La llegenda de la Cassanella: el gos endimoniat, d'Alpens

"Una vegada hi havia una colla d'homes d'Alpens que a l'hivern anaven al bosc a fer llenya. Un dia al migdia tot dinant va sortir en la conversa que si batejaves un gos fent el mateix ritual com si bategessis una persona, el Dimoni es ficava a dintre de l'animal, i durant tot un any et seguia arreu tot observant el que feies.

—Haig de parlar amb el rector tan aviat com sigui possible. [...] El mossèn va deixar el plat i va sortir a veure quin era el motiu d'aquella desesperació:
—Digueu, què us dóna aquest turment?
—Mossèn, deixi's de preguntes i anem ràpid cap al confessionari, que ja només em queden deu minuts.
—Home, si el que heu de fer és confessar, podríeu haver-ho fet a Alpens i així estalviar-vos la caminada."
↪ La llegenda de la Cassanella i el gos endimoniat d'Alpens [PDF, 93 kB]

Si, com a mi, t'ha captivat la història, no ho dubtis, compra't el llibre: Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats. El pots trobar aquí! Llibre (font del que aquí tinc dit) que et recomano. I que, no fa pas massa, em va descobrir i recomanar en Carles García. Gràcies.

★  Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)
★  Això és cosa de bruixes, suposo

Comentaris

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

L'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818)

Imatges
(Article actualitzat el febrer de 2019) A Alpens hi viurien prop de 950 habitants, repartits en unes 180 cases, quan  el 23 de juny de 1765 va néixer Agustí Canellas. Eren temps pròspers . La indústria tèxtil ja feia temps que estava molt implantada al poble. Es parla de més de 21 telers, on hi havia més de 60 filadores treballant, i també molts nens dedicats a fer rodets... I no voldria deixar-me un element que, tot i que no té res a veure amb la filatura, donava molts recursos i alegries als alpensins: el contraban! Ben arrelat, lucratiu i, per a martiri del bisbat, mantenidor de dones de mala vida. Tot això no deuria fer gaire gràcia als pares del petit Agustí, ja que, encara que no sabem a quina edat va marxar d'Alpens, sí que ho devia fer de ben jove. Del que seria aquest nen, la historia ens n'ha deixat un bon ressò: Docte en gramàtica, retòrica i filosofia ─poc després de fer 23 anys─ s'embarca cap a Veracruz (Mèxic) i torna després de mig any per
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens 2020, en imatges! - Bones festes de Nadal

Imatges
Amb els meus millors desitjos per aquests dies tan entranyables de Nadal i Any Nou, he produït aquest vídeo compost per tots vosaltres, mentre desfilava l'any... Res que no sapigueu, vosaltres sou els/les protagonistes. Gaudiu-lo, llenceu les presses al cistell dels mals endreços i submergiu-vos en aquest ball de fotografies que, espero, sigui del vostre gust. Et recomano la reproducció qualitat 1080p HD  Presentació del confinament, amb Fredy Castro, a la trompeta, i la veu de Rosa Mari Solà. Allò que tenim : Les estrelles com forats de llum. La gebrada resplendent. La fruita que queda als arbres. Les flors que perduren. La teulada sota el cel fred. El fum arrissat de les xemeneies. La poca o molta salut. Les criatures que creixen. La companyia. La llar de foc encesa. El rebost ple. Sabates i mitjons, bufandes, abrics. L’olor dels guisats a la cuina. El sorollet dels plats. La taula parada. L’aigua a l’aixeta. El xampany, el vi. Els regals, els torrons. Un petit silenci a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatges
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ponç de la Guàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatges
Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188). Per a aquella "de la qual tot me val". Trobador català, contemporani de  Guillem de Berguedà , fou un cavaller del llinatge dels Saguàrdia, els senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll. Aquest castell (esmentat el 1017), que comprenia els actuals termes d’Alpens i les Llosses, estava situat on ara es troba l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles. En parlarem. Platònicament enamorat, el jove Ponç escriu a la dama estimada per a acomiadar-se'n, abans de sortir a guerrejar cap a Tolosa sota les ordres del (m'atreviria a dir el seu protector) rei  Alfons el Cast , Ⅰ de Catalunya i Ⅱ d'Aragó. "Plorant me'n vaig, perquè les dames estimo molt", escriu, alhora que ens fa palès el seu sofriment: "no és cap joia el desig que em domina", exclama. "I tinc dolor, però vós esteu tranquil·la: / en això em sembla que sou una mica injusta.", li retreu, en no sentir-se correspost en el seu del
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatges
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim, hem de fer riure, hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula. Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà ne
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Del Fons Cuyàs, amb més de 12.000 negatius en BN, Alpens i els seus voltants

Imatges
Sobre aquesta col·lecció  -   El Fons Cuyàs:  "Fons fotogràfic incorporat a la Cartoteca al mes de novembre de 1988, iniciat per  Narcís Cuyàs i Parera  (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953)  que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb   els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments referits a l'àmbit dels Països catalans. La   tasca fou continuada pels seus fills  Enric Cuyàs i Prat  (Barcelona 1910-1989) i  Narcís Cuyàs i Prat  (Barcelona 1920 - 1995)." Font: Cartoteca Digital de l'ICGC . Per la data de les dues panoràmiques dels Munts (1958) i la d'Alpens (dedueixo que aprox. 1956 - 1960) podrem concloure que l'autor d'aquesta col·lecció de fotografies del Fons Cuyàs hauria d'haver estat un dels fills de Cuyàs, l'Enric o el Narcís. Segurament, són totes de l'any 1958 .
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La primavera ha arribat al poble

Imatges
Heus ací: / Una oreneta, / la primera, / ha arribat al poble . I l'home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont, i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia. L'oreneta ha volat, una mica indecisa, ran mateix de l'aigua del riu, s'ha enfilat pont amunt, ha travessat, xisclant, la plaça i s'ha perdut pels carrers en silenci. I la mestressa que torna de comprar ho ha dit als vailets de l'escola, i aquests, a les dones que renten al safareig públic, i elles ho han cridat a l'home que empeny un carretó pel carrer, i l'home ho ha repetit qui sap les vegades i n'ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda. Heus ací el que diu: La primavera ha arribat al poble. LES QUATRE ESTACIONS  -  PRIMAVERA , DE MIQUEL MARTÍ I POL Doncs ara, si voleu, podem asseure'ns i reposar una estona; davant matei
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀