La gent d'Alpens celebra el Dia Internacional de les Dones

Quatre pinzellades del que ha estat aquest cap de setmana commemoratiu del Dia Internacional de les Dones, a Alpens. Un programa d'actes ben pensat i presentat esplèndidament.

Per ordre de presentació, hi trobareu:
  • "Les dones que cremen romaní", amb la col·laboració de Montse Maestre, homenatgen a Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona, es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. 
  • Sandra Guardiola ens presenta una selecció de fotografies "esplèndides" del seu viatge per Indonèsia, titulada "Més enllà de l'horitzó".  
  •  A la casa de la vila, "El temps en femení". Un total de vuit fotògrafes de nacionalitat francesa i catalana presenten una reflexió sobre el temps en clau femenina... 
  • I finalment, Alba Martínez i Itahisa Caritx, "Alpensines pel món", van compartir amb tots nosaltres les seves experiències com a dones viatgeres... Un plaer escoltar-les.

La gent d'Alpens celebra el Dia Internacional de les Dones

 Recordem Joana Matia Borau (1908 - 1991), la primera alcaldessa d’Alpens (1936), i tota la gent d'arreu que, com ella, van patir o pateixen presó injustament.

Us deixo amb l'Elionor, de Miquel Martí i Pol.



L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: «sí, senyor» i «bones tardes».

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Festa Major d’Alpens 2023 - Reportatge fotogràfic