Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català: Josep Ferrater Mora (1912-1991), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet.
Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947.


Parlem dels anys 1955 a 1964. Alpens tenia al voltant de 450 habitants.
Una postal en blanc i negre, pintada per les privacions econòmiques, els estralls de la dictadura, i les ensopegades de la Fàbrica de Dalt (1959-1967).

La Placeta
La Fonda al fons
La Fonda a la dreta
El pou comú.
Plaça Joan Prat
La Volta
 i el  pou comú
Estiuejants.
L'hort de la Fonda

Una postal acolorida, això sí, per l'impuls cultural del Casino (mira els programes de festes) i l'esperit lluitador dels alpensins... La fàbrica de cal Teta funcionava a ple rendiment, els comerços i les botigues eren un referent en tota la Comarca, i la Fonda...

La Fonda d'Alpens, avui, com sempre, acollidora i aixopluc de qui hi fa cap.
Per mostra, un botó: les cartes que et presento.
Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill Josep Ferrater, parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."
Font: la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.

↪ Vegem l'Epistolari del Llegat Ferrater Mora que fa referència a Alpens [PDF, 2,53 MB]

Comentaris

  1. Frederic Sesé25/11/11 0:11

    Interessantíssim! I com m'agrada veure fotos de l'Alpens meu de ben petit!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Primera captació municipal d'aigües d'Alpens (1913-1930)

Imatges
Camí enllà de la masia de Torrats , no massa lluny de Roca de Pena — la roca dels encantats! —, rec amunt, just passar la font de Matamosses pel camí de Puig-empí cap a Puig Cornador i Santa Margarida de Vinyoles — els dominis dels Saguàrdia (s. XII-XIII) —, trobem les mines d'aigua excavades seguint el curs natural del rec de Matamosses.  L'Aigua de Matamosses, com sempre n'hem dit, és una captació impulsada per  Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) . Captació que quasi un segle després, en silenci, com qui no vol la cosa, segueix abastint-nos d'aigua potable, per decantació natural. Un regal de la natura del qual ens enorgullim.  Casals, també va impulsar la captació i canalització de l'aigua de l'entorn de la font de la Llena fins a La Torre , la casa que es va fer construir poc després de la inauguració del Cafè Teatre Casino d'Alpens , l'emblema recreatiu cultural del  poble per antonomàsia.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936)

Imatges
(Article actualitzat el novembre de 2013 i el febrer de 2021) Una dona del PSUC , empresonada pel règim franquista durant 10 anys pel sol fet d'haver estat quatre mesos alcaldessa d'Alpens, del juliol a l'octubre de 1936. La primera alcaldessa del poble. El seu delicte? Ser mestra d'escola, d'esquerres, i haver cregut en la República . Imperdonable, per a la dictadura franquista! Una dictadura que va perseguir, empresonar i fins i tot executar a qualsevol que no fos addicte al (seu) règim.    Font: espais web de la UCM Tres anys de guerra civil i trenta-set de dictadura que cal tenir ben presents quan vegem rebrotar nous/vells moviments de caire feixista . Sovint, els reconeixereu per la seva violència i actituds insolents. Eren els temps en blanc i negra de la dictadura franquista. Vegem, per exemple, la primera edició del NO-DO (4-1-1943) , el noticiari oficial del règim. Una "projecció setmanal en tots els cinemes del 'territorio nacional
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatges
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatr
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatges
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatges
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatges
(Article actualitzat el juliol de 2020) 30-9-2015 | Del fotògraf Xevi Vilaregut , per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut) Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer , l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga. Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet  (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats. Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels "benèvols" senyors que administraven el territori. A recer de tot això —endevino—
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatges
(Article actualitzat el febrer de 2019) Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya. Castell de Miravet, dissabte, 7 de desembre de l’any 1308 , fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any. Ramon de Saguàrdia  té molt clar  que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat. Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al T
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀