Festa Major d'Alpens 1941

Fullejant aquest programa ningú es creuria les penúries que es vivien en aquells foscos temps de postguerra i dictadura franquista, en plena segona guerra mundial.

Alpens tenia cap a 450 habitants. Les coses (podeu imaginar-vos-ho) no anaven gens bé. L'estraperlo era de les poques coses que funcionava i, per acabar-ho d'adobar, només et podies explicar en castellà.
¿I com és, doncs, que organitzéssim aquestes festes majors tan espaterrants?

Doncs molt senzill: teníem un mecenes! En Miquel Casals i Carles (1879-1950). Això, el que va edificar el Casino (1928). Tot i que la guerra civil va capgirar bona part dels seus negocis, Casals va continuar pagant les despeses de les festes majors, pràcticament fins al final dels seus dies. I no hi escatimava els diners, com podem comprovar: 

 ↪ El programa [PDF, 1,05 MB]  Cedit per Anna Prat Vallribera ─del Serradet─, per a aquest blog. Gràcies, Anna.
D'aquests temps:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

El 'Ball d'En Serrallonga' (Mataró, 1856) i el fill del Graell d'Alpens... I el de Perafita (anterior al 1750)

Imatge
Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc El fill del Graell d'Alpens, foragitat de casa per enfrontar-se amb l'hereu que el vol manar "á las Armas, á defensarne el Birrey" , se'n va, decidit, al "Ball d'En Serrallonga" i es presenta voluntari per lluitar contra els cadells al costat del llegendari bandoler, simpatitzant dels nyerro s. —Serrallonga, Déu vos guard.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatge
Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de 'Sancti Petri'.  Coneguda almenys fins al segle ⅫⅠ com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del  castell de la Guàrdia . Fotografies de Xevi Vilaregut , per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut) Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Del diaris 'La Libertad' (1921) i 'El Estandarte real' (1889 i 1890)

Imatge
El marquès d'Alpens, la sombra de Carlos VII.  Madrid, 11 de gener de l'any 1921 Una visió "poètica" d'una vella coneguda pretensió reial que, de reeixir, molt probablement hauria escombrat els actuals Borbons dels poders de l'Estat. "Terminada la comedia de Lourdes —ens explica l'articulista—, el príncipe andariego [ Jaume de Borbó i de Borbó-Parma , hereu de Carles de Borbó] ha reanudado su eterna caminata. Allá va a pasear sus nostalgias por el mundo,  acompañado de su fiel amigo el marqués de Alpens , hijo de aquel bravo general Savalls, tan entusiasta de la causa del carlismo.  [Vegem els fets de la III guerra Carlina i la batalla d'Alpens]  En Lourdes, junto a la gruta de los milagros, acaba de intentarse el de la resurrección del 'jaimismo'. Vano intento." Assevera Joaquin Aznar.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble. De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars. L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s'ha fet mestressa i senyora del poble.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀