Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

(Article actualitzat l'abril de 2021)  

Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català: Josep Ferrater Mora (1912-1991), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet.
Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947.



Escriu Maximiliano (23-9-1957) al seu fill Josep Ferrater, parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."

Parlem dels anys 1956 a 1964. Alpens tenia al voltant de 450 habitants.
Una postal en blanc i negre, acolorida per l'impuls cultural del Casino (mira els programes de festes) i l'esperit lluitador dels alpensins... La fàbrica de cal Teta funcionava a ple rendiment, els comerços i les botigues eren un referent en tota la Comarca, i la Fonda... 
Fotos: la Placeta i la Fonda (al fons i a la dreta), l'interior del local amb la família i uns estiuejants a l'hort

El 17 de gener de l'any 2003, l'especial En vida vostra de revista La Rella, publicava:

La Fonda d'Alpens "ja feia una quarantena d'anys que funcionava quan la Pepeta Casademunt i els seus 3 germans de Cal Miqueló van agafar el negoci l'any 1957 [em confirmen que era l'any 1956, i ja s'anunciaven al programa de la Festa Major], per un lloguer de 12.000 pessetes l'any. Amb el temps els germans van anar deixant la fonda per casar-se o per posar telers i [el 31 de maig de 1965] la Pepeta es va casar amb l'Enric Brià de Can Pou. Ell dos ajudats per alguna germana primer i els fills més endavant —la M. Dolors i el Joan Enric— han anat portant el negoci familiar fins a la seva jubilació que el van traspassar al fill."
La Fonda d'Alpens, avui, com sempre, acollidora i aixopluc de qui hi fa cap.

Comentaris

  1. Frederic Sesé25/11/11 0:11

    Interessantíssim! I com m'agrada veure fotos de l'Alpens meu de ben petit!

    ResponElimina
  2. Unknown29/4/21 11:13

    Quins records mes macos, Lluís.
    A la foto dels estiuejants a l'hort, reconec al Miquel Casals i a la seva dona, la Matide.

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp29/4/21 11:43

      L'Albert Garcia, bon amic alpensí de mena!, m'ha fet saber que no ha pogut signar el comentari. Em sap greu.
      Gràcies per la teva visita i pel comentari. Què seria d'aquest blog sense vosaltres!
      Som on som, i no per casualitat!
      Salut i empenta,

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Commemoració dels 50 anys de l'escola La Forja d'Alpens

Imatge
L'escola del meu poble, avui coneguda amb el nom de  La Forja , celebra 50 anys. Quatre fotos, vídeos i retalls de premsa, amb el meu agraïment a l'organització de la festa i a tota la gent que ens vau acompanyar en aquesta gran diada d'aniversari. Una vegada més, orgullós de ser alpensí. Gràcies. ↪ Plafons de l'exposició [PDF, 3,11 MB] Retalls de premsa — La Rella, l'informatiu del Lluçanès (pàg. 4) — El9nou, periòdic independent d'Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental ★    Escola La Forja. Història de la seva construcció (1958 - 1968) ★    L’escola de les monges   -  Un relat de Roser Iborra Plan ★    De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges ★    L'escola de la Plaçeta  -  Un relat de Joan Iborra Plans  Vídeos Acte institucional Concerts d'autòctons a la Fàbrica Vella. Genials, ja ho veureu ;-)
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats

Imatge
(Article actualitzat el novembre de 2017)   No massa lluny del Poble, camí enllà de la casa de Torrats , cap a la font Matamosses, trobem Roca de Pena.  Una formació rocosa, partida en dos pel solc del rec de Matamosses, que se'ns presenta imponent, just en arribar pel cantó de ponent. Un mur natural de pedra, de dimensions ben considerables, que sembla aixecar-se majestuosament del no res, per a glòria d'aquest poble, que l'honora. Dues d'aquestes postals formen part de la col·lecció de Pere Rovira. La del ramat, està datada del 8-9-1934. "El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similar a la Rocadepena." Font: Diputació de Barcelona, mapes de patrimoni cultural. Alpens. Alpens. Etim.: grafia deformada de Els Pens, ‘els penyals’, segons opinió de Corominas DECast, ii, 24
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

L'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818)

Imatge
(Article actualitzat el febrer de 2019)   A Alpens hi viurien prop de 950 habitants, repartits en unes 180 cases, quan  el 23 de juny de 1765 va néixer Agustí Canellas. Eren temps pròspers . La indústria tèxtil ja feia temps que estava molt implantada al poble. Es parla de més de 21 telers, on hi havia més de 60 filadores treballant, i també molts nens dedicats a fer rodets... I no voldria deixar-me un element que, tot i que no té res a veure amb la filatura, donava molts recursos i alegries als alpensins: el contraban! Ben arrelat, lucratiu i, per a martiri del bisbat, mantenidor de dones de mala vida. Tot això no deuria fer gaire gràcia als pares del petit Agustí, ja que, encara que no sabem a quina edat va marxar d'Alpens, sí que ho devia fer de ben jove. Del que seria aquest nen, la historia ens n'ha deixat un bon ressò: Docte en gramàtica, retòrica i filosofia ─poc després de fer 23 anys─ s'embarca cap a Veracruz (Mèxic) i torna després de mig any pe
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan. Alpens, Roca de Pena, llegendes

Imatge
Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim.   — Miquel Martí i Pol - "Estiu" (fragment) Enguany celebrem mig segle de l'arribada de la Flama del Canigó per primera vegada al principat . Símbol de pau i unitat cultural entre els Països Catalans, la vigília de Sant Joan de 1966, aquest foc que ens uneix com a poble —la flama del Canigó!—va traspassar per primera vegada la frontera. " La Flama del Canigó — publica ÒMNIUM en el seu portal — és la festa d'encesa dels Focs de Sant Joan , símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l'element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues. I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere. LA MASIA L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatr
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀