Alpens, Festa Major del 1941

Fullejant aquest programa ningú es creuria les penúries que es vivien en aquells foscos temps de postguerra i dictadura franquista, en plena segona guerra mundial.

Alpens tenia cap a 450 habitants. Les coses (podeu imaginar-vos-ho) no anaven gens bé. L'estraperlo era de les poques coses que funcionava i, per acabar-ho d'adobar, només et podies explicar en castellà.

Orquestra  JAIME PLANAS Y SUS DISCOS VIVIENTES
Orquestra Jaime Planas y sus discos vivientes
¿I com és, doncs, que organitzéssim aquestes festes majors tan espaterrants?

Doncs molt senzill: teníem un mecenes! En Miquel Casals i Carles (1879-1950). Això, el que va edificar el Casino (1928). Tot i que la guerra civil va capgirar bona part dels seus negocis, Casals va continuar pagant les despeses de les festes majors, pràcticament fins al final dels seus dies. I no hi escatimava els diners, com podem comprovar:


Programa cedit per Anna Prat Vallribera ─del Serradet─, per a aquest blog. Gràcies, Anna.





D'aquests temps:

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Fra Josep d'Alpens (Alpens, 1816 - Arenys de Mar, 1905)

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

De quan érem petits... L’escola de les monges

De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges

De quan érem petits... L'escola del poble

Francesc Vilalta (Alpens, 1762 – Vilafranca del Penedès, 1842), impressor