La llegenda de la Cassanella: el gos endimoniat, d'Alpens

"Una vegada hi havia una colla d'homes d'Alpens que a l'hivern anaven al bosc a fer llenya. Un dia al migdia tot dinant va sortir en la conversa que si batejaves un gos fent el mateix ritual com si bategessis una persona, el Dimoni es ficava a dintre de l'animal, i durant tot un any et seguia arreu tot observant el que feies.

—Haig de parlar amb el rector tan aviat com sigui possible. [...] El mossèn va deixar el plat i va sortir a veure quin era el motiu d'aquella desesperació:
—Digueu, què us dóna aquest turment?
—Mossèn, deixi's de preguntes i anem ràpid cap al confessionari, que ja només em queden deu minuts.
—Home, si el que heu de fer és confessar, podríeu haver-ho fet a Alpens i així estalviar-vos la caminada."

Si, com a mi, t'ha captivat la història, no ho dubtis, compra't el llibre: Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats. El pots trobar aquí! Llibre (font del que aquí tinc dit) que et recomano. I que, no fa pas massa, em va descobrir i recomanar en Carles García. Gràcies

★  Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)
★  Això és cosa de bruixes, suposo
llsp

Comentaris

  1. Isabel4/4/12 0:01

    Com continúa?
    M' he quedat amb el paper del caramel...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís Suriñach4/4/12 8:55

      clicant sobre l' «Expand» de l'imatge de «issuu» , la podràs llegir completa.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2019)

Imatge
El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya.(Aedos, 1958, pàg. 29).


DIMARTS DE CARNESTOLTES 2019 - Bon ambient i bona gresca per a acompanyar el magnífic tec de l'edició d'enguany
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.


Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'act…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mor de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que te molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

Imatge
"Entre els petits i grans estels que puntegen la bigarrada constel·lació de personatges típics del mite de Sinera, Salvador Espriu inclou el caputxí fra Josep d’Alpens. A ple carrer, a l’empara d'un marc molt realista, l’escriptor cita el seu nom a propòsit de la primera narració d’Ariadna al laberint grotesc que duu per títol 'Tereseta-que-baixava-les-escales'. [...]  ↪ Vegem 'Celebrant l'Any Espriu 2013'

Fra Josep Serrancolí d’Alpens, 'que era a la trona', vestí l’hàbit caputxí quatre anys abans de ser promulgada la llei de desamortització de béns eclesiàstics de Mendizábal.   Figura entre els caputxins que, liderats per fra Joan-Baptista Pruna d'Arenys de Mar, lluitaren pel restabliment de la vida conventual, interrompuda l’any 1835. [...]
Entre d'altres anècdotes que la tradició arenyenca dels més ancians li atribueix, hom conta que s’escandalitzava per les millores introduïdes adés a les dependències de la casa Pruna, convertida en conve…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Imatge
Aquesta setmana hem tingut la visita d'una família de rodamons, practicants del nomadisme. Una parella amb tres fills que, aquest dissabte, ens han regalat un petit espectacle ambulant sobre "la història d'un ruc i la seva família". Sota el nom de La Burra en la Luna, es presentava així: “De poble a poble, caminant amb rucs i cavalls, contem la vida, contem la ruta."
A banda de la representació ─no gaire reeixida, tot sigui dit─, el naixement d'un parell de petits cabrits, la nit anterior, al campament de la família, ha fet les delícies dels més petits del poble, i dels no tan petits, també. Ja els veuràs a la foto amb el petit de la família.

Tot plegat, en veure'ls, m'ha recordat un article (casualment, el primer que vaig publicar en aquest blog) sobre Santiago Rusiñol i l'obra de teatre L'alegria que passa, que he volgut recuperar, tot aprofitant l'avinentesa per ampliar-lo:

Es diu que Santiago Rusiñol, viatjant amb carro per Catalunya …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, eleccions municipals 2019

Imatge
Avui, últim dia de campanya, vull expressar el meu agraïment als candidats i candidates que us presenteu. Ara que parlem tant del dret a decidir/escollir, gràcies per fer-nos sentir sobirans amb el nostre vot.

Set de vosaltres esdevindreu els nostres representants, felicitats per endavant i moltes gràcies per la vostra generositat. Quan arribeu, deixeu les portes obertes de bat a bat, és un costum molt saludable per a la bona salut participativa. Sigueu responsables, informeu i consulteu sempre les vostres decisions, i, si us plau, feu-nos partícips del dia a dia municipal. I recordeu, tant se val!, que no heu vingut pas per quedar-vos-hi... És un mandat que el poble us ha atorgat per quatre anys.

Que res desmereixi els vostres projectes. Amb ganes que esdevinguin, responsablement, els nostres.
Visqueu molts anys,
★P.D. No us oblideu de La SATI. Els pallers de l'Era d'Alpens
26-5-2019    23:20| Les fotos de l'acte d'escrutini de les municipals 2019

Un model que ens hon…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens i la 'IV Vuelta a Cataluña en automóvil', any 1920

Imatge
Entre bosques que son una oda a la naturaleza y campiñas siempre llenas de verdor, llegamos a Alpens.
"La cuesta empieza camino de La Gleva; virajes a ángulo, materialmente unos sobre otros; cuesta durísima, colocadas las barandas de la carretera que aparecen a modo de enormes balcones, vamos ascendiendo ligerísimamente, gozando una indescriptible alegría cada vez que la altura nos depara un nuevo panorama.

Es tanto lo que vemos, que la vista no consigue abarcarlo todo. Después del llano de Vich, todos los sistemas de montañas de la provincia se esfuman hacia el Horizonte. Nuestro «vecino» es Cuatrecasas y cada vez que desde un viraje nos vemos, palmoteamos unos y otros con infantil ilusión.

El Templar maravilloso corona la cuesta como satisfecho de su obra. Consultamos cronómetros y libro: no hemos perdido tiempo. Carles ha pasado momentos de ansiedad, pero respira satisfecho.


Luego, entre bosques que son una oda a la naturaleza y campiñas siempre llenas de verdor, llegamos a Al…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La fortificació de Busa (1811-1812) i el rellotge de sol del Rial - Fra Agustí Canellas

Imatge
Celebrant l'any del 250è aniversari del naixement de fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 23 de juny de 1765 - Alella, 9 d'abril de 1818).
Corre l'any 1811 i ens trobem immersos en plena Guerra del Francès (1808–1814). Sota el nom deDescripción histórica, topográfica y militar de la montaña de Buza, y explicación del Plano geométrico del terreno incluido en el recinto de aquella vasta fortificación, fra Agustí Canellas escriu una defensa aferrissada de les virtuts de la fortificació de la serra de Busa.

Any 2008,Ramon Viladés Llorens recupera el document de Canellas per a fer aquest article que avui tinc el goig de presentar-te. Article que publicava a L'Erol (Revista cultural del Berguedà) sota el títol de "Fortificació de Busa (1811-1812)", i que el mateix autor ens presenta així:

"Atesa la seva importància, molt ens plauria de poder transcriure sencera la memòria de Canelles, però l'espai d'un article no ens ho permet. Per això hem optat per…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀