Alpens, Festa Major del 1941

Fullejant aquest programa ningú es creuria les penúries que es vivien en aquells foscos temps de postguerra i dictadura franquista, en plena segona guerra mundial.

Alpens tenia cap a 450 habitants. Les coses (podeu imaginar-vos-ho) no anaven gens bé. L'estraperlo era de les poques coses que funcionava i, per acabar-ho d'adobar, només et podies explicar en castellà.

Orquestra  JAIME PLANAS Y SUS DISCOS VIVIENTES
Orquestra Jaime Planas y sus discos vivientes
¿I com és, doncs, que organitzéssim aquestes festes majors tan espaterrants?

Doncs molt senzill: teníem un mecenes! En Miquel Casals i Carles (1879-1950). Això, el que va edificar el Casino (1928). Tot i que la guerra civil va capgirar bona part dels seus negocis, Casals va continuar pagant les despeses de les festes majors, pràcticament fins al final dels seus dies. I no hi escatimava els diners, com podem comprovar:



Programa cedit per Anna Prat Vallribera ─del Serradet─, per a aquest blog. Gràcies, Anna.





D'aquests temps:

Comentaris

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Alpens, vista panoràmica. Amb les muntanyes nevades del Pirineu al fons

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2016)

Alpens a vista de dron, de la mà de Lluc Plans

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Els rodamons. Santiago Rusiñol, 'L'Alegria que passa' i Alpens

Alpens, forja al carrer: un cartell de Marc Reina

Alpens de pel·lícula. Ara fa 30 anys