17 set. 2016

No tenim remei —ho diu tothom— som uns cafres! Festa Major d'Alpens 2016 - 1991 i 1916

Torna la Festa Major, ho sap tothom, no cal dir-ho. 
La comissió ha fet els deures, em consta. I el poble vol gresca, també em consta.
Portem tot un any de farres, ja ens coneixem, però aquesta vegada ho petarem, no ho dubteu.
No tenim remei —ho diu tothom— som uns cafres!  Anys i panys de pràctiques ens avalen, ho sabem.
No hi ha qui ens aturi, estem molt engrescats —crida el jovent, esvalotat! T'esperem amb bona gresca, xerinola i un gran sarau.

És la Festa Major. La Festa que ens agermana en allò bo i ens esperona a mantenir el cap ben alt enfront de les adversitats
Visca la Festa Major!



Aprofito per compartir amb tots vosaltres —Gent d'Alpens— aquest esplèndid reportatge de la Festa Major de l'any 1991, fa 25 anys!



Un reportatge de Llorenç Talavera i Mañé —gràcies!— , editat per Lluís Suriñach.
Continguts, amb el minut d'inici aprox.: — Jocs de cucanya   — Sardanes - min 03:00    — Cercavila, gegants - min 03:55   — Correfoc, amb els diables Rocadepena - min 07:15   — El Casino d'Alpens, ball i concert de Festa Major - min 09:45   — La dansa Alpensina: preparatius, la Dansa, el "Ball Cerdà", ballada amb el públic i el "Vals jota" - min 13:12 



I ja posats, ara, de la mà de Teresa Sabartés i Saperes —gràcies!— el programa de la Festa Major de l'any 1916, enguany farà 100 anys!



"El meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.

A la plaça de nit s'hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo.

I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; quedat avui a casa.
...
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, la vida balla descalça.



- Tot, sobre la Dansa Alpensina
- No et perdis el recull de programes de festes d'Alpens (1906-1978)
- La Festa Major, els diables Rocadepena...

13 set. 2016

La gent d'Alpens estem a punt! - Les fotos de la Diada del 2012 al 2016

A punt per la república catalana! —Que res desmereixi els teus somnis, Catalunya! 

Ho hem tornat a fer.
Som un poble guanyador
———11S2016  ———

Alpens, a punt.

11S2015 - VIA LLIURE a la República Catalana

Alpens, a la Via Lliure.

11S2014 - La V de la Diada! Pel dret a decidir del poble català 

Alpens, a la V de la Diada!

11S2013 - La Via Catalana (tram 562, Caldes de Malavella)

Alpens, a la Via Catalana

11S2012 - Catalunya, nou estat d'Europa!





DEL LLIBRE DE SINERA XXIV - HE MIRAT AQUESTA TERRA. Interpretat per Raimon.
L’any 1981 Raimon va consignar en un dietari les visites que va fer a Salvador Espriu mentre componia i gravava unes cançons a partir de versos del poeta.
NÚVOL, el digital de cultura.

Salvador ESPRIU, Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62, Barcelona, 1973.




De Salvador Espriu (1913-1985), no et perdis la part de la narració «Tereseta-que-baixava-les-escales», que ens parla de fra Josep d'Alpens (1816-1905).



I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Ara mateix (fragment), Miquel Martí i Pol

23 ag. 2016

Alpens, manuscrit i representacions de l'obra 'Victoria de Christo' (1757–1834)

"Esta devota representació, se representà en la Parròquia de Santa Maria dels Pens [Alpens], en lo any de 1757. Segonament en lo mateix Poble en 1775 [...] Tercerament se representa en dit poble en 1787 y en esta ocasió si añadí lo sacrifici de Isaac, [que] lo compongué lo Rt. P. Fra Joseph Canellas —fill il·lustre d'Alpens—, y en 1805 se tornà representar en lo mateix Iloch" —Resa, abans del pròleg, l'explicació «Al Lector» que fa l'autor.

A la contracoberta d'aquest manuscrit —enquadernat amb cuiro negre, de 85 folis i dues guardes plenes de dibuixos molt elementals— podem llegir: "Joseph Rosell [nascut a Alpens, el 26 d'octubre de 1796], taxidor de cotó y llana. Als Pens lo any de 1834", amb la seva signatura autògrafa.

Si tenim en compte la data de l'última representació esmentada i la de signatura, conclourem que aquest manuscrit fou redactat entre els anys 1805 i el 1834, a molt estirar. "Esta sagrada representació —escriu l'autor— titulada 'Victoria de Christo' fou traduïda de la llengua castellana" de l'obra del mateix títol escrita per Bartolomé Palau entre 1569 i 1577. — [L'original - PDF 4,25 MB]

C O N T E X T

Per tal de fer-nos una idea del context de les representacions i la redacció d'aquest manuscrit, et diré que el poble d'Alpens —segons certifica el rector a requeriment del bisbe, el desembre de l'any 1768—, per exemple, té 968 habitants (121 de fins a 7 anys, 125 d'entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d'entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50 i 5 clergues).
Un altre cens, ara de l'any 1797, certifica 928 habitants, repartits entre 398 homes, 346 dones, 77 nens i 107 nenes.

Vivim immersos en l'apogeu de la industria tèxtil, el contraban saneja i lucra prou bé les butxaques dels alpensins i, com pots veure, la nostra vocació teatral no té res a envejar a cap de les grans ciutats.

Tres fills il·lustres de llavors honoren, avui, la nostra història: mossèn Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822), l'impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), i l'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818).



Per la seva rellevància, et deixo uns quants fragment del text del manuscrit:
  • 1. "Al Lector:
Esta sagrada representació titulada «Victoria de Christo» fou traduïda de la llengua castellana a nostre romans català. Se ha procurat guardar la energia de son original. Se suplica al lector no mirià las moltas faltas que encontria: ja en no correspondrer a la dulsura del llenguatge castellà; ja en la addició o supressió de versos; ja en sa poca cadencia; ja en la falta ó superfluitat de sílabas; ó ja en la variació de alguns, tot per adaptar-se millor á la llengua catalana. Ab una paraula, no se detinga lo lector en notar las faltas, sinó al bon fi que ha mogut a la traduccio que és lo facilitar-li, per aquest medi, tant celestial doctrina.

Pues lo autor esta ben persuadit que obra donada de tal perfecció que no tinga errors, defectes, ó faltas, y que no demània puliment y correcció; no se troba, sinó en las sagradas Iletras, esto és, en la Sagrada Escriptura. De totas las faltas pues, demana perdó, primer a Deu, después a la Santa Yglésia, si en alguna cosa la ofen; después la deixa a I'examen dels sabis, y finalment de tot bon Christia y amant verdader de Jesuchrist.
En la versió original, Bartolomé Palau també s'excusava:
"Por tanto me envian primero a mi,
de gracia , y merced á todos Señores,
pues todos son nobles nos agan favores,
no miren las faltas que abrà en el dezir:
Mas solo el deseo de muy bien servir
à vuesas mersedes , hombres afamados"
Esta devota representació —continua l'autor del manuscrut—, se representa en la Parroquia de Santa Maria dels Pens, Bisbat de Vich, en lo any de 1757. Segonament en lo mateix Poble en 1775; y en esta ocasió se añadiren las cantillas: «No sias ingrata a ton criador» com se trobará en lo Acte quant la serpent engaña a Eva. Tercerament se representa en dit poble en 1787 y en esta ocasió si añadí lo sacrifici de Isaac, que se representà después de Noè, antes de Abraam; y est sacrifici de Isaac lo compongué lo Rt. P. Fra Joseph Canellas, natural de dit Poble, religiós y lector dels P. P. Trinitaris calsats en Barcelona; y en 1805 se tornà representar en lo mateix Iloch, y en esta ocasió se añadí lo seguent 
Después de formada Eva de una costella de Adam, estant aquest dormint, y encara no deixat lo son, diu á éll lo Pare Etern. o Déu: «desperta Adam desperta, etc., fins a las paraulas Adam y Eva mirau, etc., exclusive, com se veurà en son Iloch.
  • 2. Nota
Deu advertir-se que sempre que algun dels representants farà alguna amenassa als Dimonis, fentlos memoria de que Déu los castigà, ó que los despullarà de l'imperi temporal que élls tenian sobre los detinguts en los llims de Abraam, dits dimonis udularán o bramarán, donant á enténder ab assò lo seu sentiment.
  • Part 3. de la 3a edat del Mon. Acte primer
Lo Sacrifici de Isach que se comencà á representar en lo lloc del Pens en lo any 1787; y lo compongué lo Rt. P. Fra.Joseph Canéllas natural del mateix Poble, lector y profés del Convent de Trinitaris Calsats en Barcelona. Parlan en éll Abraam, Isach y un Angel."

9 ag. 2016

Independence day! —Venim a per vatros!

  Així titulava Marc Plans la fotografia dels tres protagonistes que, des de dalt la Serra, contemplen, omnipotents, el poble d'Alpens. —I realment li escau.


  Aquestes són algunes de les fotos que va fer aquella nit el seu fill Lluc i que ha volgut compartir amb tots nosaltres. Gràcies!
  Alpens, la nit del diumenge i matinada del dilluns, 8 d'agost.


LLICÈNCIA POÈTICA

«Però no va respondre a la pregunta. Em va dir:
 —El que és important, no es veu…
—És clar…
—És com amb la flor. Si estimes una flor que està en una estrella, a la nit és agradable mirar al cel. Totes les estrelles tenen flors.
—És clar…
—És com amb l'aigua. La que m'has donat per beure era com una música, gràcies a la politja i a la corda… te’n recordes… era bona.
—És clar…
—A la nit, miraràs les estrelles. La meva és massa petita perquè et pugui ensenyar on és. Val més així. Per tu la meva estrella serà una de les estrelles. Aleshores, t'agradarà mirar-te-les totes, les estrelles… Totes seran amigues teves. I a més et faré un regal…
Va tornar a riure.
—Ah!, jovenet, jovenet, com m'agrada sentir-te riure!
—Justament, serà el meu regal… serà com amb l'aigua…
—Què vols dir?
—La gent té estrelles que no són iguals. Per uns, els que viatgen, les estrelles són guies. Per altres només són llumets. Per altres, que són savis, són problemes. Pel meu home de negocis eren or. Però totes aquestes estrelles callen. Tu tindràs estrelles com no en té ningú…
-Què vols dir?
-Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
—I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust… I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: «Sí, les estrelles sempre em fan riure!» I es pensaran que ets boig. T'hauré fet una mala passada…
I va tornar a riure.
—Serà com si en comptes d'estrelles t'hagués donat un piló de cascavells que saben riure…
I va tornar a riure. Després es va posar seriós»

      "El petit príncep", d'Antoine de Saint-Exupéry (capìtol 26, fragment)    

29 jul. 2016

Alpens, del nou servei de tartanes (1911) al primer auto de línia (1920).

Nou anys després que "La Veu de Catalunya" es fes ressò del nou "servey de tartranes" entre Borredà i Sant Quirze (1911), l'edició del vespre del dilluns, 2 d'agost de 1920, publicava:

«Fa un mes, poc més o menys, que la companyia de tartanes, que feia el trajecte de Sant Quirze a Berga, les va suprimir, utilitzant per a fer l'esmentat servei un bell i lleuger autor.
Aquest passa per Alpens a les cinc i a las deu del mati, essent una gran comoditat per als viatgers de la nostra comarca.
Però cridem l'atenció dels encarregats de vetllar pel bé públic, o a qui correspongui, sobre dues coses: Primera, que l'auto és insuficient per a transportar el gran nombre de persones que desitjarien aprofitar-lo per a llurs excursions, veient-se moltes persones de tots sexes i condicions obligades a seure damunt la carrosseria de l'auto, essent així que no té cap condició per a portar gent en l'esmentat lloc. Cal que s'hi posi remei abans no s'hagin de deplorar accidents, i segona, que el servei de la i correspondència està molt abandonat.»

Alpens, el Ramal - La tartana del "Presumit", transport de viatgers, inicis segle passat

Tartana llarga.
font: el blog 

Els primers autos de línia.


A la mateixa secció, titulada "De les terres catalanes / Llussanès", també hi deia:

—No fa pas gaires dies que ens veiérem honorats per la visita dels dos germans, fills d'aquest poble, Josep i Ramon Casals, deixant-nos un amable record dels dies que fruirem de la seva amable i afectuosa companyia.

—S'ha inaugurat en aquest poble la germandat «L'Auxili», d'assegurances per a malalties, essent ja molt considerable el nombre d'associats que s'hi han inscrit. Riu-te'n de les mutualitats d'avui dia. Llegir més!

—Després de penosa malaltia, ha mort el propietari i fabricant de llagonisses En Josep Cruells. Q.E.D.

—Hem tingut una bona pluja, quedant ja assegurada la collita de tardaneries.

Mira la publicació [PDF, 1.34 MB]

Panoràmica d'Alpens, inicis del segle passat. - Encara no hi ha el Casino (1928)


D'aquest any 1920 i el següent, els programes de la Festa Major i l'estat detallat de comptes de la festa de l'any 1921.

NO ET PERDIS EL RECULL DE PROGRAMES DE FESTES DEL POBLE (1906-1978).

20 jul. 2016

Estiu! 'Ara és el temps d'estimar pels camins.'

Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.

Miquel Martí i Pol - "Estiu" (fragment)

Des del camí ramader central (GR1), del Graell a la pleta de Torrats.


Alpens‬, aquest matí, poc després de la sortida del sol, des del camí ramader central, el bosc i el poble, al fons, enamoraven!
Des d'un indret, que et convida a gronxar-te, complagut i sense presses, en el somni d'una vida engrescadora... I a retrobar-te, valent, amb la fonedissa energia de l'ànima que, sovint, solem oblidar, capficats en allò quotidià.
Un regal, senzill i esplèndid, a l'abast de tothom: la natura!

De la setmana passada, amb la primera llum del matí. Estiu! 


'Ella Fitzgerald i el Tee Carson Trio interpretant Summertime, la cançó de bressol de 'Porgy and Bess', de George Gershwin, a Alemanya, l'any 1968.'