Alpens, Festa Major del 1941

(Article actualitzat el maig de 2020)  

Fullejant aquest programa ningú es creuria les penúries que es vivien en aquells foscos temps de postguerra i dictadura franquista, en plena segona guerra mundial.

Alpens tenia cap a 450 habitants. Les coses (podeu imaginar-vos-ho) no anaven gens bé. L'estraperlo era de les poques coses que funcionava i, per acabar-ho d'adobar, només et podies explicar en castellà.
¿I com és, doncs, que organitzéssim aquestes festes majors tan espaterrants?

Doncs molt senzill: teníem un mecenes! En Miquel Casals i Carles (1879-1950). Això, el que va edificar el Casino (1928). Tot i que la guerra civil va capgirar bona part dels seus negocis, Casals va continuar pagant les despeses de les festes majors, pràcticament fins al final dels seus dies. I no hi escatimava els diners, com podem comprovar: 

 ↪ El programa [PDF, 1,05 MB]  Cedit per Anna Prat Vallribera ─del Serradet─, per a aquest blog. Gràcies, Anna.

★   Trobaràs més programes a "Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat"




D'aquests temps:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 30 DIES
⠀

Alpens, Fira del Jovent 2023

Imatge
Cada any, des de l'any 1797  (que coneguem), el penúltim diumenge de maig celebrem la Fira del Jovent, també coneguda com la Gala d'Alpens . I ho fem amb l'empenta i l'alegria d'un poble que se sent orgullós de les seves tradicions i que fa mans i mànigues per mantenir-les ben vives, com podràs veure.  Comencem, com no pot ser d’altra manera, amb el reportatge fotogràfic del diumenge de la Fira : Ben tips, després de passar per la taverna l'Afartapobres i regalar-nos un esmorzar Liberal d'allò més potent, amanit amb un pou de cançons tradicionals catalanes , interpretades per Albert Ridaura —El Pastor de la Plana—, no vam parar fins a acabar rendits a l’encanteri de les veus dels/les paradistes que ens convidaven a comprar els seus productes artesans. D'aquest matí de Fira, que vam celebrar a l'era de la Sati per por de pluja, també voldria remarcar l'esplèndida actuació del Grup de Percussió Infantil.  Res, espero que gaudeixis dels r
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La llegenda del comte Arnau i els sarraïns, Joan Amades i Alpens

Imatge
Entre les moltes llegendes del comte Arnau que Joan Amades (1890-1959) recull en Les millors llegendes populars , capítol "El comte l'Arnau" (pàgs. 208 - 210), hi trobem la de  com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens . ↪ Vegem el fragment [PDF, 103 kB] D'aquesta manera van iniciar, segons la tradició, la reconquesta de la terra del poder agarè. La llegenda no ens conta, però, què va passar quan els musulmans van arribar a Alpens. Tenint en compte que baixaven esperitats, cames ajudeu-me, perseguits pels gombrenencs i els ripollesos que s'hi van afegir, hom pot deduir que van passar, com un llampec, sense fer-hi ni estada. No debades, tan sols miraven cara avall cap a ponent, per tal de retrobar-se amb el gros de les seves forces, molt ben implantades a la Catalunya Nova. Tot i així, però, permet-me la gosadia d'imaginar-me que el seu cabdill sí que ens en va deixar petjada. Petjada que podem contemplar a l
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens

Imatge
(Article actualitzat el maig de 2021)   Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles ... Tant si plorem, com si patim,/ hem de fer riure,/ hem de cantar per viure. Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols. Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873

Imatge
(Article actualitzat el juliol de 2021)   L'aire fa olor de por, i de suor freda... La lluna, avui descaradament plena, delata l'esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s'han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. Dos exèrcits s'enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble. De fons, com qui se'n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars. L'estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l'ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s'ha fet mestressa i senyora del poble. La Batalla d'Alpens, en imatges. Recreació del 2015  FONTS i AGRAÏMENTS El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya , font de les publicacions de La Imprenta , La Flaca  i La Campana de Gràcia que aquí et presento. Publicació i repositori:  ARCA Arxiu de
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La Pepeta de la Fonda, la iaia de tots... Sempre amb nosaltres!

Imatge
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932 - 2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida, que la gent d'Alpens i més enllà no oblidarem mai. Sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per a ningú. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t'estimàvem i t'estimarem sempre... Gràcies per tot, Pepeta... El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau. De temps reculats: la Fonda i l'interior del local, amb la família. Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d'Alpens en l'acte d'enterrament. 🌹 Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms  Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se'ns farà estrany a tots! Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava... ja us ha vis
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀