La llegenda de la Cassanella: el gos endimoniat, d'Alpens

"Una vegada hi havia una colla d'homes d'Alpens que a l'hivern anaven al bosc a fer llenya. Un dia al migdia tot dinant va sortir en la conversa que si batejaves un gos fent el mateix ritual com si bategessis una persona, el Dimoni es ficava a dintre de l'animal, i durant tot un any et seguia arreu tot observant el que feies.

—Haig de parlar amb el rector tan aviat com sigui possible. [...] El mossèn va deixar el plat i va sortir a veure quin era el motiu d'aquella desesperació:
—Digueu, què us dóna aquest turment?
—Mossèn, deixi's de preguntes i anem ràpid cap al confessionari, que ja només em queden deu minuts.
—Home, si el que heu de fer és confessar, podríeu haver-ho fet a Alpens i així estalviar-vos la caminada."
↪ La llegenda de la Cassanella i el gos endimoniat d'Alpens [PDF, 93 kB]

Si, com a mi, t'ha captivat la història, no ho dubtis, compra't el llibre: Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats. Farrell Editors. Un llibre que em va descobrir i recomanar en Carles García. Gràcies.

★  Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)
★  Això és cosa de bruixes, suposo

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Ara és el temps d'estimar pels camins. Feliç estiu

Imatge
Amb els meus millors desitjos per aquest estiu! Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim.    Miquel Martí i Pol - "Estiu" (fragment) ★    No et perdis les llegendes de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats! ★    Alpens, estiu de l'any 1962. Fotografies Descobreix Alpens al teu aire! Vivaldi i les quatre estacions: estiu! Quan Vivaldi va publicar aquests concerts (l'any 1725), al poble hi havia 140 cases i uns 600 habitants. Feia onze anys de la construcció de la capella del Graell (aixecada sota l'advocació de Sant Joan) i encara n'haurien de passar quaranta, fins al naixement d' Agustí Canellas . Com que avui, vint-i-u de juny, és el primer dia d'estiu i coincideix amb el meu sant... Què carai! Em
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida que, la gent d'Alpens i més enllà, no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens, en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vist
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats

Imatge
(Article actualitzat el novembre de 2017)   No massa lluny del Poble, camí enllà de la casa de Torrats , cap a la font Matamosses, trobem Roca de Pena.  Una formació rocosa, partida en dos pel solc del rec de Matamosses, que se'ns presenta imponent, just en arribar pel cantó de ponent. Un mur natural de pedra, de dimensions ben considerables, que sembla aixecar-se majestuosament del no res, per a glòria d'aquest poble, que l'honora. Dues d'aquestes postals formen part de la col·lecció de Pere Rovira. La del ramat, està datada del 8-9-1934. "El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similar a la Rocadepena." Font: Diputació de Barcelona, mapes de patrimoni cultural. Alpens. Alpens. Etim.: grafia deformada de Els Pens, ‘els penyals’, segons opinió de Corominas DECast, ii, 24
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, Sant Agustí de Lluçanès, any 1620. Les 'bruixes voladores' del Pedraforca

Imatge
Elles són Jaumeta Ricarda, àlies Pallissona, casada amb Jaume Ricard, pagès de la parròquia de Santa Maria dels Pens (Alpens), i Rafela Puigcercós, coneguda com a Na Roma, casada en segones núpcies amb Janot Puigcercós del mas Torrents de Sant Agustí de Lluçanès. Dues “bruixes voladores” acusades, entre altres coses, de pràctiques rituals amb el diable al cim de la muntanya màgica del Pedraforca. La primera jutjada a Ripoll i l’altra jutjada a Sant Feliu Sasserra, seu de la Cúria de la Sotsvegueria del Lluçanès. Ambdues, formen part del grup de dones del Lluçanès acusades de bruixes en diverses “causes incoades, l’any 1618 i seguides fins al 1620”, explica Lluís Orriols al llibre  Les Bruixes segrestades. Dones perseguides, detingudes i torturades brutalment fins a aconseguir una declaració autoinculpatòria (seguint les directrius a l'ús) que, tret d’algunes excepcions, les portaria a la forca, sense miraments.  Sabem de Jaumeta Ricarda per les declaracions que li atribu
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La cobla infantil d’Alpens, inicis del segle passat

Imatge
(Article actualitzat el setembre de 2019 i juny de 2020)   Catorze joves músics d’Alpens que van actuar als inicis del segle passat (dedueixo que entre els anys 1901 i 1905 1 ), sota la batuta d' Andrés Andreu, llavors mestre del poble. Ja érem així d'eixerits. Publica  La Vanguardia  del 3 de juny de 1901 , a  Notícias de Cataluña : "El domingo y lunes próximo pasados tuvimos el gusto de admirar en esta villa  la copla infantil de Alpens , que tan acertadamente dirige el ilustrado maestro de aquel pueblo don Andrés Andreu. Llamaban la atención por su corta edad y por el ajuste y precisión con que ejecutaron varias piezas de su repertorio. En todos los actos que tomaron parte mostraron su habilidad è inteligencia en el arte, siendo muy aplaudidos. Es de advertir que los tiernos músicos (los hay de nueve años) hace poco tiempo que se dedican al divino arte. Nuestra felicitación al señor Andreu por sus constantes desvelos en organizar una copla que llama tan justamente l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

L'escriptor i periodista Josep Pla (1897-1981), de visita per Alpens

Imatge
L'altre dia (d'excursió per la biblioteca J. Triadú) vaig trobar la  Guia de Catalunya de Josep Pla . I he pensat que, potser, et vindria de gust un tast del què hi diu, d'Alpens i... del Lluçanès, també. Text de Josep Pla - Fotografies de Francesc Català Primera edició (en català): setembre 1971 Itinerari IV "Alpens, a 835 metres d'altitud [me'n consten 855], una terra de secà: blat, patates i mongetes. Fou l'escenari d'una de les batalles més cèlebres guanyades pel general Savalls en l'última guerra carlina ." En la Nota Preliminar de la guia, Pla escriu: "Per fer la primera versió ─publicada en llegua castellana l'any 1961— [...] férem un llarguíssim viatge en automòbil, l'any 1960..." Any de la seva visita a Alpens, entendrem . "Sobre la base d'aquella Guia de Catalunya he refet el llibre actual, escrit en la llengua en què fou pensat..." " El Lluçanès és com un tascó posat entre la Plana
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan. Alpens, Roca de Pena, llegendes

Imatge
Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim.   — Miquel Martí i Pol - "Estiu" (fragment) Enguany celebrem mig segle de l'arribada de la Flama del Canigó per primera vegada al principat . Símbol de pau i unitat cultural entre els Països Catalans, la vigília de Sant Joan de 1966, aquest foc que ens uneix com a poble —la flama del Canigó!—va traspassar per primera vegada la frontera. " La Flama del Canigó — publica ÒMNIUM en el seu portal — és la festa d'encesa dels Focs de Sant Joan , símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l'element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀