La llegenda de la Cassanella: el gos endimoniat, d'Alpens

"Una vegada hi havia una colla d'homes d'Alpens que a l'hivern anaven al bosc a fer llenya. Un dia al migdia tot dinant va sortir en la conversa que si batejaves un gos fent el mateix ritual com si bategessis una persona, el Dimoni es ficava a dintre de l'animal, i durant tot un any et seguia arreu tot observant el que feies.

—Haig de parlar amb el rector tan aviat com sigui possible. [...] El mossèn va deixar el plat i va sortir a veure quin era el motiu d'aquella desesperació:
—Digueu, què us dóna aquest turment?
—Mossèn, deixi's de preguntes i anem ràpid cap al confessionari, que ja només em queden deu minuts.
—Home, si el que heu de fer és confessar, podríeu haver-ho fet a Alpens i així estalviar-vos la caminada."
↪ La llegenda de la Cassanella i el gos endimoniat d'Alpens [PDF, 93 kB]

Si, com a mi, t'ha captivat la història, no ho dubtis, compra't el llibre: Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats. Farrell Editors. Un llibre que em va descobrir i recomanar en Carles García. Gràcies.

★  Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)
★  Això és cosa de bruixes, suposo

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Del 2012 fins a l'1 d'octubre de 2017, el dia què vam tocar el cel amb la mà!

Imatge
(Article actualitzat l'1 d'octubre de 2022)  Fent memòria: Alpens, 1 d'octubre de 2017, el dia què vam tocar el cel amb la mà! Aquell diumenge vam suspendre la celebració de tots els actes programats, a excepció de la Dansa Alpensina, que vam ballar en homenatge a tot el poble català i tots els nostres avantpassats que l'han feta nostra, i ens vam passar tot el dia vetllant pel dret més elemental de qualsevol democràcia, el dret a vot! El meu reconeixement a tota la gent que, arreu de Catalunya i del món, vau fer possible que poguéssim votar, als que vau patir la força de les policies espanyoles i a tota la gent del meu poble que vau fer possible aquest acte d'afirmació personal.  11 de setembre de 2020 | Com que ens trobem al mateix lloc (o pitjor) des de la Diada de l'any passat, només m'ha calgut canviar dues paraules: el 2021 per un 2022 i l’"han passat quatre tres anys" per un cinc… Que trist, oi? Amb això us vull fer notar (ja em disculpare
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
(Article actualitzat l'agost de 2022)    Amb dotze programes dels anys 1932 al 1967 (marcats en negreta). Font: Arxiu Comarcal d'Osona  (fons Pietx).  Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya.   Patrimoni cultural d'Alpens. Repositori  de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida que, la gent d'Alpens i més enllà, no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens, en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vist
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀