Fotos d'Alpens, del primer quart del segle passat

(Article actualitzat el novembre de 20201)

Fotografies del Centre Excursionista de Catalunya. Repositori Memòria Digital de Catalunya.

carrer Graell amb el campanar al fons
carrer Ripoll amb el campanar al fons
Bous abeurant-se.  Torrats [1926/27]
Roca de Pena
Roca de Pena
Montjuïc
El Call
Des del carrer de Baix
Des de l'Alzina

Autor: Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947).
El fons Rossend Flaquer i Barrera [cercar: Rossend Flaquer i Barrera]  conté quatre sèries temàtiques, dues de les quals estan dedicades als principals castells i pobles de Catalunya. Les imatges en mostren aspectes arquitectònics, la vida quotidiana, el treball al món rural, així com els retrats de molta gent desconeguda.

(1) 14.11.2020 | Amb motiu de la publicació de les fotos de Josep Marimon (1927) he observat que algunes són molt semblants a aquestes i que només difereixen lleugerament en l'enquadrament. La qual cosa només s'explicaria si van pujar plegats a Alpens. Prou versemblant, si tenim en compte que van coincidir en el temps i que compartien l'afició a la fotografia. L'altra possibilitat, no contrastada, seria que totes les fotos les va fer la mateixa persona. 


Del fons Estudi de la Masia Catalana, del mateix repositori: vista de "Can Padró". També conegut com a cal Bartrons o cal Bosoms.
Tots els drets d'aquestes fotografies corresponen al Centre Excursionista de Catalunya. correu: arxiufotografic@cec.cat - Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Alpens, celebrant l'aniversari del naixement de Joan Amades (1890-1959)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Aquest mes de juliol celebrem l'aniversari del  naixement de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), "el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país. [...]  Amades ha estat una figura destacada en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular , per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions que ens dediquem a la cultura popular." Vegem l' Associació Cultural Joan Amades . ALPENS 1. De com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, arribaren a Alpens. Joan Amades ens ho explica en el capítol "El comte l'Arnau"  (pàgs. 208 - 210) del seu llibre Les millors llegendes populars , editat per primera vegada l’any 1953 sota el nom de Les cent millors llegendes populars . 2. Guia de Festes Tradicionals de Catalunya   (Aedos, 
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950) i el Casino d'Alpens (1928)

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l'any 1879... Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d'Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges ( les Germanes Dominiques ) havien creat un convent al poble. Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al "confín con Lérida ", altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l'exèrcit i controlar les "guaridas de perturbadores" que els saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d'espavilats, llavors. Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important. Miquel Casals (1879 - 1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya

Imatge
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina , i més concretament pels fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la mor de Cabrinetty, resulta que ens guanyàrem el dret de que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir l a Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga , per a poder desplegar-hi l'exèrcit i poder controlar les "guaridas de perturbadores" que saquejaven els combois d'aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. L'enginyer de camins Melcior de Palau  —redactor i artífex d'aquest Pla de carreteres—, en el seu "Estudio histórico-crítico" que publica en el núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), ens explica els motius de la construcció d'aquesta carretera: Vegem el [PDF, 1,64 MB] "Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres

Imatge
Feina feta no fa destorb, i si està ben feta, com és el cas, menys encara. Gràcies, Carles. Sí, parlem del blog de Carles Figols Antics Hostals de camí ral  — que et recomano—, on hi trobarem una explicació molt acurada del que va ser l'antic Hostal de Pedres Negres, d'Alpens. També hi trobarem la llegenda del Sastre d'Alpens , que anava a cosir a Sora. Llegenda que, junt amb la dels llums de Sora, t'explicava el maig de l'any passat, en parlar de la Roca de la Lluna . Pedres Negres, "masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d'una vessant que recordava la tipologia de planta basilical..." La masia de Pedres Negres, figura en la minuta municipal d'Alpens de l'any 1914. Ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 de segle passat. E
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Commemoració dels 50 anys de l'escola La Forja d'Alpens

Imatge
L'escola del meu poble, avui coneguda amb el nom de  La Forja , celebra 50 anys. Quatre fotos, vídeos i retalls de premsa, amb el meu agraïment a l'organització de la festa i a tota la gent que ens vau acompanyar en aquesta gran diada d'aniversari. Una vegada més, orgullós de ser alpensí. Gràcies. ↪ Plafons de l'exposició [PDF, 3,11 MB] Retalls de premsa — La Rella, l'informatiu del Lluçanès (pàg. 4) — El9nou, periòdic independent d'Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental ★    Escola La Forja. Història de la seva construcció (1958 - 1968) ★    L’escola de les monges   -  Un relat de Roser Iborra Plan ★    De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges ★    L'escola de la Plaçeta  -  Un relat de Joan Iborra Plans  Vídeos Acte institucional Concerts d'autòctons a la Fàbrica Vella. Genials, ja ho veureu ;-)
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀