Commemoració dels 50 anys de l'escola La Forja d'Alpens

Quatre fotos, vídeos i retalls de premsa, amb el meu agraïment a l'organització de la festa i a tota la gent que ens vau acompanyar en aquesta gran diada d'aniversari.
Una vegada més, orgullós de ser alpensí. Gràcies.

50 anys de l'escola La Forja d'Alpens
Plafons de l'exposició


Vídeos

Acte institucional



Concerts d'autòctons a la Fàbrica Vella. Genials, ja ho veureu ;-)




Retalls de premsa

La Rella,  l'informatiu del Lluçanès (pàg. 4)


El9nou, periòdic independent d'Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental




 També et pot interessar:

 ★  Alpens, 2018 - Any del 50 aniversari de l'escola
★  De quan érem petits... L’escola de les monges
★  De quan érem petits... I anàvem a 'col·legit' amb les monges
★  De quan érem petits... L'escola del poble

llsp

Comentaris

  1. Immaculada Tubau Prat28/10/18 16:07

    Felicitats per aquest 50 anys!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp29/10/18 9:23

      Gràcies, Immaculada. En vida de teva i de tots i totes.
      I gràcies, també, per la teva visita al blog. Que tinguis bon camí allà on vagis.

      Elimina
  2. maria30/10/18 14:07

    Molt bon reportatge Lluís, felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. llsp30/10/18 15:03

      Gràcies, Maria.
      Vam poder gaudir d'una gran festa, plena de bons records i esplèndidament organitzada, cal dir-ho!
      Una commemoració que estic molt content de poder compartir des d'aquest blog.
      Gràcies per la visita. Bon camí

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES
⠀

Alpens, alguns indrets que pots visitar

Imatge
L'església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951)

Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de "Sancti Petri". Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982... ↪ LLEGIR MÉS
La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074)

Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del que en tenim la primera ressenya pels volts del 1074, quan el noble Folc vafer donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades de Sancta Maria de Pintos...
↪ LLEGIR MÉS
El castell de Freixenet (1095) ─ La Petja del Moro

A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d'aquells indrets. Envoltat per un fossat que recorda els fossats de les antigues fortaleses... ↪ LLEGIR MÉS
Santa Margarida de Vinyloles, po…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

La gent d'Alpens celebra el Dia Internacional de les Dones

Imatge
Quatre pinzellades del que ha estat aquest cap de setmana commemoratiu del Dia Internacional de les Dones, a Alpens. Un programa d'actes ben pensat i presentat esplèndidament.

Per ordre de presentació, hi trobareu:
Les Dones que cremen romaní, amb la col·laboració de Montse Maestre, homenatgen a Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Sandra Guardiola ens presenta una selecció de fotografies "esplèndides" del seu viatge per Indonèsia, titulada MÉS ENLLÀ DE L'HORITZÓ.   A la casa de la vila, EL TEMPS EN FEMENÍ. Un total de vuit fotògrafes de nacionalitat francesa i catalana presenten una reflexió sobre el temps en clau femenina... I finalment, Alba Martínez i Itahisa Caritx, ALPENSINES PEL MÓN, van compartir amb tots nosaltres les seves experiències com a dones viatgeres... Un plaer esco…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

El dinar i la gresca del Dimarts de Carnestoltes, a Alpens. (1736 - 2019)

Imatge
El dinar de Carnestoltes o "escudella", tal com ens explica Joan Amades en la Guia de festes tradicionals de Catalunya.(Aedos, 1958, pàg. 29).


DIMARTS DE CARNESTOLTES 2019 - Bon ambient i bona gresca per a acompanyar el magnífic tec de l'edició d'enguany
Escriu Amades (1958), en parlar del Dimarts de Carnestoltes: "Avui és el dia tradicional de la celebració dels àpats col·lectius. Encara se'n celebren a Alpens i a Castellterçol, on l'anomenen escudella; a Ponts i a Vidreres, ranxo; a Rialb, calderada; a Sant Fruitós de Bages i a Verges, sopes; i a Vilaller, berenar."

Gràcies a la gent de la Biblioteca Joan Triadú de Vic per la seva atenció i diligència en ajudar-me en la comprovació d'aquest retall.


Que la tradició de la celebració d'aquesta festa ens ve de lluny, no en tinguis cap dubte! Vegem, sinó, com es rebotava l'Església, davant les irreverències dels nostres avantpassats:

Visita pastoral de 1736: el bisbe recrimina l'act…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens. Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

Imatge
30-9-2015 | Del fotògraf Xevi Vilaregut, per a aquest blog. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut)


Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga

DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS

Amb poc més de cent anys de diferencia (parlem dels segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer, l'església de Santa Maria d'Alpens i Sant Pere de Serrallonga.
Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d'Alpens; juntament amb el castell de Freixenet (avui en ruïnes), me'ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats.

Amb l'objectiu, més que probable, de fixar la gent d'aquestes contrades al territori, i amb el d'escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l'altre, per a glòria dels "benèvols" senyors que administraven el territori.
A recer de tot això —endevino— va començar a formar-se la comunitat que avui coneixem com d'Alpens. Co…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens

Imatge
Tot just fa un any i mig de l'estrena de Terra baixa (al teatre Principal de Tortosa), quan l'u d'agost de 1898 (a cal Vilamala d'Alpens) neix Joan Prat i Roca, el ferrer d'Alpens.
Alpens té 480 habitants.
No han passat encara setze anys de la construcció de la carretera que coneixem, i divuit de l'arribada del tren a Ripoll. I no fa ni un mes, del final de la Guerra de Cuba i de la independència de les Filipines.

Sí. Havia nascut el ferrer d'Alpens. Quatre anys més tard, ho fa l'Andreu ─el germà petit─  que amb els anys esdevindrà el conseller dels alpensins que treballen a Barcelona i del mateix Joanet, en molts dels seus onze anys d'estada a la cuitat comtal.

Aquí comença l'aventura d'una vida i una obra, que tan sols la intenció d'honorar-la, fa que m'atreveixi a fer-te'n cinc cèntims.

Encara es viatjava en tartana.
El Joanet tenia dos anys quan Antoni M. Alcover descriu el seu pas per Alpens, viatjant en tartana des de Berga…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Alpens: de quan Roca de Pena esdevé la Roca dels Encantats

Imatge
No massa lluny del Poble, camí enllà de la casa de Torrats, cap a la font Matamosses, trobem Roca de Pena. Una formació rocosa, partida en dos pel solc del rec de Matamosses, que se'ns presenta imponent, just en arribar pel cantó de ponent. Un mur natural de pedra, de dimensions ben considerables, que sembla aixecar-se majestuosament del no res, per a glòria d'aquest poble, que l'honora.

Dues d'aquestes postals formen part de la col·lecció de Pere Rovira. La del ramat, està datada del 8-9-1934.

"El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similar a la Rocadepena." Font: Diputació de Barcelona, mapes de patrimoni cultural. Alpens.

Alpens. Etim.: grafia deformada de Els Pens, ‘els penyals’, segons opinió de Corominas DECast, ii, 245. Pens seria una variant de penys (mot que existeix realment en…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀

Ramon de Saguàrdia, castell de la Guàrdia de Ripoll - Alpens, les Llosses

Imatge
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.
Castell de Miravet, dissabte, 7 de desembre de l’any 1308, fortificat a la capella de la part alta del castell, fra Ramon prega a Déu per la sort dels templers de Miravet (detinguts fa dos dies) i per la de tots els que han caigut, arreu, aquest últim any.


Ramon de Saguàrdia té molt clar que en qualsevol moment la soldadesca del rei assaltarà la capella en la qual s’ha fet fort, i el faran presoner. L'espera un destí incert, ho sap. Sap que el rei (tot i la coneixença que tenen) no li perdonarà mai la resistència que ha oposat.

Assegut al pedrís del costat de l’altar, cansat, amb la capa blanca de templer ben tirada a les espatlles i l’espasa deposada al terra, fra Ramon espera, serenament, la irrupció dels assaltants... La nit arriba freda. Enrere queden més de trenta anys dedicats al Temple, mitja vida. Ha fet tot el que calia per a la de…
       ⠀⠀⠀⠀⠀ Llegir més ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀