23 ag. 2016

Alpens, manuscrit i representacions de l'obra 'Victoria de Christo' (1757–1834)

"Esta devota representació, se representà en la Parròquia de Santa Maria dels Pens [Alpens], en lo any de 1757. Segonament en lo mateix Poble en 1775 [...] Tercerament se representa en dit poble en 1787 y en esta ocasió si añadí lo sacrifici de Isaac, [que] lo compongué lo Rt. P. Fra Joseph Canellas —fill il·lustre d'Alpens—, y en 1805 se tornà representar en lo mateix Iloch" —Resa, abans del pròleg, l'explicació «Al Lector» que fa l'autor.

A la contracoberta d'aquest manuscrit —enquadernat amb cuiro negre, de 85 folis i dues guardes plenes de dibuixos molt elementals— podem llegir: "Joseph Rosell [nascut a Alpens, el 26 d'octubre de 1796], taxidor de cotó y llana. Als Pens lo any de 1834", amb la seva signatura autògrafa.

Si tenim en compte la data de l'última representació esmentada i la de signatura, conclourem que aquest manuscrit fou redactat entre els anys 1805 i el 1834, a molt estirar. "Esta sagrada representació —escriu l'autor— titulada 'Victoria de Christo' fou traduïda de la llengua castellana" de l'obra del mateix títol escrita per Bartolomé Palau entre 1569 i 1577. — [L'original - PDF 4,25 MB]

C O N T E X T

Per tal de fer-nos una idea del context de les representacions i la redacció d'aquest manuscrit, et diré que el poble d'Alpens —segons certifica el rector a requeriment del bisbe, el desembre de l'any 1768—, per exemple, té 968 habitants (121 de fins a 7 anys, 125 d'entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d'entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50 i 5 clergues).
Un altre cens, ara de l'any 1797, certifica 928 habitants, repartits entre 398 homes, 346 dones, 77 nens i 107 nenes.

Vivim immersos en l'apogeu de la industria tèxtil, el contraban saneja i lucra prou bé les butxaques dels alpensins i, com pots veure, la nostra vocació teatral no té res a envejar a cap de les grans ciutats.

Tres fills il·lustres de llavors honoren, avui, la nostra història: mossèn Isidre Serrat i Portavella (Alpens, 1751-1822), l'impressor Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), i l'astrònom i matemàtic fra Agustí Canellas i Carrera (Alpens, 1765 - Alella, 1818).



Per la seva rellevància, et deixo uns quants fragment del text del manuscrit:
  • 1. "Al Lector:
Esta sagrada representació titulada «Victoria de Christo» fou traduïda de la llengua castellana a nostre romans català. Se ha procurat guardar la energia de son original. Se suplica al lector no mirià las moltas faltas que encontria: ja en no correspondrer a la dulsura del llenguatge castellà; ja en la addició o supressió de versos; ja en sa poca cadencia; ja en la falta ó superfluitat de sílabas; ó ja en la variació de alguns, tot per adaptar-se millor á la llengua catalana. Ab una paraula, no se detinga lo lector en notar las faltas, sinó al bon fi que ha mogut a la traduccio que és lo facilitar-li, per aquest medi, tant celestial doctrina.

Pues lo autor esta ben persuadit que obra donada de tal perfecció que no tinga errors, defectes, ó faltas, y que no demània puliment y correcció; no se troba, sinó en las sagradas Iletras, esto és, en la Sagrada Escriptura. De totas las faltas pues, demana perdó, primer a Deu, después a la Santa Yglésia, si en alguna cosa la ofen; después la deixa a I'examen dels sabis, y finalment de tot bon Christia y amant verdader de Jesuchrist.
En la versió original, Bartolomé Palau també s'excusava:
"Por tanto me envian primero a mi,
de gracia , y merced á todos Señores,
pues todos son nobles nos agan favores,
no miren las faltas que abrà en el dezir:
Mas solo el deseo de muy bien servir
à vuesas mersedes , hombres afamados"
Esta devota representació —continua l'autor del manuscrut—, se representa en la Parroquia de Santa Maria dels Pens, Bisbat de Vich, en lo any de 1757. Segonament en lo mateix Poble en 1775; y en esta ocasió se añadiren las cantillas: «No sias ingrata a ton criador» com se trobará en lo Acte quant la serpent engaña a Eva. Tercerament se representa en dit poble en 1787 y en esta ocasió si añadí lo sacrifici de Isaac, que se representà después de Noè, antes de Abraam; y est sacrifici de Isaac lo compongué lo Rt. P. Fra Joseph Canellas, natural de dit Poble, religiós y lector dels P. P. Trinitaris calsats en Barcelona; y en 1805 se tornà representar en lo mateix Iloch, y en esta ocasió se añadí lo seguent 
Después de formada Eva de una costella de Adam, estant aquest dormint, y encara no deixat lo son, diu á éll lo Pare Etern. o Déu: «desperta Adam desperta, etc., fins a las paraulas Adam y Eva mirau, etc., exclusive, com se veurà en son Iloch.
  • 2. Nota
Deu advertir-se que sempre que algun dels representants farà alguna amenassa als Dimonis, fentlos memoria de que Déu los castigà, ó que los despullarà de l'imperi temporal que élls tenian sobre los detinguts en los llims de Abraam, dits dimonis udularán o bramarán, donant á enténder ab assò lo seu sentiment.
  • Part 3. de la 3a edat del Mon. Acte primer
Lo Sacrifici de Isach que se comencà á representar en lo lloc del Pens en lo any 1787; y lo compongué lo Rt. P. Fra.Joseph Canéllas natural del mateix Poble, lector y profés del Convent de Trinitaris Calsats en Barcelona. Parlan en éll Abraam, Isach y un Angel."

9 ag. 2016

Independence day! —Venim a per vatros!

  Així titulava Marc Plans la fotografia dels tres protagonistes que, des de dalt la Serra, contemplen, omnipotents, el poble d'Alpens. —I realment li escau.


  Aquestes són algunes de les fotos que va fer aquella nit el seu fill Lluc i que ha volgut compartir amb tots nosaltres. Gràcies!
  Alpens, la nit del diumenge i matinada del dilluns, 8 d'agost.


LLICÈNCIA POÈTICA

«Però no va respondre a la pregunta. Em va dir:
 —El que és important, no es veu…
—És clar…
—És com amb la flor. Si estimes una flor que està en una estrella, a la nit és agradable mirar al cel. Totes les estrelles tenen flors.
—És clar…
—És com amb l'aigua. La que m'has donat per beure era com una música, gràcies a la politja i a la corda… te’n recordes… era bona.
—És clar…
—A la nit, miraràs les estrelles. La meva és massa petita perquè et pugui ensenyar on és. Val més així. Per tu la meva estrella serà una de les estrelles. Aleshores, t'agradarà mirar-te-les totes, les estrelles… Totes seran amigues teves. I a més et faré un regal…
Va tornar a riure.
—Ah!, jovenet, jovenet, com m'agrada sentir-te riure!
—Justament, serà el meu regal… serà com amb l'aigua…
—Què vols dir?
—La gent té estrelles que no són iguals. Per uns, els que viatgen, les estrelles són guies. Per altres només són llumets. Per altres, que són savis, són problemes. Pel meu home de negocis eren or. Però totes aquestes estrelles callen. Tu tindràs estrelles com no en té ningú…
-Què vols dir?
-Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
—I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust… I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: «Sí, les estrelles sempre em fan riure!» I es pensaran que ets boig. T'hauré fet una mala passada…
I va tornar a riure.
—Serà com si en comptes d'estrelles t'hagués donat un piló de cascavells que saben riure…
I va tornar a riure. Després es va posar seriós»

      "El petit príncep", d'Antoine de Saint-Exupéry (capìtol 26, fragment)    

29 jul. 2016

Alpens, del nou servei de tartanes (1911) al primer auto de línia (1920).

Nou anys després que "La Veu de Catalunya" es fes ressò del nou "servey de tartranes" entre Borredà i Sant Quirze (1911), l'edició del vespre del dilluns, 2 d'agost de 1920, publicava:

«Fa un mes, poc més o menys, que la companyia de tartanes, que feia el trajecte de Sant Quirze a Berga, les va suprimir, utilitzant per a fer l'esmentat servei un bell i lleuger autor.
Aquest passa per Alpens a les cinc i a las deu del mati, essent una gran comoditat per als viatgers de la nostra comarca.
Però cridem l'atenció dels encarregats de vetllar pel bé públic, o a qui correspongui, sobre dues coses: Primera, que l'auto és insuficient per a transportar el gran nombre de persones que desitjarien aprofitar-lo per a llurs excursions, veient-se moltes persones de tots sexes i condicions obligades a seure damunt la carrosseria de l'auto, essent així que no té cap condició per a portar gent en l'esmentat lloc. Cal que s'hi posi remei abans no s'hagin de deplorar accidents, i segona, que el servei de la i correspondència està molt abandonat.»

Alpens, el Ramal - La tartana del "Presumit", transport de viatgers, inicis segle passat

Tartana llarga.
font: el blog 

Els primers autos de línia.


A la mateixa secció, titulada "De les terres catalanes / Llussanès", també hi deia:

—No fa pas gaires dies que ens veiérem honorats per la visita dels dos germans, fills d'aquest poble, Josep i Ramon Casals, deixant-nos un amable record dels dies que fruirem de la seva amable i afectuosa companyia.

—S'ha inaugurat en aquest poble la germandat «L'Auxili», d'assegurances per a malalties, essent ja molt considerable el nombre d'associats que s'hi han inscrit. Riu-te'n de les mutualitats d'avui dia. Llegir més!

—Després de penosa malaltia, ha mort el propietari i fabricant de llagonisses En Josep Cruells. Q.E.D.

—Hem tingut una bona pluja, quedant ja assegurada la collita de tardaneries.

Mira la publicació [PDF, 1.34 MB]

Panoràmica d'Alpens, inicis del segle passat. - Encara no hi ha el Casino (1928)


D'aquest any 1920 i el següent, els programes de la Festa Major i l'estat detallat de comptes de la festa de l'any 1921.

NO ET PERDIS EL RECULL DE PROGRAMES DE FESTES DEL POBLE (1906-1978).

20 jul. 2016

Estiu! 'Ara és el temps d'estimar pels camins.'

Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.

Miquel Martí i Pol - "Estiu" (fragment)

Des del camí ramader central (GR1), del Graell a la pleta de Torrats.


Alpens‬, aquest matí, poc després de la sortida del sol, des del camí ramader central, el bosc i el poble, al fons, enamoraven!
Des d'un indret, que et convida a gronxar-te, complagut i sense presses, en el somni d'una vida engrescadora... I a retrobar-te, valent, amb la fonedissa energia de l'ànima que, sovint, solem oblidar, capficats en allò quotidià.
Un regal, senzill i esplèndid, a l'abast de tothom: la natura!

De la setmana passada, amb la primera llum del matí. Estiu! 


'Ella Fitzgerald i el Tee Carson Trio interpretant Summertime, la cançó de bressol de 'Porgy and Bess', de George Gershwin, a Alemanya, l'any 1968.'

17 jul. 2016

La llegenda de la torre de guaita de mas Rubió, a Monistrol de Calders

Torre de guaita de mas Rubió
"La casa no té l'estructura corrent de les masies catalanes —escriu Josep Torrella i Pineda, en l'article publicat a "Destino" (23-7-1955), sota el títol de "SIETE SIGLOS DE DINASTÍA RURAL". Generalment —s'esplaia— aquestes semblen lloques covant els seus ous; en canvi, Rubió pren l'arrogància del gall.

El seu cos principal —continua, Torrella, parlant de Mas Rubió té una alçada de dos pisos i dibuixa un rectangle de vint metres per nou i mig. En un dels seus angles, s'encaixa una superba torre de tretze metres i quart d'altura, amb set i mig de frontal i set de lateral, encara que a simple vista fa la ferma impressió de quadrada. Aquesta torre té prop de tres segles i la seva construcció és perfecta de línies. [...]

Josep Torrella, mas Rubió (1955)
Antigament l'heretat era més extensa —explica el narrador, en presentar el capítol "ECONOMÍA Y LEYENDA". Segons sembla, el seu millor moment va ser al segle XIV. En els XVIII i XIX es va anar accentuant una greu decadència econòmica que, al meu entendre —afirma—, arrenca amb l'aixecament de la torre en el XVII.

L'origen d'aquesta torre està envoltat [...] d'una nebulosa de llegendaConta Torrella, en parlar dels seus avantpassats de Mas Rubió.


Hi ha una versió, que s'ha anat transmetent oralment de pares a fills, segons la qual Jacint Rubió Cadafalch, casat l'any 1650 amb Maria Santamans, de Calders, va ser qui va aixecar la torre per guardar-se de les hosts bandoleres dels nyerros i els cadells.
Segons sembla —i reconeixent la vida i els mèrits de l'articulista que ens ho explica, ens ho hem de creure!—, Jacint va haver d'absentar-se i buscar un amagatall on burlar una persecució personal derivada de les lluites polítiques del seu temps.

Va anar a parar lluny, a Alpens, i allí va romandre amagat al fons d'un torrent, on, esgotades les seves provisions, va arribar a l'extrem d'haver d'alimentar-se amb herbes. Fins que, anant de caça l'amo d'aquelles terres, els cans el van descobrir.
Acollit i refet, va explicar la seva situació, i el seu salvador li va preguntar si comptava amb mitjans per aixecar una edificació defensiva, suggerint la idea d'erigir la torre.

De tornada a Rubió, Jacint va posar en pràctica el consell i encara avui veiem al racó de Les Fonts, a prop de la deu que assorteix d'aigua a l'heretat i al molí d'en Sala, els vestigis del forn de calç que va establir per al proveïment de les obres.

Aquesta aventura romàntica no podia deixar de tenir un epíleg sentimental. El primogènit de Jacint, Joan Rubió Santacana, va contreure matrimoni amb Arcàngela Vila, d'Alpens.  El contacte amb Alpens —conclou, Torrella— va donar a Rubió, a més d'una torre, una «jove» mestressa".

Llegeix l'article complet [PDF 5,76 MB]

Dos indrets, dedueixo, podrien haver estat l'amagatall de Rubió:
  • La Vall, per la seva llegendària balma, aixopluc de pastors i ramats, refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens per Carnestoltes i amagatall dels que fugien de la guerra, un fet més comú del que hom podria pensar. 
  • El Graell, perquè està situat en ple camí ramader, per la seva història (tot i que té uns orígens anteriors, trobem la masia documentada a finals del s. XV, fogatge de 1497) i, potser també, per la semblança entre la torre de guaita de mas Rubió i la de la masia del Graell

CONTEXT: CENS GENERAL DE CATALUNYA DE 1626

ALPENS: 68 cases, 244 persones (74 homes, 80 dones i 90 nens)


Una anècdota: parlant de la resistència dels pagesos a valorar les hisendes d'aquest cens, Pladevall, publica: "Més gràficament encara El rector de S. Boi de Lluçanès va respondre, l'1 d'abril de 1626, que els pagesos li digueren «que es cuidés de saber el valor de la rectoria i que si volia que fossin amics que no es cuidés d'això».

Antoni Pladevall, ens presenta, detalladament, aquest Cens i totes les dades dels pobles de l'Oficialitat de Vic i els Deganats de Manresa, Prats del Rei, Igualada, Sant Antolí i Ripoll. —Mira el [PDF, 793 KB]

(font d'aquest cens: RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) / AUSA, publicació del Patronat d'Estudis Osonencs. Gràcies! —Un repositori i una publicació, molt recomanables, creu-me.)

9 jul. 2016

Que bé et coneix tothom fera malvada!

19-7-1874 | La Campana de Gràcia, BatalladasPrimer aniversari de la mort de Cabrinetty a la batalla d'Alpens.  - UN PEDERAL, 'SONET A SABALLS'.

Dibuix de Daniel Vierge (1851-1904), a partir d'una fotografia1
Portada de 'Le Monde Illustré' (22-3-1873)
Al centre, d'esquerra a dreta: Auguet, Savalls, Frígola i Felip de Sabatés, marquès de Campmany

Que bé et coneix tothom fera malvada!
Per tot arreu a on ta planta poses,
se converteix la terra en negres foses
regades amb la sang més estimada.

Vilesa, covardia i sanya irada
demostren tas escenes horroroses,
com demostren les creus de tantes lloses
tes hores d'agonia apesarada.

Segueix per ton camí maligna fera,
que no és molt lluny de tu el negre destino,
com tu esperes la presa així t'espera:
al món acabaràs com l'assassino.

A mi una cosa sols me desespera,
no veure't fer la fi que fa el tossino!

(Text adaptat, prioritzant la rima. No segueix la normativa lingüística)


Tres dies abans (16-7-1874), el setmanari barceloní El Cañon Krupp, que s'autodefineix com el 'Periodico metralla de la guerra civil', publicava, recordant Cabrinetty:
  "Con dolor profundo contemplarà todo buen liberal el retrato del malogrado guerrero (foto del costat), que en Alpens pagó con la vida su arrojo, en julio del año último."
   Article que conclou així: "El CAÑON KRUPP creeria faltar á su mision, si no consagrara una de sus pàgina al primer aniversario del heróico mártir de Alpens."



11-7-1880 | Amb el record ben viu, com podràs veure, 'La Campana de Gràcia' publica: 'A CABRINETI - MORT A ALPENS LO DIA 9 DE JULIOL DE 1873'

Set anys, set anys han passat
dels jorn de la infausta mort
per la santa llibertat,
i encara no s’ ha apagat
lo teu gloriós record.

Encara dintre del pit
conservem lo foc que un dia
escampares decidit,
perseguint brau y atrevit
la repugnant tirania.
...
Un dia, dia fatal,
ton cos en lo camp quedava,
i la idea lliberal
perdia al geni immortal
que sols per ella lluitava.
...
La idea ja mai perdrà
son poder màgic i immens,
i mai, mai s'extingirà
lo record que ens va deixar
lo noble màrtir d'Alpens.
 - G. GUMÁ.
(Text adaptat, prioritzant la rima. No segueix la normativa lingüística)




FONT:  El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya. Barcelona, font de les publicacions que aquí et presento. Publicació i repositori: ARCA Arxiu de revistes catalanes antigues - MDC Memòria Digital de Catalunya.
Gràcies per posar-nos a l'abast aquest repositori. Un honor poder-lo compartir!


Biennalment, coincidint amb la Fira del Jovent d'Alpens, commemorem el fet d'armes de la tercera guerra carlina (1872-1876), conegut com la Batalla d'Alpens (9-7-1873).

Muntatge fotogràfic de la representació de l'edició de l'any passat


  Música: "To the Unknown Man", Vangelis.

(1)
La fotografia que va inspirar el dibuix de Daniel Vierge,
publicada a 'Un senyor de Barcelona', de Josep Pla.

Francesc Savalls i el seu Estat Major.
Sant Hilari Sacalm, 1872