I la gent d'Alpens va cantar caramelles...

Ahir, diumenge de Pasqua, tossuts com som, vam decidir que res aturaria la cantada de caramelles d'enguany.
I aquí estem. Ara us ho explico.

Permeteu-me, però, que abans faci palès el reconeixement que devem a tots els homes i dones dels serveis públics i als seus familiars i amics que els fan costat, i als treballadors i treballadores que sortiu cada dia al carrer per anar a treballar amb vocació de servei per tal de fer-nos menys feixuc aquest confinament.

Ells i elles s'exposen cada dia per cuidar-nos si emmalaltim i per fer-nos més lleuger el nostre confinament. Nosaltres, a canvi, només hem de fer una sola cosa: quedar-nos a casa. Fem-ho! Si no ho vols fer per a tu, fes-ho per als altres. Sé molt bé que aquest estat de confinament no es pot pas perllongar indefinidament, però mentrestant vull creure que ens serveix per a habilitar nous equipaments d'acollida per als/per a les que puguem emmalaltir i també, esperem-ho!, per a descobrir possibles medicaments més eficaços per a combatre aquesta pandèmia. I tot plegat, no ho oblidem, en bona harmonia amb aquest planeta que ens acull i que aquests dies —qui ho havia de dir!— respira alleujat amb el nostre confinament. Alguna cosa hem d'aprendre, també d'això.

radicalment

trilers

Ja em disculpareu, però és que resulta que sense compartir tot això que us acabo d'explicar no trobava la manera de presentar els actes que vam protagonitzar ahir, tots plegats... Un regal molt emotiu, tot sigui dit. Gràcies, sou genials, gent d'Alpens. Ahir, us he de ser sincer, em vau fer plorar d'emoció.

Visqueu molts anys, amb salut i harmonia.

I ara, al que anàvem:
Per a tots vosaltres —Gent d'Alpens i d'arreu del món!— la cantada de caramelles que han gravat des del confinament els PETITS/GRANS CANTARIES D'ALPENS! Gràcies, ens ha fet molta il·lusió escoltar-vos.

Un projecte dels pares i mares del poble amb els seus fills i filles de protagonistes.

No et submergeixis en la nostàlgia de no poder celebrar aquesta festa tal com la tradició ens té acostumats... Recorda que encara que sigui des de casa estem tots plegats en aquesta lluita. I si així i tot els ulls se t'humitegen contemplant el directe: plora, no passa res!
I quan hagis plorat (jo ho he fet) agafa un paper i un llapis i apunta tots els bons propòsits de celebració per a quan ens puguem retrobar, lliures d'aquest malson que ens ha tocat viure.
Salut i força a tothom.

Alpens canta la María de les trenes, de Ramón Calduch (Montcada i Reixac, 1928-2008).

Així ho van viure des del campanar Fredi Castro (a la trompeta) i els organitzadors de la cantada.

Fotografies de Daniela Correa

I acabarem amb aquesta altra perspectiva que ens presenta el mateix autor: "Avui, diumenge de Pasqua —ens explica Miquel Escobar— una bona part de veïnes i veïns han sortit als balcons i jardins per seguir la cantata de caramelles i sardanes. Això sí, mantenint les distàncies. Gràcies a tothom per col·laborar i fer-ho possible."