespo Fernández

Les ones de la mar bella varen ser el meu bressol,
si la mare era puntaire, el meu pare pescador;
si la mare era puntaire, el meu pare pescador.

Quan l'amor va despertar-me, em va dir un gentil pastor:
Pastoreta d'ulls bellíssims, vols venir a festa major?
Si amb mi vens, flor encisera, bé en seré prou desitjós,
bé en seré prou... bé prou desitjós...
Ballarem una sardana que és la dansa de l'amor.

Tinc al cim d…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de Rams a Pasqua, al segle passat

Imatge
El llorer, el romaní, el palmó, la palma ben trenada i carregada de llaminadures i la roba a punt d'estrenar ens anuncien que tenim el Diumenge de Rams a tocar.
Un dia especialment festiu, en el qual beneïm els rams que ens protegiran de tempestes, mals esperits i bruixes; i que ens aprovisionarà del llorer beneït que ens servirà de condiment per als àpats més rellevants de la casa.
El dia en què, ben mudats, farem bona la dita de "el Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans!"
De les tempestes que congriaven les bruixes

"La bona gent de pagès intentaven desactivar-les emprant els mitjans més adients segons les creences de l'època. Primer de tot, posaven al foc a terra llorer, romaní, olivera i altres plantes que havien beneït el Dissabte (diumenge) de Rams. Agafaven un brot de llorer i de cadascuna de les herbes beneïdes i les posaven damunt d'una mica de caliu del foc i, tot seguit, les tapaven amb la pala de la cendra. Les herbes anaven cremant amb somo…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, alguns indrets que pots visitar

Imatge
L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951)
Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪ LLEGIR MÉS La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074)
Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del que en tenim la primera ressenya pels volts del 1074, quan el noble Folc vafer donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades de Sancta Maria de Pintos... ↪ LLEGIR MÉS El castell de Freixenet (1095) ─ La Petja del Moro
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat que recorda els fossats de les antigues fortaleses... ↪ LLEGIR MÉS Santa Margarida de Vinyloles, po…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Bon Sant Jordi a tothom! Sigueu feliços, estimeu, llegiu i compartiu

Imatge
El petit príncep i la seva estimada rosa... Amb els meus millors desitjos per aquesta, sempre entranyable, diada de Sant Jordi!
"De seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor.
Al planeta del petit príncep sempre hi havia hagut flors molt senzilles, adornades amb una sola fila de pètals i que no ocupaven gens de lloc ni molestaven ningú. Apareixien un bon matí a l'herba i després, al vespre, s'apagaven. Però aquella havia germinat un dia, d'una llavor arribada no se sap d'on, i el petit príncep havia vigilat de molt a la vora aquell branquilló que no s'assemblava gens als altres branquillons. Podia ser un espècie nova de baobab.


Però l'arbust de seguida va parar de créixer i va començar a preparar una flor. El petit príncep, que assistia a la instal·lació d'una poncella enorme, veia venir que en sortiria una aparició miraculosa, però la flor no acabava mai les preparacions per ser bonica, ben protegida en la seva cambra verda. Anava trian…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

'Gent d'Alpens', 9 anys d'un projecte engrescador

Imatge
Tal dia com avui d'ara fa 9 anys, el 5 d'abril de 2010, publicava el meu primer article al blog
Assegut davant l'ordinador, amb poca traça i moltes ganes, després de dies de treballar embrancat amb la configuració del blog, havia arribat l'hora.

No feia pas massa temps de la meva tornada a casa després de perdre bous i esquelles als "negocis". Ningú m'havia ensenyat mai com afrontar aquest tipus de revessos i quasi no gosava trepitjar el poble: em semblava que tothom m'havia de demanar explicacions. Ara sé que això només ho pensava jo.
La desfeta m'aclaparava. Els amics m'arrencaven de casa com podien: "has de sortir", em deien. "Va, vine a sopar a casa, divendres...". A poc a poc, gràcies a la seva insistència, vaig anar recuperant l'autoestima que se'm feia inabastable, mentre en algun petit racó del meu cervell cada dia que passava albirava més clara la idea de compartir tot allò que, amb els anys, havia anat acu…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, la Roca de la Lluna

Imatge
Passejant carretera avall i sense gaires empentes, arribes a la Roca de la Lluna.
Un indret que, juntament amb la Solana i les roques de dalt del trencant de Pixarella, ha fet de "cau" de més d'una generació de joves i no tan joves. És un passeig!
Tot just sortir, si notes que les cames et fan una mica de mal, pots parar una estona i aprofitar per a visitar la capella de Sant Sebastià o de Sant Roc (aquí, fem servir els dos noms). De la capella de Sant Roc en sabem que es va edificar a començament del segle passat i, si fem cas de la làpida commemorativa que trobem al costat esquerra de la porta, la cosa anava de deslliurar-se de les penúries d'aquells temps...

"Si vols ser libre de fam pesta y guerra digas un pare nostre a est San Sebastian - Año de 1920".Quan van escriure això, el poble tenia 437 habitants, Joan Prat (el ferrer d'Alpens) tenia 22 anys i Miquel Casals (que vuit anys després inauguraria el Casino) en tenia quaranta-un.

Reposat una mica …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Les memòries d'Isidre Serrat

Imatge
"Tot lo que fins aquí tinch dit de la primera y última guerra que ara acaba de finir ab la Fransa, he notat perquè si los veniders en son temps esperiméntan desgràcias, tribulacions e infortunis, se anímian, considerant que també sos passats tinguéran molt que suffrir de treballs, misèrias y mortificacions excessivas."
Així motiva les seves memòries Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822).
Unes memòries publicades pelPatronat d'Estudis Osonencs amb el títol: De la Guerra Gran a la Guerra del Francès: la història vista des de l'Alt Lluçanès.
Situem-nos! Ens mourem entre la segona meitat del s. XVIII i el primer quart del XIX.
Són temps revoltats, això ho tenim clar. Parlem dels temps de la Guerra Grano dels Pirineus (1793-1795) ila Guerra del Francès (1808-1814). Sí, la de les batalles del Bruc i la llegenda del Timbaler, per posar-hi una llicència poètica.
El nucli antic d'Alpens, anomenat per Serrat els Pens/dels Pens, pràcticament ja està del tot est…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀