Alpens, el filòsof Ferreter Mora, la seva família i la Fonda d'Alpens

Sí, parlem del filòsof, assagista i escriptor català: Josep Ferrater Mora (1912-1991), del seu pare, en Maximiliano, i dels seus tiets Lola i Roberto, i Antònia i Quimet.
Tots ells feien llargues estades estiuenques al poble; hostatjats, primer, a la Fonda i, més endavant, en un pis de lloguer. De Josep Ferrater, només em consta una estada l'estiu del 59, de camí a Tolosa.
Fugint del règim franquista, a partir del 1939, Ferrater exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, on es va establir l'any 1947.


Parlem dels anys 1955 a 1964. Alpens tenia al voltant de 450 habitants.
Una postal en blanc i negre, pintada per les privacions econòmiques, els estralls de la dictadura, i les ensopegades de la Fàbrica de Dalt (1959-1967).

La Placeta
La Fonda al fons
La Fonda a la dreta
El pou comú.
Plaça Joan Prat
La Volta
 i el  pou comú
Estiuejants.
L'hort de la Fonda

Una postal acolorida, això sí, per l'impuls cultural del Casino (mira els programes de festes) i l'esperit lluitador dels alpensins... La fàbrica de cal Teta funcionava a ple rendiment, els comerços i les botigues eren un referent en tota la Comarca, i la Fonda...

La Fonda d'Alpens, avui, com sempre, acollidora i aixopluc de qui hi fa cap.
Per mostra, un botó: les cartes que et presento.
23-9-1957 | Escriu Maximiliano al seu fill Josep Ferrater, parlant de la Fonda: "Los dueños [de la Fonda] de Alpens son varios hermanos. Servían comida de calidad y cantidad. Estuve muy bien atendido, de lo caul estoy satisfecho." 22-9-1959 (parlant d'Alpens): "A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda."

★  Boixos, ginesta i tot de flors, per a l'enramada de la Processó de Corpus
llsp

Comentaris

  1. Frederic Sesé25/11/11 0:11

    Interessantíssim! I com m'agrada veure fotos de l'Alpens meu de ben petit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2019)

Imatge
El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya.(Aedos, 1958, pàg. 29).


DIMARTS DE CARNESTOLTES 2019 - Bon ambient i bona gresca per a acompanyar el magnífic tec de l'edició d'enguany
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.


Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'act…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatge
30-9-2015 | Del fotògraf Xevi Vilaregut, per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut)


Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer, l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga.
Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats.

Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels "benèvols" senyors que administraven el territori.
A recer de tot això —endevino— va començar a formar-se la comunitat que avui coneixem com d'Alpens. Co…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Les llibretes de Teresa Vall (Alpens, 1917-2019). 'Anècdotes d'Alpens'

Imatge
➨ "M'agraden tant els fets i les coses de la gent d'Alpens que en podríem fer un llibre"

"Aquest capítol és molt entranyable. [...] El vaig fer quan els teus germans van anar cap a Barcelona i a tu et faltava poc per cantar missa (1972)", li explica Teresa Vall al seu fill Jesús Plans i Vall, al qual es refereix sovint en les seves llibretes. Unes llibretes que, més endavant, el mateix Jesús editarà i publicarà amb motiu de la celebració dels vuitanta anys de la seva mare, sota el títol de Memòria de records. Els meus primers 80 anys. Una vida. Corria l'any 1997.
Segons explica l'autora, aquest recull "va ser escrit en la tercera llibreta, després d'enterrar la Rita de Cal Tremolosa. Moltes de les anècdotes que hi ha aquí me les havia explicat ella".
Anècdotes que avui podem llegir gràcies a les seves filles Dolors i Teresa Plans i Vall que, enamorades com em consta d'Alpens, ens han permès compartir-les en aquest blog. Gràcies, se…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ignace Wils i el Batalló dels Zuaus, la Batalla d'Alpens (9-7-1873) i la masia de la Vall

Imatge
➨ "Del contrari es terror son sabre-bayoneta,/ retira ó embesteix més llest que 'l pensament; / solament ab sos crits al enemich inquieta,/ que 'l zuavo es més que un home, un huracà vivent." (V. Balaguer)

Vaig quedar gratament sorprès quan l'altre dia F. Javier Suárez de Vega, coautor del llibre Wils y el Batallón de Zuavos Carlistas, em va trucar per dir-me que ja l'havien publicat i que volia venir a visitar-nos.

Li interessava, especialment, visitar l'escenari de l'acció protagonitzada per Ignace, el germà petit dels Wils que, amb tan sols 24 anys, va morir a la presa d'Igualada, just nou dies després de protagonitzar un dels episodis rellevants de la Batalla d'Alpens (9-7-1873), com a comandant en cap del Batalló dels Zuaus.

Quina seria, però, la meva sorpresa quan em va dir el nom de la casa. Tot i que coneixia l'episodi (Maria de las Nieves de Braganza ho explica en les seves memòries), mai havia sabut localitzar el lloc dels fets..…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Imatge
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri... No hi ha pressa.
La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella de Sant Joan, que l'any que ve complirà 300 anys; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues.

I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere.

LA MASIA
L’edifici (dels s. XVII - XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admirable!
Assentada en …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Torna Nadal. Bones festes, gent d'Alpens

Imatge
Amb els meus millors desitjos per una vida feliç i en pau que reconforti de viure-la tots plegats.
Per a tota la gent d'arreu del món que pateix penúries i no pot desfer-se'n ni abastar el consol. Que aquestes festes ens facin més solidaris amb les adversitats dels altres i amoroseixin les nostres.
Sigueu feliços i feu feliços els altres.


Estimo el Nadal. És temps de somniar!




Mostra de programes de les Festes de Nadal d'Alpens (1949–1962).  Una petita joia documental que il·lumina la inqüestionable afició de la gent d'Alpens per la cultura i el teatre en particular.

Vivíem instal·lats de ple en el blanc i negre d'aquella la maleïda dictadura franquista i, com bé diu Josep Pla a la Guia de Catalunya, a Alpens no lligàvem pas els gossos amb llonganisses. No ho hem fet mai, i potser per això ens deixaven campar més tranquil·lament, a la nostra. Amb el geni que sempre ens ha caracteritzat i, molt probablement, pel fet de disposar de l'esplèndid Casino inaugurat l&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens (1833-1840), la primera guerra carlina: publicacions

Imatge
Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Pascual Madoz - Madrid 1847.
Si tenim en compte que aquesta publicació (de tots els municipis d'Espanya) era talment una gran enciclopèdia i que, per tant, el seu editor deuria necessitar molt de temps per recollir i publicar-ne les dades, podrem concloure que la descripció que fa del poble d'Alpens encaixa perfectament amb aquest període de la primera guerra carlina.


1. RETRAT DESCRIPTIU DEL POBLE
"ALPENS: l. (lugar) de la prov., aud. terr. (audiencia territorial) y c.g (capitanía general) de Barcelona (12 leg. [leguas]) part. jud. de Berga (?), dióc. de Solsona: 

SIT. en la cima de un monte rodeado de otros de mayor elevacion, disfruta de buena ventilación y CLIMA saludable.

Forman la poblacion 104 CASAS, la mayor parte de ellas reunidas entre si, escepto unas pocas que se hallan diseminadas por el térm. en las heredades; hay una escuela de primeras letras dotada por los fondos del comun e…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀