Ves per on! El tren havia de passar per Alpens
Aquesta va ser la proposta que Juan Bautista Perera va fer arribar a la reina Isabel Ⅱ, el 2 de maig del 1860.
Juan B. Perera, era soci director de la societat El Veterano (propietària de les explotacions de les mines de carbó de Surroca–Ogassa) i des del Juny del 1847 tenia la concessió de la reina per a la construcció del camino de hierro per a transportar el carbó des de les mines de Sant Joan de les Abadesses fins a Barcelona.
Pel que he pogut esbrinar, la cosa va anar així: després de que Perera cedís els seus drets a la societat El Veterano (a canvi de 350 accions) i aquesta els traspassés als germans Girona, l'Estat els retirava la concessió, en no pagar el dipòsit d'un milió de rals estipulat en el contracte.
Aquí s'emboliquen en un grapat de processos judicials entrecreuats (que suposo m'agrairàs que no esmenti) fins arribar al fet clau: l'arribada del tren a Manresa el 4 de juliol del 1859. Això va fer que Juan B. Perera (un cop recuperats els poders) plantegés a la reina el canvi del traçat inicial per Vic, pel d'enllaçar amb la línia Barcelona-Saragossa a través de Manresa, pujant per la Gavarresa fins a Alpens, per anar cap a Ripoll i arribar finalment a Sant Joan. Vegem aquest document del 2 de maig del 1860.
Després d'exposar el projecte a Madrid el 19 de juny del 1861, l'any següent es va promulgar la llei que concedia la subvenció al projecte de passar per Vic, deixant fora de joc la proposta de Parera, i el somni del tren que havia de passar per Alpens. El poble tenia llavors prop de 850 habitants.
Dotze anys més tard —finals del 1873— la línia del tren fins a Vic ja estava enllestida. Tot i així, els esdeveniments de la Tercera Guerra Carlina van fer que no s'obrís fins el 8 de juliol del 1875.
El 20 d'octubre del 1879 arriba a Sant Quirze. És l'any del naixement de Miquel Casals. L'esplendor de les mines de Surroca–Ogassa el podem situar pels volts dels anys 1889-1890, quan eren considerades unes de les mines de carbó més productives d'Espanya.
Mira aquest document [PDF, 700 kB]. Hi trobaràs la memòria del primer projecte, Barcelona - Sant Joan de les Abadesses (pàg. 4); la del segon (Alpens), via Manresa (pàg. 8); i la comparativa dels dos (pàg. 12). Font: Google Llibres. Gràcies.
Si et ve de gust llegir-te-la aquí (alguns fulls estan en blanc):
Per si vols conèixer les vicissituds d'aquest projecte, et recomano aquest enllaç:
- Google books | El ferrocarril carbonifero de Sant Joan de les Abadesses (1867-1900). La frustración de una empresa estratégica. De Pere Pascual i Domènech.
- RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) | Clica aquí per llegir/descarregar el text complet.
Juan B. Perera, era soci director de la societat El Veterano (propietària de les explotacions de les mines de carbó de Surroca–Ogassa) i des del Juny del 1847 tenia la concessió de la reina per a la construcció del camino de hierro per a transportar el carbó des de les mines de Sant Joan de les Abadesses fins a Barcelona.
Pel que he pogut esbrinar, la cosa va anar així: després de que Perera cedís els seus drets a la societat El Veterano (a canvi de 350 accions) i aquesta els traspassés als germans Girona, l'Estat els retirava la concessió, en no pagar el dipòsit d'un milió de rals estipulat en el contracte.
Aquí s'emboliquen en un grapat de processos judicials entrecreuats (que suposo m'agrairàs que no esmenti) fins arribar al fet clau: l'arribada del tren a Manresa el 4 de juliol del 1859. Això va fer que Juan B. Perera (un cop recuperats els poders) plantegés a la reina el canvi del traçat inicial per Vic, pel d'enllaçar amb la línia Barcelona-Saragossa a través de Manresa, pujant per la Gavarresa fins a Alpens, per anar cap a Ripoll i arribar finalment a Sant Joan. Vegem aquest document del 2 de maig del 1860.
 |
 |
 |
Dotze anys més tard —finals del 1873— la línia del tren fins a Vic ja estava enllestida. Tot i així, els esdeveniments de la Tercera Guerra Carlina van fer que no s'obrís fins el 8 de juliol del 1875.El 20 d'octubre del 1879 arriba a Sant Quirze. És l'any del naixement de Miquel Casals. L'esplendor de les mines de Surroca–Ogassa el podem situar pels volts dels anys 1889-1890, quan eren considerades unes de les mines de carbó més productives d'Espanya.
Mira aquest document [PDF, 700 kB]. Hi trobaràs la memòria del primer projecte, Barcelona - Sant Joan de les Abadesses (pàg. 4); la del segon (Alpens), via Manresa (pàg. 8); i la comparativa dels dos (pàg. 12). Font: Google Llibres. Gràcies.
Si et ve de gust llegir-te-la aquí (alguns fulls estan en blanc):
- Google books | El ferrocarril carbonifero de Sant Joan de les Abadesses (1867-1900). La frustración de una empresa estratégica. De Pere Pascual i Domènech.
- RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) | Clica aquí per llegir/descarregar el text complet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens