7 de des. 2017

Les intrigants i pèrfides 'Memorias de Donña Blanca' (1875)

Memòries que foren impreses l'any 1875 a la impremta La Renaixença del carrer llavors conegut com Montjuich del Obispo, de Barcelona; i que, posteriorment, el 19 d'agost de l'any 1919, el poeta José Augusto Escoto (Matanzas, Cuba, 1864 - 1935) va cedir a la Harvard College Library per a la seva conservació.



Tal com explica l'autor/a, del qual només en conec les inicials J. T. R., es tracta d'una
'obra redactada en vista de documentos importantísimos e inéditos. Adornada con 73 preciosísimos grabados representando los principales personajes y los más culminantes episodios de la actual guerra carlista en Cataluña.' 
Afirma Pere Muñoz Hernández en el seu treball titulat 'JOSEP AGRAMUNT, LO CAPELLÀ DE FLIX, I LA TERCERA CARLINADA' (pàg. 169):
'María de las Nieves de Braganza el va definir (al capellà de Flix) com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qualificat de vesànic; així el 1875 es publicà la novel·la libel Memorias de doña Blanca per J.T.R. editada per la impremta La Renaixença, memòries apòcrifes de la cunyada del pretendent carlí Carlos VII.'
I fetes les presentacions formals, passarem al context de l'obra:

Com no podia ser d'altra manera, la trama principal es desenvolupa entre els anys 1873 i 1874, en plena III guerra Carlina, i parla dels fets de la batalla d'Alpens (vegem el 8è repartiment) i de molts fets d'aquesta guerra cruel, la tercera en molts pocs anys.

Bé, no t'explico res més, ja ho llegiràs.


NOTA: tot i que aquí trobem tota l'obra agrupada en un sol llibre, originalment, com podreu comprovar, es va publicar en fascicles (repartiments). També cal dir que, encara que sembli que conté moltes pàgines, heu de tenir en compte que, com que es tracta d'una publicació en fascicles, són molt fàcils i lleugeres de llegir.

Si vols, també el pots llegir i, fins i tot, baixar-te'l, a:
 

Google Play (gratuïtament), per a mòbils i tauletes.
En format PDF [6,18 MB]
- I a Google Llibres. —Gràcies per posar al nostra abast aquesta obra i tantes altres que els amants de la literatura i la història mai agrairem prou de poder llegir o consultar.

23 de set. 2017

Festa Major d'Alpens (1917 – 2017), cent anys!

Amb els meus millors desitjos per aquests dies de festa gran i content de compartir amb vosaltres l'experiència vital d'aquest blog, us presento el programa de la Festa Major d'Alpens de l'any 1917. Enguany en farà 100 anys.

Capbussa't en el temps i llegeix-lo, a poc a poc i sense presses... Veuràs que, tot i que Miquel Casals encara no havia construït el Casino (1928), ja feia de les seves organitzant unes festes majors impressionants!

Un programa farcit d'activitats culturals i religioses que es presenta així:

La comissió organitzadora de les festes, sens reparar ab cap mena de gastos, ha contractat per els dies 27 y 28 la molt aplaudida COMPANYIA DE SARSUELA Y OPERETA del Teatre de la Comedia de Barcelona [...] que junt ab el distingit aficionat d'aquesta poblaciò —EN MIQUEL CASALS— farant les delicies del públich, en el BONIC TEATRE qu' al efecte 's constituirá en el EMBALAT.
I segueix, convidant-nos a assistir a la representació de quatre sarsueles boniques i de molt riure, acompanyades per la molt acreditada orquestra La Moderna de Granollers, i dues comèdies xamoses i gracioses. Tot plegat, a preus económichs i amb serveix especials de tartanes durant els dies de la festa.

Ja m'hauria agradat veure les cares de la gent d'Alpens, amb tanta sarsuela!



A la pàgina 3 de l'edició del matí de 'La Veu de Catalunya' del 26 de setembre de 1917, secció 'Notes de fora', hi diu:
—Alpens (Lluçanès). — Festa major. —
S'ha publicat el programa, redactat —remarca— en nostra estimada llengua catalana:
Avui, 26 de setembre: Tritlleig de campanes. Completes.
Dia 27: Ofici solemnial. Processó i Rosari. La típica dansa alpensina, i seguint la consuetut (costum), les noies obsequiaran amb un berenar als seus balladors. Serenates i ball a l'envelat. A les dotze de la nit llevant de taula (durant el qual els concurrents á la festa —vegem el programa de mà— podrán depositar les cantitats que vulguin, á les safates que al objecte portarán nostres joves) [...]
 → [Mira el PDF 1,50 MB]


Aquest any —com sempre!— farem una gran festa. —T'esperem!

I també s'escau en diumenge, com el 2015. Un diumenge que els catalans tenim ben present: el de l'1 d'octubre.  —Ja tinc la màquina de fotografiar a punt. Visca Catalunya!



21 de set. 2017

Ens han entrat a casa

Ens han entrat a casa. S'han emportat tot el que han volgut i a qui han volgut, i pobres de vosaltres que aixequeu la veu, ens han dit.
—Què us heu pensat.
Tot per anihilar els nostres clams, la veu dels nostres representants i la institució de la Generalitat de Catalunya.
—No hi teniu cap dret.
Quan penso en tot el que vaig/vam lluitar per esborrar la dictadura de les nostres vides i dotar-nos d'una democràcia, que vaig creure veritable, i contemplo —ara, amb basarda— l'actuació d'ahir de "las fuerzas armadas del estado", amb bona part de la premsa i del poder judicial al dictat del "Gobierno" i, tot plegat, amb l'aquiescència dels partits històricament d'esquerres, què voleu que us digui?
—Se'm regira l'estómac. Caram, tan sols demanem un referèndum!
I em pregunto, no sense autocrítica, què vam fer tan malament que l'Estat espanyol, encara ara, quaranta-dos anys després de la mort del dictador, no pugui entendre que el primer principi que existeix al món és la llibertat dels seus pobles per decidir els seu futur, lliurement.
—Jo vull decidir el meu futur. Vull la república catalana indepenent!

T'estimo Catalunya!
Malhaja lo cavall negre que ens trepitja i humilia,
benhaja lo cavall blanc que ens estima i ens vol emancipats!

28 d’ag. 2017

Les "imatges mai vistes dels voltants del poble d'Alpens", de la mà de Lluc Plans

Només de començar, en escoltar el "Ho Hey" de "The Lumineers" de fons, el viatge ja s'endevina encisador.
Començarem amb una vista de 360º des de dalt la Serra i una panoràmica del poble per presentar el vídeo: "Alpens a vista de dron" Titula, Lluc Plans, el seu jove autor!

Que què hi veurem? —Com diu el seu autor, hi veurem les "imatges mai vistes dels voltants del poble d'Alpens".


Primer volarem fins a Sant Pau del Colomer (0:29) i, resseguint les contrades del sud del terme, visitarem la masia de la Vall (0:56). Una gran masia (s. XVII-XIX) orientada al sud, que presenta una gran porta d'accés amb una llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL - 1876

Seguim cap al nord-oest, just a dalt de tot del límit del terme, per visitar Sant Pere de Serrallonga (1:14), per tornar cap a Alpens (1:41) i sense perdre temps, volarem fins a Santa Margarida (al nord-est), la terra dels Saguàrdia (s. XII i XIV) (1:49). Mentre baixem, aprofitarem per visitar Roca de Pena (2:11) i acabarem, de nou al poble, amb una vista aèria, captivadora!










4 d’ag. 2017

Tal dia com avui, de l'any 1900, Antoni M. Alcover (Manacor 1862-Palma 1932), feia cap a Alpens

Un any abans que Jacint Verdaguer publiqués Ayres del Montseny, el dissabte 4 d'agost del 1900, Antoni M. Alcover, autor del Diccionari català-valencià-balear (també anomenat Diccionari Alcover-Moll), de camí pel Pirineu i els seus pobles, ens va fer una visita.

Així ho explica en la primera llibreta, en la qual ens narra la seva "1a. Excursío per Catalunya y el Rosselló", que presenta així:

«En nom de Déu nostro Senyor y de la seua Inmaculada Mare la Santíssima Verge Maria y de tots els angels y sants del cel (una bona colla, com pots veure) comensa aquí aquest llibret de notes de la exida a Catalunya de l'estiu de 1900.»

«L'excursió que recull la primera llibreta esmentada, que fa 8,5 x 13 cm i té 95 pàgines, s'esten del 19 de juliol al 10 d'agost de 1900. [---] La llibreta consigna els viatges a Barcelona, Vic, Folgueroles, [...] la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Borredà, Alpens, Sant Quirze de Besora, ...»

Excursió, que formava part de les moltes que va fer durant més de 20 anys; per tal de recollir dades, dels llenguatges vivents i escrits arreu dels Països Catalans i de les que en sortiria, el Diccionari que avui coneixem.

«Die 4. (d'agost) A les sis, missa dita, dins la tartana de Berga, y cap a Sant Quirze de Besora. Abans d'arribar a Alpens m'han dit que dalt una muntanya hi ha Sant Pere de Serrallonga, una iglesia romanica ab porta molt antiga.

Arribats a Alpens, ab una correguda som anat a veure l'iglesia. Es moderna perque en la primera guerra civil, la cremaren; no més queda'l campanar, que'n sortí ab un crivell dalt abaix, que encara's veu: es un campanar cuadret, ab un finestral molt estret a cada dau: el dau darrer, es relativament modern.

Per devant l'iglesia passa un carrer molt mal pla (m'agrada aquesta expressió de 'molt mal pla') y se'n va per avall cap a llevant: aquí caygué mort en Cabrinetty en la batalla que li guanya'n Savalls»

El Poble tenia 470 habitants i ja es començaven a escoltar els primers compassos de la Cobla Infantil d'Alpens: «Llamaban la atención por su corta edad y por el ajuste y precisión con que ejecutaron varias piezas de su repertorio» —Publicaria, La Vanguardia, el 3 de juny de 1901.


font: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, "Dietari de les eixides (19002-1902)", volum 1 - Col·lecció: Biblioteca Marian Aguiló - «Edició dels dietaris de les excursions per diversos indrets que Mossèn Antoni M. Alcover va fer a partir de l’estiu de 1900, d’un gran interès per al coneixement de la seva activitat prodigiosa i per als orígens de l’obra del Diccionari...»
També el pots fullejar a Google Llibres, si vols.



Un altre dia parlarem del poeta Andreu d'Espens i el Cançoner dels Masdovelles... (vegem "ALPENS", al Diccionari).

26 de jul. 2017

"les prunes d'or" de l'hort de casa

Quatre prunes de la prunera generosa de l'hort de casa acabades de collir.

I parlant de prunes: tasteu "les prunes d'or", de Josep Carner

En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s'aclivella.
Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d'or.

Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d'una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.
Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fesses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
Superbament aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s'estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.


i les de "Vicens Martín Big Band & Gemma Abrié - Jazzing", totes dolces com la mel.