Commemoració dels 50 anys de l'escola La Forja d'Alpens

L'escola del meu poble, avui coneguda amb el nom de La Forja, celebra 50 anys.

 Quatre fotos, vídeos i retalls de premsa, amb el meu agraïment a l'organització de la festa i a tota la gent que ens vau acompanyar en aquesta gran diada d'aniversari.
Una vegada més, orgullós de ser alpensí. Gràcies.

50 anys de l'escola La Forja d'Alpens
Plafons de l'exposició

Retalls de premsa

La Rella,  l'informatiu del Lluçanès (pàg. 4)


El9nou, periòdic independent d'Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental



★  Escola La Forja. Història de la seva construcció (1958 - 1968)
★  L’escola de les monges   -  Un relat de Roser Iborra Plan
★  De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges
★  L'escola de la Plaçeta  -  Un relat de Joan Iborra Plans 


Vídeos

Acte institucional

Concerts d'autòctons a la Fàbrica Vella. Genials, ja ho veureu ;-)



llsp

Comentaris

  1. Immaculada Tubau Prat28/10/18 16:07

    Felicitats per aquest 50 anys!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp29/10/18 9:23

      Gràcies, Immaculada. En vida de teva i de tots i totes.
      I gràcies, també, per la teva visita al blog. Que tinguis bon camí allà on vagis.

      Elimina
  2. maria30/10/18 14:07

    Molt bon reportatge Lluís, felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp30/10/18 15:03

      Gràcies, Maria.
      Vam poder gaudir d'una gran festa, plena de bons records i esplèndidament organitzada, cal dir-ho!
      Una commemoració que estic molt content de poder compartir des d'aquest blog.
      Gràcies per la visita. Bon camí

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

El poeta Agustí Bartra i el seu bastó (de boix) d'Alpens

Imatge
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) poeta, narrador i dramaturg.
"El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal." (Viquipèdia)

Estiu del 1978, Can Serra, Ullastret (Baix Empordà).
Bartra, amb setanta anys a l'esquena, assegut arran de finestra a casa dels seus amics, els Canyameres, desgrana el que coneixem com la suite de la finestra... L'ocell... Escric a no sé qui...  M'ha despertat la lluna..., i, Les coses. Les coses, que miro i toco i recordo i estimo...

Tant arribar i anar-se'n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d'existència,
sense l'escissió dels batecs de la vida.

Coses q…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Tot recordant Rusiñol... 'L'Alegria que passa' i Alpens

Imatge
Carretera enllà, desensopint momentàniament els pobles...
Tant si plorem, com si patim,
hem de fer riure,
hem de cantar per viure.

Avui fa anys de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Precursor del modernisme a Catalunya, pintor, autor dramàtic, narrador, periodista i col·leccionista, Rusiñol ens ha deixat una prolífica obra literària amb prop d'un centenar de títols.
Tots recordem, per exemple, L'auca del senyor Esteve (1907), un clàssic del teatre català estrenat l'any 1917. Però avui el recordarem per una obra seva de traç simbolista i intimista que té molt a veure amb nosaltres, la gent d'Alpens: L'alegria que passa (1898), es titula.
Escriu Rafael Benet, a l'edició del vespre de La Veu de Catalunya del dissabte 13 juny de 1931, en motiu de la mort de Rusiñol: "Rossinyol deixa una obra de pintor i literat extensíssima. El temps tindrà cura de judicar-la. Però ningú avui no podrà negar la valor d&#…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens al llarg dels segles, al teu ritme

Imatge
Regala't una estona tranquil·la i navega pel blog resseguint els camins del temps i de la nostra/teva història.
Som on som, i no per casualitat.

Alpens al llarg dels segles. Patrimoni immoble monumental, fets i gent rellevant Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (esmentada ja el 951, amb el nom de 'Sancti Petri') La capella romànica de Sant Pau del Colomer (primera ressenya pels vols del 1074) El castell de Freixenet (conegut des de l'any 1095)Ponç de la Guàrdia (1154 -1188), trobador catalàRamon de Saguàrdia (1250-1319), lloctinent del mestre del Temple a Aragó i CatalunyaAndreu Despens i el cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles, segon terç del s. XV — Fogatge de 1497: 6 focs (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes, En Serralonga i En Comiyà) La masia del Graell (esmentada en el fogatge de 1497) Don Quixot i el Romance del Cura (1615)— Cens de 1626: 224 veïns, repartits en 68 cases La masia de Torrats (1671) i la pleta de Torrats La capella de Sant…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

'Democràcia (assaig general)', Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003)

Imatge
Tan viu i irònic com sempre.     DEMOCRÀCIA (assaig general)

Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.


Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació, 
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.
─I jo?
─Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003)
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Bona Festa Major i feliç tardor, gent d'Alpens

Imatge
"Amb la tardor vindré i ens partirem de nou el pa de quietud a la mateixa taula", va escriure Martí i Pol... "Avui que tothom riu, avui que és festa major. [...] Tot és com ahir, aquí el temps no passa. En mig de la nit, t'envolta la plaça, com quan érem petits, la vida balla descalça", que canta Txarango. Passeu-ho bé!

↪ El pograma de la Festa Major.
↪ La Fira de l'Hostal del Vilar.

Endinsa't i gaudeix de la història i els records de la Festa Major d'Alpens!

   ★La Festa Major
   ★La Dansa Alpensina
   ★Diables Rocadepena, els Versots
   ★Cartells i programes de festes (1907 - 1987)

Primer dia de la Festa Major d'Alpens 2019 




Festa Major d'Alpens 2019 - Els Versots
Enguany una representació per treure's el barret més gran que qualsevol pugui imaginar-se.
Un treball que farà història. Gràcies, moltes gràcies. Un regal d'espectacle!



★  25 anys de Versots, al Casino d'Alpens (1993-2018)

Diumenge de la Festa Major d'Alpens 2019 - El Conc…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ponç de la Guàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188). Per a aquella "de la qual tot me val".
Trobador català, contemporani de Guillem de Berguedà, fou un cavaller del llinatge dels Saguàrdia, els senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll.
Aquest castell (esmentat el 1017), que comprenia els actuals termes d’Alpens i les Llosses, estava situat on ara es troba l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles. En parlarem.


Platònicament enamorat, el jove Ponç escriu a la dama estimada per a acomiadar-se'n, abans de sortir a guerrejar cap a Tolosa sota les ordres del (m'atreviria a dir el seu protector) rei Alfons el Cast, Ⅰ de Catalunya i Ⅱ d'Aragó.
"Plorant me'n vaig, perquè les dames estimo molt", escriu, alhora que ens fa palès el seu sofriment: "no és cap joia el desig que em domina", exclama. "I tinc dolor, però vós esteu tranquil·la: / en això em sembla que sou una mica injusta.", li retreu, en no sentir-se correspost en el seu deliri amorós.
La sap…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Qui més en pela, més en menja. Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?

Imatge
A Catalunya, any rere any, la vigília de Tots Sants celebrem la castanyada...
I ho fem ─és tradició! ─ menjant castanyes torrades embolicades en paperines de paper de diari, panellets i moniatos, ben amanits amb vi dolç i moscatell. A pagès, també ho acompanyaven amb vi ranci o aiguardent.
Bona castanyada a tothom!

"La llegenda popular del campaner i les nostres castanyades.Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar.    Per tal que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit.
Elsencarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades."
Fo…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀