Venècia, 6 de gener de 1897 ─ Testament polític de Carles VII (1848-1906)

Carles de Borbó i Àustria-Este, pretendent carlí al tron d'Espanya, nascut a finals de la segona guerra carlina o dels matiners (1846-1849), té tan sols 49 anys quan escriu aquest testament.
Ideologies polítiques a banda, un testament polític en el qual esmenta als avantpassats dels voluntaris que lluitaren en la Batalla d'Alpens com exemple a seguir en la lluita per a "salvar la pàtria".
No deixarà mai de sorprendrem, tot plegat!

Entenc que la Batalla d'Alpens (amb la mort de Cabrinetty) esdevingué una de les victòries més sonades per als carlins, una gran derrota per als liberals, una matança brutal i un ¿què punyetes està passant? per als alpensins de l'època. Puc entendre, també, que l'enclavament geogràfic del poble d'Alpens (militarment parlant) fos considerat un enclavament que calia dominar o conquerir. Però em costa d'entendre (o no), què vols que et digui?, per quina raó s'ha arribat a magnificar tant tot plegat:

La premsa de l'època n'està plena (bé, potser tan plena, tampoc) de referències a Alpens i les tres guerres carlines. Mira aquest recull:

— Alpens (1833-1840) la Primera Guerra Carlina: publicacions.
— La Batalla d'Alpens 1873 - Fira del Jovent 2013.
— Alpens i les carlinades: recull de les cròniques de l'època (s.XIX).
— La Ilustración Española i la Batalla d'Alpens (III Guerra Carlina).
— En el Palau de Polentinos (Àvila) tenim un quadre de grans dimensions que commemora la Batalla d'Alpens: Alpens, 1873. Defensa de un convoy. Muerte gloriosa del oficial del Cuerpo, don Vicente Reina López, es titula.
— Doña Blanca (esposa d'Alfons de Borbó, germà de Carles VII) dedica dos capítols sencers de les seves memòries a la que ella anomena La Acción de Alpens (amb plànol de la batalla i una pintura d'un pintor polonès, inclosos).
— Miquel Clarà i Cabruja (Riudellots, 1852-1909) i la sardana "l'Acció d'Alpens" El cançoner popular de Catalunya (1929), dues cançons dedicades a la Batalla d'Alpens.
— Enrique Camino escriu l'obra El salvador de Puigcerdá y la muerte de Cabrinetty, un drama en 3 actes i una lloa, escrit en vers, que es va publicar l’any 1880.
— Melcior de Palau (enginyer de camins) defensa la construcció de l'actual carretera, que, diu passa "por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan".
— Fins i tot, Noah Gordon, en el seu llibre El celler (pàg. 26) esmenta els combatents de la boina roja i la matança d'Alpens.

Suposo que Carles de Borbó i Àustria-Este, altrament anomenat Carles Ⅶ, endevinava tot això i molt més, en parlar d’Alpens: "Palacio de Loredán, Campo de San Vito, en Venecia, el día de Reyes del año de gracia de mil ochocientos noventa y siete. — A los carlistas

Palazzo Loredan dell'Ambasciatore

Desde mi casa del destierro, pensando en mi muerte y en la vida de España, con la mente fija en el tiempo y en la eternidad, trazo estas líneas para que, más allá de la tumba, lleven mi voz a vuestros hogares y en ellos evoquen la imagen del que tanto amasteis y tanto os amó. Si España es sanable, a ella volveré, aunque haya muerto.
¡Adelante, mis queridos carlistas!
Vosotros podéis salvar a la Patria, como la salvasteis, con el Rey a la cabeza, de las hordas mahometanas y, huérfanos de Monarca, de las legiones napoleónicas."

"Antepasados de los voluntarios de Alpens y de Lácar, eran los que vencieron en las Navas y en Bailén. Unos y otros llevaban la misma fe en el alma y el mismo grito de guerra en los labios."

↪ "Testamento político de Carlos VII" - Venècia, 6 de gener de 1897 [PDF, 1,77 MB]