Les 'Canonadas' d'Alpens i 'Lo Mestre Titas' (1898)
Lo nen PEPET DE LAS PERAS rememora els fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) amb la llicència poètica de les Canonadas que "feren molt servey á Alpens/ obtenint, lluytant ab lley,/ las mes gloriosas jornadas/ per Deu, la Patria y el Rey".
CANONADAS
A la escola que assistía
avans d‘ aquesta, jo un día,
no sé per quinas rahons,
vaig veure que algú en fugía
per posàrse á fer canons1.
—¿Fer canons?—jo preguntava.
—¿Qué vol dir? — perque ‘m pensava
fora cosa de carlins;
pro ben cert m‘ equivocava,
puig no tothom te 'ls meus fins.
Fer canons , me van dir qu‘ era
omplir tota una filera
de rodets2 que ’s fan servir
per fé una beta sencera
ó be roba per vestir.
Y allavors van anyadirme
que, per poguer divertirme
ja hi ha canons diferents,
los quals, segons varen dirme,
feren molt servey á Alpens.
Ab aquests diu que á vegadas
s‘ han donat grans canonadas
obtenint, lluytant ab lley,
las mes gloriosas jornadas
per Deu, la Patria y el Rey.
Donchs, canonadas d‘ aquestas,
en lloch de dolsas contestas,
deurían rebre 'ls tocins
que ’ns llensan no mes que pestes,
no pensant ab los carlins.
Lo nen PEPET DE LAS PERAS.
Lo nen PEPET DE LAS PERAS.
|
↪ Vegem el setmanari [PDF, 2,3 MB]
Font: Internet Archive (San Francisco, CA 94118, Estats Units). Biblioteca sense ànim de lucre amb milions de llibres, pel·lícules, programari, música, llocs web gratuïts i molt més. (1) Diccionari català-valencià-balear (Diccionari Alcover-Moll). CANÓ || 2. Tros de canya que serveix com a rodet per embolicar-hi fil els teixidors, cosidores, etc. [...]. Fer canons: cabdellar el fil. Lo seu Fill li fehia canons e la seruia [...]. (2) Ibídem, RODET || 2. b) Rodet de fil. Cilindre de fusta on van penjades les llenderes que sostenen els perxerats i les bagues del teler (Eiv.) |
CONTEXT — ALPENS (1898)
— L'editorial L'Avenç publica L'alegria que passa (1898) de Santiago Rusiñol. S'explica que Rusiñol va concebre la idea d'aquesta obra de teatre líric (a la qual va posar música Enric Morera) en un viatge en carro a Alpens, on els artistes van trobar uns saltimbanquis, amb els quals van travar amistat. — Vegem Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens
— Josep Plans Casals torna de la guerra de Cuba. En reconeixement a "1 año, 1 mes y 25 dias por la Campaña de Cuba" passa a la Reserva. Era el 21 de març de 1898. — Vegem D'Alpens a l'Havana i espavila't com puguis, si tornes! (1875-1950)
— L'editorial L'Avenç publica L'alegria que passa (1898) de Santiago Rusiñol. S'explica que Rusiñol va concebre la idea d'aquesta obra de teatre líric (a la qual va posar música Enric Morera) en un viatge en carro a Alpens, on els artistes van trobar uns saltimbanquis, amb els quals van travar amistat. — Vegem Tot recordant Rusiñol... 'L'alegria que passa' i Alpens
— Josep Plans Casals torna de la guerra de Cuba. En reconeixement a "1 año, 1 mes y 25 dias por la Campaña de Cuba" passa a la Reserva. Era el 21 de març de 1898. — Vegem D'Alpens a l'Havana i espavila't com puguis, si tornes! (1875-1950)
| És l'any de la fi de la segona guerra de Cuba (1895-1898) que acabarà amb la intervenció dels Estats Units i la derrota la flota espanyola. Com a conseqüència, Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines, els últims territoris de l'"Imperio español" d’ultramar. |
— Tot just fa un any i mig de l'estrena de Terra baixa (al teatre Principal de Tortosa), quan l'u d'agost de 1898 (a cal Vilamala d'Alpens) neix Joan Prat i Roca, el ferrer d'Alpens. — Vegem Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens
— I acabarem l'any amb la notícia de la incorporació del mestre Andreu Andreu Bauzà a l’Escola d'Alpens, el gener de l'any sobre. — Vegem La cobla infantil d’Alpens, inicis del segle passat
Alpens té 480 habitants.
Moltes mercès per explicar moments historics d'Alpens, m'agrada molt llegir-los i així coneixer el poble on va creixer el meu pare, un poble preciós, que hem te, no se si será la millor expresió, enamorada, potser es el que diu el meu marit, la sang tira, jo no se que es peró, molt sovint busco quasevol motiu per poguer pujar i disfrutar, de la gent tant amable del poble, la pau que sento, el meu marit quan queda poc per arribar, avisa els nens, segons ell fins i tot hem canvia la cara, he conegut molts pobles i, aixó no m'habia passat mai
ResponEliminaGràcies per la visita i pel teu comentari, Mercè. Segur que a la gent d'Alpens els hi agradarà molt llegir el que ens expliques. A mi m'has emocionat.
EliminaRep una forta abraçada d'aquelles de les de tota vida de part meva i, no ho dubtis, de tota la gent d'Alpens, sempre el teu poble!