4 d’ag. 2017

Tal dia com avui, de l'any 1900, Antoni M. Alcover (Manacor 1862-Palma 1932), feia cap a Alpens

Un any abans que Jacint Verdaguer publiqués Ayres del Montseny, el dissabte 4 d'agost del 1900, Antoni M. Alcover, autor del Diccionari català-valencià-balear (també anomenat Diccionari Alcover-Moll), de camí pel Pirineu i els seus pobles, ens va fer una visita.

Així ho explica en la primera llibreta, en la qual ens narra la seva "1a. Excursío per Catalunya y el Rosselló", que presenta així:

«En nom de Déu nostro Senyor y de la seua Inmaculada Mare la Santíssima Verge Maria y de tots els angels y sants del cel (una bona colla, com pots veure) comensa aquí aquest llibret de notes de la exida a Catalunya de l'estiu de 1900.»

«L'excursió que recull la primera llibreta esmentada, que fa 8,5 x 13 cm i té 95 pàgines, s'esten del 19 de juliol al 10 d'agost de 1900. [---] La llibreta consigna els viatges a Barcelona, Vic, Folgueroles, [...] la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Borredà, Alpens, Sant Quirze de Besora, ...»

Excursió, que formava part de les moltes que va fer durant més de 20 anys; per tal de recollir dades, dels llenguatges vivents i escrits arreu dels Països Catalans i de les que en sortiria, el Diccionari que avui coneixem.

«Die 4. (d'agost) A les sis, missa dita, dins la tartana de Berga, y cap a Sant Quirze de Besora. Abans d'arribar a Alpens m'han dit que dalt una muntanya hi ha Sant Pere de Serrallonga, una iglesia romanica ab porta molt antiga.

Arribats a Alpens, ab una correguda som anat a veure l'iglesia. Es moderna perque en la primera guerra civil, la cremaren; no més queda'l campanar, que'n sortí ab un crivell dalt abaix, que encara's veu: es un campanar cuadret, ab un finestral molt estret a cada dau: el dau darrer, es relativament modern.

Per devant l'iglesia passa un carrer molt mal pla (m'agrada aquesta expressió de 'molt mal pla') y se'n va per avall cap a llevant: aquí caygué mort en Cabrinetty en la batalla que li guanya'n Savalls»

El Poble tenia 470 habitants i ja es començaven a escoltar els primers compassos de la Cobla Infantil d'Alpens: «Llamaban la atención por su corta edad y por el ajuste y precisión con que ejecutaron varias piezas de su repertorio» —Publicaria, La Vanguardia, el 3 de juny de 1901.


font: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, "Dietari de les eixides (19002-1902)", volum 1 - Col·lecció: Biblioteca Marian Aguiló - «Edició dels dietaris de les excursions per diversos indrets que Mossèn Antoni M. Alcover va fer a partir de l’estiu de 1900, d’un gran interès per al coneixement de la seva activitat prodigiosa i per als orígens de l’obra del Diccionari...»
També el pots fullejar a Google Llibres, si vols.



Un altre dia parlarem del poeta Andreu d'Espens i el Cançoner dels Masdovelles... (vegem "ALPENS", al Diccionari).

26 de jul. 2017

"les prunes d'or" de l'hort de casa

Quatre prunes de la prunera generosa de l'hort de casa acabades de collir.

I parlant de prunes: tasteu "les prunes d'or", de Josep Carner

En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s'aclivella.
Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d'or.

Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d'una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.
Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fesses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
Superbament aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s'estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.


i les de "Vicens Martín Big Band & Gemma Abrié - Jazzing", totes dolces com la mel. 



10 de maig 2017

Alpens, la Fira del Jovent es vesteix de gala!

Amb els meus millors desitjos per a aquesta nova edició de la Fira del Jovent, també coneguda com La Gala d'Alpens!... Una mica d'història i tot el que et cal saber per celebrar-la com cal.
Un any més, puntual com un clau, el penúltim diumenge de maig, la "Fira del Jovent" es vesteix de gala per engrescar petits i grans a celebrar-la i acaronar-la amb empenta, gosadia i bon humor.
Enguany, com fem d'un temps ençà (biennalment), commemorem el fet d'armes de la tercera guerra carlina (1872-1876), conegut com la Batalla d'Alpens (9-7-1873).
I ho fem amb el nou repte de fer la recreació de LA BATALLA, la nit del dissabte (20 de maig), més en sintonia amb l'hora del fets...

Som del morro fort, nosaltres, saps? I ens hem empescat un espectacle visual de llum, so, foc i infern, interpretat meravellosament, que et farà tremolar de por i emoció! —Res, que ens agrada embolicar la troca, hi tenim la mà trencada!

→ Trobaràs les fotos de l'edició d'enguany, al final de l'article.


- Segueix, Alpens 1873 i el portal de l'Ajuntament d'Alpens, per saber els detalls i tota la  programació.
- Apunta't al room escape de Cal Salau... "El general, el ferrer, la infanta… i una caixa plena de duros. La història mai explicada!".
- El cartell de la Fira del Jovent 2017 [PDF 5431kB]

Retall del cartell de l'edició d'enguany. Disseny de l'alpensí Guillem Iborra Niubó i Núria Molist


Deixa'm fer-te cinc cèntims de la història… i tota la pesca

• Aquesta Fira, ja la trobem documentada l'any 1850 [consulta aquest PDF - 3,3 MB]

• Que com eren les fires, al poble? —Ens ho explica molt bé Salvador Vilarrasa i Vall (La Pobla de Lillet, 1875? - Ripoll, 1943), en parlar de la Fira de la Mare de Déu de març de l'any 1925.

• I aquí, tot i que interpreto que encara es va celebrar durant molts anys, a partir del 30 de maig de l'any 1928 en que La Vanguardia publica l'accident que va patir el 'quinteto Font de Manlleu", en desplaçar-se a la Fira; perdo el rastre documental fins l'any 1981 (enguany farà 36 anys), en què, des de la Comissió de Festes i l'Ajuntament (que llavors tenia l'honor de presidir) la tornem a recuperar.

1981 - ALPENS, Vila de paraires i de traginers, de paquetaires i de bandolers

«Un altre aspecte important. La Fira del Jovent era coneguda com una de les que aplegaven més fadrins i fadrines amb ànim de casar-se. Aquesta era una altre de les funcions de les Fires i era normal que hom hi anés a "vendre la mossolina", és a dir, l'estat de mosso  o fadrí.
La gent d'Alpens deia que el dia de la fira, per què aquesta fos bona, calia que al matí fes sol i la tarda fos ben plujosa. La qüestió era que vingués força gent i que tothom anés a ballar.
Tot plegat constituïa una quadre bigarrat que convertia la fira en festa important i viva, una festa esperada pel jovent i imprescindible per a una organització econòmica ben diferent de l'actual.»

Aquest mateix any, el poeta, narrador i dramaturg Agustí Bartrael del bastó de boix, d'Alpens!— fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

De l'any 1982, "Alpens: la fira del Jovent o de Gala, recuperada"



Convertida en temàtica d'un temps ençà, un any rememorem els fets de la batalla d'Alpens i, l'altre, celebrem la Trobada Internacional de Forjadors.
— Aquest any, toca LA BATALLA!


• Fira del Jovent 2011 - les fotos de la Batalla
• Fira del Jovent 2012 - les fotos de la Batalla
• Fira del Jovent 2013 - Història, vídeo i reportatges: de com ho van veure els carlins, de com ho van veure els liberals i com ho vam recrear nosaltres.
• Fira 2015 - La Batalla, a la premsa de juliol de 1873

Enguany, commemorem l'any del 200 aniversari del naixement de Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 – Niça, 1886), marquès d'Alpens per la gràcia de Carles de Borbó i Àustria-Este i desgràcia de Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, 1822 - Alpens, 1873).


Dels fets de la Batalla d'Alpens, ja se'n feia ressò Noah Gordon (EUA), en el seu llibre titulat: 'El Celler'. —Diu, a la pàgina 26: «No t'hauries de trobar carlins... El Juliol van arribar fins Alpens i van matar vuit-cents soldats espanyols».


→ Alpens i les carlinades, la Batalla i les edicions de la Fira del Jovent



Música: "To the Unknown Man", Vangelis.


LES FOTOS DE L'EDICIÓ D'ENGUANY!

Fira Alpens 2017: LA BATALLA

Alpens, Fira del Jovent 2017

8 de maig 2017

La batalla d'Alpens, ahir, al programa EN GUÀRDIA! de Catalunya Ràdio

Així presentava EN GUÀRDIA, el programa. —Gràcies, pel ressò.

«L'exèrcit carlí i el liberal s'enfrontaven el 9 de juliol del 1873 en la que seria una de les batalles cabdals de les guerres carlines. La contesa va tenir lloc a Alpens, la població del Lluçanès a on havia arribat el germà del pretendent, l'infant Alfons, i va enfrontar brutalment el general carlí Francesc Savalls amb el liberal Josep Cabrinetty. Víctor Farradellas, redactor de la revista "Sàpiens" i autor de "50 batalles de la història de Catalunya. Els combats que han format la nació catalana", rememora aquest episodi en què les forces carlines van aconseguir actuar com un exèrcit i no només com un conjunt de partides guerrilleres mal equipades i escampades pel territori.»


→ Tot el que et cal saber sobre ALPENS AL SEGLE XIX i LES CARLINADES. Més de 15 articles que no et deixaran indiferent. —No te'ls perdis!

7 de maig 2017

Foto aèria d'Alpens, maig 2017 - Autor: Lluc Plans

Segur que el coneixeu, es diu Lluc Plans i segur que l'heu vist, sovint, pel poble.
D'ell és aquesta foto que avui us presento... La primera, intueixo, de les moltes que ens anirà brindant.


Pilota el seu dron amb passió i professionalitat —diu que es vol treure el títol de pilot, em diu el seu pare, content!—, l'ha equipat amb una bona càmera, i, coneixent-lo, només podem esperar grans sorpreses per a tots plegats.
Un jove, apassionat de la fotografia, que l'estiu passat ja ens va regalar unes fotos nocturnes des de dalt La Serra, que ben segur, recordareu!

 → Més a: Independence day! —Venim a per vatros!

22 d’abr. 2017

Bon Sant Jordi a tothom! —Sigueu feliços, estimeu, llegiu i compartiu

El petit príncep i la seva estimada rosa...
Amb els meus millors desitjos per aquesta, sempre entranyable, diada de Sant Jordi!

«De seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor. Al planeta del petit príncep sempre hi havia hagut flors molt senzilles, adornades amb una sola fila de pètals i que no ocupaven gens de lloc ni molestaven ningú. Apareixien un bon matí a l'herba i després, al vespre, s'apagaven. Però aquella havia germinat un dia, d'una llavor arribada no se sap d'on, i el petit príncep havia vigilat de molt a la vora aquell branquilló que no s'assemblava gens als altres branquillons. Podia ser un espècie nova de baobab.
Però l'arbust de seguida va parar de créixer i va començar a preparar una flor. El petit príncep, que assistia a la instal·lació d'una poncella enorme, veia venir que en sortiria una aparició miraculosa, però la flor no acabava mai les preparacions per ser bonica, ben protegida en la seva cambra verda. Anava triant amb cura els seus colors. Es vestia lentament, s'ajustava els pètals un per un. No volia sortir tota arrugada, com les roselles. Volia aparèixer amb tota l'esplendor de la bellesa. Sí senyor. Era molt presumida! Aquell empolainament misteriós havia durat dies i dies. I vet aquí que un matí, just a l'hora que surt el sol, es va deixar veure.
I ella, que havia treballat amb tanta precisió, va dir, fent un badall:
  —Ai!, m'acabo de despertar... Perdona... Encara vaig tota despentinada...
El petit príncep, aleshores, no va poder contenir l'admiració:
—Que bonica que ets!
—Oi que sí —va respondre suaument la flor—. I he nascut al mateix temps que el sol...
El petit príncep ja va endevinar que no era gaire modesta, però era tan commovedora!» [...]


«I, quan va regar per última vegada la flor i estava a punt de posar-la sota la campana, es va adonar que tenia ganes de plorar.
—Adéu —va dir a la flor.
Però no li va respondre.
—Adéu —ve repetir ell.
La flor va tossir. Però no era per culpa del refredat.
—He estat beneita —va dir al final—. Perdona'm. Mira de ser feliç.
El va sorprendre l'absència de retrets. Es va quedar desconcertat, amb la campana a mig aire. No entenia aquella calma tan dolça.
—És clar que t'estimo —li va dir la flor—. No ho has sabut, per culpa meva. No té cap importància. Però has estat tan beneit com jo. Mira de ser feliç... Deixa estar la campana. Ja no la vull.
—Però el vent...
—No estic pas tan refredada, tampoc... L'aire fresc de la nit m'anirà bé. Sóc una flor.
—Però els animals...
—Bé he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones. Diuen que són molt boniques. Si no ¿qui em vindrà a veure? Tu seràs lluny. I les bèsties grosses no em fan por. Tinc les meves urpes.
I ensenyava ingènuament les quatre espines. Després va afegir:
—No t'entretinguis d'aquesta manera, em posa nerviosa. Has decidit d'anar-te'n. Vés-te'n.
Perquè no volia que la veiés plorar. Era una flor tan orgullosa...»


—El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry - capítols VIII i XIX (fragments)