Festa Major d'Alpens 1941

Fullejant aquest programa ningú es creuria les penúries que es vivien en aquells foscos temps de postguerra i dictadura franquista, en plena segona guerra mundial.

Alpens tenia cap a 450 habitants. Les coses (podeu imaginar-vos-ho) no anaven gens bé. L'estraperlo era de les poques coses que funcionava i, per acabar-ho d'adobar, només et podies explicar en castellà.
¿I com és, doncs, que organitzéssim aquestes festes majors tan espaterrants?

Doncs molt senzill: teníem un mecenes! En Miquel Casals i Carles (1879-1950). Això, el que va edificar el Casino (1928). Tot i que la guerra civil va capgirar bona part dels seus negocis, Casals va continuar pagant les despeses de les festes majors, pràcticament fins al final dels seus dies. I no hi escatimava els diners, com podem comprovar: 

 ↪ El programa [PDF, 1,05 MB]  Cedit per Anna Prat Vallribera ─del Serradet─, per a aquest blog. Gràcies, Anna.
D'aquests temps:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat

Imatge
Patrimoni cultural d'Alpens. Fons de programes de festes del segle passat   Una mostra, vestida de gala, que ens convida a submergir-nos en la història cultural del nostre poble, a través dels programes de festes que, avui, després de Déu i empentes per aconseguir aplegar-ho tot en sol article, em plau presentar-te. Espero que ho gaudeixis tant com jo ho he gaudit filant-ho.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens .   ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a  la
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El cafè teatre Casino d'Alpens i La Torre

Imatge
El Casino i La Torre d'Alpens, obra de l'arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) per a Miquel Casals i Carles (1879 - 1950) Han passat anys i panys i, per allò que sempre l'hem vist tan ben plantat a l'entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d'existir. Ell forma part de les nostres vides: ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i, també, per què no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d'aquell primer amor d'adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino hi té molt a explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l'hem pogut tractar malament. Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l'època, co
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida, que la gent d'Alpens i més enllà no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per a ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família. Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vis
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀