Fotos d'Alpens, del primer quart del segle passat

Fotografies del Centre Excursionista de Catalunya. Repositori Memòria Digital de Catalunya.

carrer Graell amb el campanar al fons
carrer Ripoll amb el campanar al fons
Bous abeurant-se. Masia de Torrats
Roca de Pena
Roca de Pena
Montjuïc
El Call
Des del carrer de Baix
Des de l'Alzina

Autor: Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947).
El fons Rossend Flaquer i Barrera conté quatre sèries temàtiques, dues de les quals estan dedicades als principals castells i pobles de Catalunya. Les imatges en mostren aspectes arquitectònics, la vida quotidiana, el treball al món rural, així com els retrats de molta gent desconeguda.



Del fons Estudi de la Masia Catalana, del mateix repositori: vista de "Can Padró". També conegut com a cal Bartrons o cal Bosoms.
Tots els drets d'aquestes fotografies corresponen al Centre Excursionista de Catalunya. correu: arxiufotografic@cec.cat - Facebook: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
llsp

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Les llibretes de Teresa Vall (Alpens, 1917-2019). 'Anècdotes d'Alpens'

Imatge
➨ "M'agraden tant els fets i les coses de la gent d'Alpens que en podríem fer un llibre"

"Aquest capítol és molt entranyable. [...] El vaig fer quan els teus germans van anar cap a Barcelona i a tu et faltava poc per cantar missa (1972)", li explica Teresa Vall al seu fill Jesús Plans i Vall, al qual es refereix sovint en les seves llibretes. Unes llibretes que, més endavant, el mateix Jesús editarà i publicarà amb motiu de la celebració dels vuitanta anys de la seva mare, sota el títol de Memòria de records. Els meus primers 80 anys. Una vida. Corria l'any 1997.
Segons explica l'autora, aquest recull "va ser escrit en la tercera llibreta, després d'enterrar la Rita de Cal Tremolosa. Moltes de les anècdotes que hi ha aquí me les havia explicat ella".
Anècdotes que avui podem llegir gràcies a les seves filles Dolors i Teresa Plans i Vall que, enamorades com em consta d'Alpens, ens han permès compartir-les en aquest blog. Gràcies, se…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Delgadina 'Tres filles tenia un rei', cantada per Josepa Plans (Alpens, 1927-2010)

Imatge
En commemoració dels 30 anys de la fundació del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, el Patronat d'Estudis Osonencs publica un monogràfic titulat El Folklore d'Osona.

En l'article de Jaume Ayats, que ens parla de les cançons i la construcció de la memòria, hi trobem la balada: Delgadina "Tres filles tenia un rei"., cantada per Josepa Plans i Saiós el 26 de juliol de 1989 a Alpens, el 24 de juliol de 1983 i el 26 de juliol de 1990, i enregistrada pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona al CD Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’Osona. Llegeix l'article complet.
"Una de les més conegudes, i que gairebé sempre ens ha estat cantada per dones que l’havien apresa només de dones, és aquesta cançó de la filla petita del rei, que molt probablement té l’origen en el romance castellà 'Delgadina'.



La Josepa Plans la denominava 'la Deldarita', i la va aprendre de la seva mare. Tot cosint, la cantaven en el grup de dones i noies d’Alpens qu…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Torna Nadal. Bones festes, gent d'Alpens

Imatge
Amb els meus millors desitjos per una vida feliç i en pau que reconforti de viure-la tots plegats.
Per a tota la gent d'arreu del món que pateix penúries i no pot desfer-se'n ni abastar el consol. Que aquestes festes ens facin més solidaris amb les adversitats dels altres i amoroseixin les nostres.
Sigueu feliços i feu feliços els altres.


Estimo el Nadal. És temps de somniar!




Mostra de programes de les Festes de Nadal d'Alpens (1949–1962).  Una petita joia documental que il·lumina la inqüestionable afició de la gent d'Alpens per la cultura i el teatre en particular.

Vivíem instal·lats de ple en el blanc i negre d'aquella la maleïda dictadura franquista i, com bé diu Josep Pla a la Guia de Catalunya, a Alpens no lligàvem pas els gossos amb llonganisses. No ho hem fet mai, i potser per això ens deixaven campar més tranquil·lament, a la nostra. Amb el geni que sempre ens ha caracteritzat i, molt probablement, pel fet de disposar de l'esplèndid Casino inaugurat l&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

25 anys de Tradicionàrius... El Solc del Lluçanès i el grup de cantaires d'Alpens

Imatge
Vells temps, vells coneguts, belles cançons...
Un record, present arreu dels Països Catalans, per a joia de tots plegats.
El riu que ens porta, 25 anys de Tradicionàrius... Un documental que, en parlar del Cicle Solc del Lluçanès, ens presenta un tast de l'actuació de les Cantadores d'Alpens.
(min 37:21) Els documentals de TV3 | 20/01/2013

Història de la música folk a Catalunya des dels anys 60 del segle passat. Coincidint amb la vint-i-cinquena edició del festival Tradicionàrius, que es va fer el 2012, Televisió de Catalunya ha produït el documental El riu que ens porta, 25 anys de Tradicionàrius. [...] Però també va molt més enllà, cap enrere i cap endavant, ja que busca els referents que el van precedir des del Grup de Folk, als anys seixanta, així com la transcendència externa que ha tingut últimament, amb solistes i formacions que interpreten i difonen el folk des de les perspectives més diverses."
↪Vegem el vídeo (enllaç extern)


Aprofitant l'avinentesa, he volgut…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble.

De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars.

L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La morts'ha fet mestressa i senyora del poble.


Muntatge fotogràfic de la representació d'enguany.


Música: "To the Unknown Man", Vangelis.   -    Et recomano la reproducció Qualitat 720 HD

FONTS i AGRAÏMENTS

El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de La Imprenta, La Flaca i La Campana de Gràcia que aquí et presento.
Publicació …
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.
Castell de Miravet, dissabte, 7 de desembre de l’any 1308, fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any.


Ramon de Saguàrdia té molt clar que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat.

Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a la de…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀