Alpens, 2017 - Any del 200 aniversari del naixement de Francesc Savalls

Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 – Niça, 1886), marquès d'Alpens per la gràcia de Carles de Borbó i Àustria-Este, pretendent carlí al tron d'Espanya, i desgràcia de Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, 1822 - Alpens, 1873), el brigadier abatut per les tropes carlines en la Batalla d'Alpens, i la dels més de 200 combatents que també van perdre la vida aquella tarda-nit del dimecres, 9 de juliol de l'any 1873.

LA CARA
Contada per Rafel Puget, 'un senyor de Barcelona', fill de Manlleu, que va tenir l'audàcia de viure sempre amb l’esquena dreta. "Jo he estat rendista; però com tants rendistes, més que viure de renda no he fet més que anar-me morint de renda", li deia a Josep Pla, l'autor d'aquestes memòries.

"Els meus records de la primera infància —explica Rafel Puget—, estan saturats d’imatges i de ressonàncies de la segona guerra carlista. Quan el general Tristany, amb la columna, arribava a Manlleu i s’instal·lava a casa, em feia seure sobre els seus genolls o em donava el seu sabre, que arrossegava, de quatre grapes, pel corredor.

Savalls, fou un home nerviós i astut com la guineu. [...] Fou l’ídol de frares i capellans —malgrat el seu 'empordaneisme' essencial, la seva absoluta despreocupació, l’aire d’arrauxament i de caprici que caracteritzà la seva actuació i el seu comandament.

Don Francesc Savalls nasqué a la Pera (el 1817)... —diu Puget, encetant un dels seus temes predilectes. [...] No fou pas, com molta gent creu, un tipus improvisat. [...] No. L’art de la guerra, l’aprengué de molt bones mans... quedà sense feina a l’acabament de la guerra, s’uní als trabucaires [...] que tingueren Felip per cap i Savalls com a element destacat. Constituí una partida important que es dedicà a segrestar propietaris rurals i persones acomodades per cobrar el rescat.

En la figura del general empordanès, Puget hi veu una barreja de vehemència i d’astúcia, de gosadia i de cinisme, de raça, de vitalitat i de gràcia.

Quan prenia una població de la Garrotxa o de l’Empordà —explica Rafel Puget—, el primer que ordenava al seu Estat Major era que s’organitzessin sardanes, balls, teatre i festes de tota classe. És molt possible que el malenconiós Pep Ventura, amb la seva cara esgrogueïda i trencada i la seva corbata negra, modulés el sac dels gemecs davant dels ulls sensuals de tigre de Savalls.

Quan prengué la Cellera, revistà la força i després cridà sense treure’s el caliquenyo de la boca: ¡Rompan filas.., y a engendrar carlistas!



L'anècdota... El dia de Sant Joaquim de l’any 1874, onomàstic del propietari del Cavaller de Vidrà, Savalls i Huguet, amb una escorta de trabucaires, anaren a la casa a dinar. L’àpat fou considerable. Menjaren, begueren, enraonaren. Savalls no callava mai. A la tarda, caigué un xàfec d’estiu. Amb això, arribà un dels confidents que Savalls havia deixat en un punt estratègic, amb la notícia que la tropa s’acostava.

—Fes tallar uns quants arbres de l’era i així els veurem venir —digué Savalls, irònic, a Huguet.
—El millor seria, potser marxar...
—No! —respongué el general—. Encara plovisqueja i no vull pas mullar-me.

Donaren ordres de tancar les portes, de barrar les dels patis exteriors, i al cap de poca estona la tropa tenia voltada la casa. Començà l'hostilització, com en un setge en regla. Manava la tropa el coronel Reina, estimulat per l’obsessió de tenir dos ocellassos tancats en la trampa.
Amb això s’anà fent fosc, i Savalls medità un projecte d’evasió. Féu concentrar la vacada i l’eugassada del Vidrà en el pati de davant de la porta de la casa. Donà unes ordres precises i concretes als trabucaires. Quan arribà l’hora que li semblà més adequada, Savalls i Huguet muntaren a cavall.

La lluna era en creixent —lluna nova— i denses nuvolades de color morat vagaren pel cel impulsades pel vent del sud, humit i desfibrat. Aprofitant el pas d’una gran nuvolada per davant de la lluna, Savalls ordenà que fos obert de bat a bat el gran portal del pati. Els trabucaires dispararen les armes i la gran vacada del Vidrà es llançà portes enfora, seguida de l’eugassada —les vaques mugint, les eugues renillant, nervioses i enfollides.

Fou un galop irresistible, impressionant. Darrera dels animals sortiren els trabucaires vociferant i disparant les armes en l’obscuritat. Tot seguit Savalls i Huguet sortiren a cavall a tot galop, com una ràfega de tempestat. El coronel Reina, que tractà de dominar la confusió donant la cara, fou ferit.
Després de la correguda, els animals del Vidrà tornaren mansament a la casa. Els trabucaires es dispersaren. Savalls i Huguet, volant entre un raig de trets, se salvaren.

La seva complexitat és un fenomen que està, encara, per explicar. [...] De vegades fa l’efecte d’un home que es mou per violència. [...] Però, la violència i l’astúcia, les tenia barrejades amb un gust pel pintoresc i una fascinació per la realitat que impressionaven. Quan volia posar el seu cavall a galop estès cridava amb els ulls fora de les òrbites: «Carn, carn!». I després, al firal d’Olot, ballava sardanes amb la borla de la boina saltironejant i s’adormia en les melodies rústiques com si somniés.
Posseeixo —afirma Puget, al final del capítol sobre l'"acabament de la guerra civil"— el sabre de Savalls. Guardo la peça —per mi molt estimada— a la meva casa de Corriol, a Collsacabra. És un gran sabre francès que té una creu a l’empunyadura i un cor sobre la intersecció.
Acabada la guerra, [...] Savalls s’instal·là a Niça, pàtria de la seva esposa, i posà un negoci de vi. A Niça és enterrat."


Font dels fragments de text "entre cometes", seleccionat per tal d'il·lustrar el caràcter de Savalls: PLA I CASADEVALL, Josep. Un senyor de Barcelona. Barcelona: Edicions Destino, 1951.—  Segueix aquest enllaç a Google Play, per llegir part del llibre (pàg. 38-52) o comprar-lo.


LA CREU
La Historia del famoso cabecilla carlista, D. Francisco Saballs [amb b alta], El terror de la montaña. Fulletó d'autor desconegut (per a mi) i del qual tinc una còpia en paper.

"Con la última campaña que ha terminado (la tercera guerra carlina) [...], el cabecilla que más fama de cruel y sanguinario ha adquirido, el que ha sido más osado y atrevido en sus empresas, es el que hoy presentamos a la consideración de nuestros lectores [...], el Terror de la Montaña. Todo el odio, todo el veneno que las huestes carlistas profesaban al principio liberal, lo mamó el pequeño Saballs.

Entró pues Saballs en España con cinco hombres armados de palos por todo ejército, llevando en el bolsillo noventa reales por todo caudal. Así resulta de sus propias memorias. [...] Estas columnas (que perseguien a Savalls) eran mandadas por el teniente coronel Cabrinetty, cuya brillante historia militar está enlazada por decirlo así a la del cabecilla Saballs hasta la infortunada acción de Alpens.

Antes de entrar de lleno en la historia militar del terrible partidario de D. Cárlos, sonoraconviene que describamos a este hombre que ha llenado de sangre a las hermosas provincias catalanas.

Retrat... Saballs es alto y delgado; todo él es una organización de nervios y de huesos que revela su resistencia y su actividad. Su semblante es largo, la mirada es profunda y tiene los ojos encendidos por los bordes. La nariz es aguileña y su barba larga y aguda. Un largo bigote entrecano da a todo su rostro mayor dureza. Las cejas están contraídas por lo regular y dos profundas arrugas parten perpendicularmente desde la frente a la nariz. No hay en todo aquel semblante ni un rasgo de bondad: su voz es brava, imperiosa y sonora.

Era tal el renombre que había adquirido este oscuro guerrillero, que la gente de la montaña asustaba a los niños anunciándoles la aparición de Saballs.

La Batalla d'Alpens... Pero aquella penúltima gloria del rival de Saballs debía encontrar un triste término en la sangrienta batalla de Alpens. Este combate, era por decirlo así, el esfuerzo más colosal hecho por Cabrinetty; pero en las primeras descargas una bala según unos, y dos según otros, cortaron de repente la vida del malogrado brigadier, que cayó entre los suyos con el cuello y el pecho destrozado. Muerto Cabrinetty la dispersión y el desorden fue general, y Saballs, que era tan sagaz como su infortunado y constante enemigo, aprovechó perfectamente las ventajas que la suerte le daba.

Hasta aquí la interesante relación qué hemos hecho; relación que tiene un término fatal con la batalla de Alpens. Cabrinetty, el héroe de la montaña, sucumbió en el duelo que sostuvo con el terror de ella, pudiendo decirse que, de las aventuras de Saballs, esta fue la más afortunada.

Era el cabecilla carlista un hombre que, por su carácter exigente y turbulento, no admitía otra superioridad que la suya ni otras órdenes más que las que a él podían convenirle.
En honor de la verdad, preciso es decir que, en aquella postrera, lucha Saballs estuvo siempre al frente de sus soldados. Le tocaba retroceder y retirarse; pero siempre lo hacia el último, y en todos los encuentros del año de 1875, siempre se le vio defender la causa de posición en posición, sin que por eso desmayase su ánimo.

Cuando de posición en posición y de montaña en montaña, todas las facciones catalanas fueron barridas, unos hacia el Pirineo, otros hacia las escabrosas cumbres de Jaca, entonces Saballs, aquel caudillo de la fortuna, aquel hombre de hierro que veía desde las altas cumbres los valles y campos catalanes, no pudo menos de llorar, porque hay ocasiones en que los hombres de corazón más duro lloran como los niños.

CONCLUSIÓN...  Y es que Saballs, como hemos dicho, no puedo vivir ni moverse sino allí donde la guerra hace sus estragos, pues su naturaleza, su carácter y su condición, no tienen otro aliciente que la del estruendo de la fusilería y el estampido de los cañones. [...] en Sabails se ve el espíritu de nuestro pueblo, cuando lucha por una idea [...]

Saballs no admitiendo otra imposición ni otro freno nada más que el de su propia y enérgica voluntad, es él retrato de todos aquellos que han seguido sus huellas.

Saballs es el almogávar antiguo.
Es el soldado que no reconoce ordenanza alguna.
Es quien vive y goza con el humo de los combates.
Es quien sigue el rumbo tempestuoso de su destina, sin mirar ni para adelante ni para atrás.

Suponiendo que no hubiera existido el partido carlista, cuya bandera era tan a propósito para el genio de Saballs, éste hubiera encontrado en otra parte el aliciente que con tanta extensión le ofreciera la última guerra que ha terminado felizmente.
En todas las luchas civiles han existido caractéres de esta naturaleza, especialmente en Cataluña.
Saballs ha sido el último: aunque hoy vive en el silencio, en la sombra, siempre será su carácter fuerte y enérgico, la reproducción de los hijos de la guerra.

Creemos que con lo dicho es lo bastante para conocer al hombre de la montaña. Este es Saballs."


Font d'aquesta segona part de fragments de text "entre cometes": El terror de la montaña ó Historia del famoso cabecilla carlista D. Francisco Saballs. Fulletó, d'autor desconegut, per a mi; i del qual tinc una còpia en paper.
Segueix aquest enllaç de la Biblioteca Tomás Navarro Tomás, per llegir-lo.


Del programa "En Guàrdia!", de Catalunya Ràdio - Savalls (9-9-2007) i Cabrinetty (18-4-2014).

Savalls - enllaç extern a CatRadio
Cabrinetty - enllaç extern, CatRadio

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges